Breu introducció:
Sóc conscient que aquestes crítiques i opinions poden provocar una actitud defensiva, tant perquè no sóc catalana ni espanyola com per la serietat del tema. No obstant això, no pretenc reprovar ningú ni des d’un punt de vista personal ni cultural, sobretot tractant-se d’una gent a la qual aprecio tant i d’un lloc que ara considero casa meva. El que espero que surti d'aquest article en concret és conversa: conversa entre grups de gent de la mateixa i també de diferents nacionalitats, cultures, generacions, races, gèneres, classes, etc. Comparteixo la meva pròpia visió sent una jueva blanca i nord-americana en un intercanvi entre reflexió d’idees i d’identitat. (i si se'm permet, això també ve de ser jueva i haver tingut les meves pròpies experiències, no gaire agradables, amb l'antisemitisme a Europa). Això ha de ser per obrir canals per a crítiques i respostes respectuoses. El racisme és un problema gran, enorme, i corrosiu que requereix tot l'esforç físic i mental que hi puguem posar; com més gent diferent hi hagi intercanviant idees, animant-se, i treballant en aquesta direcció cap a la igualtat, millor.
Racisme a Catalunya – des d'un punt de vista nord-americà
Els EUA tenen un gran problema amb el racisme. Forta afirmació.
Però també el té Europa, Catalunya inclosa.
Repassar la història clara i concisa del passat, present i futur de la història del racisme als EUA per part meva és impossible, per manca d'espai i de coneixement de la matèria. Però mirem de crear una base molt generalista sobre la qual centro aquest article.
La idea de raçaés una eina elaborada socialment per simplificar les persones i situar-les per categories (principalment separades entre les que són blanques i tota la resta). La percepció de raça és diferent de la percepció que es té d’ètnia, en el sentit que ètnia implica formar part d’un grup amb una nacionalitat o cultura comuna. No hi ha cap base científica sobre la classificació de raça perquè genèticament tots els éssers humans som molt més complicats com per ser etiquetats així. Però malauradament aquesta construcció social de raça és una de les descripcions més emprades per definir a les persones. Per tant, seguirem fent servir aquest llenguatge pel sol fet de la seva simplicitat, tenint en compte que fem servir paraules tals com “negre/-a” i “blanc/-a” sempre dins de metafòriques cometes.
![]()
La gent als EUA ha estat i està essent assassinada i maltractada sistemàticament i decididament, a causa, únicament, de la seva raça i/o la raça que la societat ha prescrit a partir de trets físics (principalment el color de la pell). Als EUA hi ha un problema concret amb la policia, la gent que està al poder (que acostuma a ser gent blanca) i en posicions burocràtiques, que fan empitjorar la intolerància a través de la persecució; persecució basada en la noció de "raça" i que les "races" més blanques són superiors a qualsevol altra "raça".
Crec que tothom dins seu té la seva pròpia col•lecció de prejudicis, que es basen en la socialització que han rebut. O sigui, que en certa manera, es podria dir que tothom és racista. El racisme és una cosa dolenta, però òbviament no tothom és dolent. La gent bona pot i té pensaments racistes, de vegades sense adonar-se que són racistes. Dir a algú que està fent quelcom racista no vol dir que li estiguis dient que és una persona horrible (tot i que de vegades sí que ho són). De fet, basant-me en la meva pròpia experiència, quan algú assenyala un prejudici que tinc és perquè opina que sóc prou intel•ligent com per allunyar-me dels estereotips i les perjudicials dreceres humanes.
Viure a l'estranger només fa fet que ampliés la meva visió sobre la cultura de racisme institucional i social dels USA. M’és literalment impossible imaginar-me com deu ser ser una persona de color ara mateix als EUA. Patint per la meva vida, la dels meus fills, família, i tots aquells que estimo dia rere dia, en tot i qualsevol moment del dia.
![]()
Se’m pregunta constantment com s'ho fa la gent als EUA per viure en una cultura tan arrelada en el racisme. És una pregunta justa.
Estar físicament i mentalment fora d’una societat o situació dóna una perspectiva única i important que és impossible de veure sent-hi a dins. Com més temps passo fora del meu país de naixement, més context guanyo sobre les lluites concretes que hi ha als EUA. A més a més, integrar-me aquí a Barcelona dins d’una nova cultura m’és útil per comparar i contrastar històries i presents que em porten a tenir punts d’avantatge tant als EUA com a Catalunya.
Sé que Catalunya i els EUA són llocs molt diferents, amb històries molt distintes, però crec que de fet hi ha coses en comú.
El racisme no és una cosa creada per, perpetrada per o limitada només als EUA. De fet, sostinc que a Nord-amèrica hi ha un racisme social i institucional dels més intensos, històricament i culturalment. Però, a causa d'això, actualment també hi ha una de les crítiques dialèctiques més extenses i decisives sobre racisme i teoria racial. Per no mencionar moviments de justícia social realment potents, centrats en la igualtat de raça. Malauradament, tots són resultat de segles d'experiència discriminatòria.
La població de Catalunya batega amb una recent onada d'immigració de 2a i 3a generació. Actualment hi ha engegat el moviment perquè el poble català sigui independent, i és interessant veure com, mentrestant, simultàniament la població catalana es troba en un procés significatiu de canvi.
Això porta a preguntar-se un dubte normal i lògic: qui és català exactament? On se situa la diferència entre una identitat independent i una identitat nacionalista? Hi ha persones que són “racialment” catalans i d’altres que són ètnicament catalans?
Molts dels grups pro independència acullen amigablement tothom dins de la cultura catalana. Però com podem assegurar que totes les persones estan de fet integrades equitativament?
![]()
Per exemple, no crec que votar per l’esquerra o l’extrema esquerra automàticament es tradueixi en no ser racista. Perquè tots tenim prejudicis, l’antiracisme és una decisió que s’ha de fer constantment en tots els pensaments i accions, no només donant el vot a un partit que retòricament representa gent de pensament just.
De vegades, en casos excepcionals, en comptes d'estar incloent els immigrants en la lluita per la independència, hi ha grups de catalans que es troben separant-se tant de la població espanyola com de la "immigrant" o de les "minories" (i, en qualsevol cas, quantes generacions calen per convertir-se en nadiu?).
La combinació d’immigració i identitat nacionalista catalana ha obert oportunitats per a coses realment maques; l’establiment d’una societat basada al voltant de l’equitat i la justícia. Però dins d’aquest bast espai també hi ha una gran responsabilitat implicada; crec que en aquesta formació hi ha la possibilitat que aparegui racisme tan brutal com el dels EUA. La diferència és que a causa de com n'és de nova aquesta immigració, no hi ha una teoria racial sòlida sobre la qual debatre.
Tinc la sensació que és molta, la gent que no sap gaire què fer o ni si tan sols si hi ha un problema amb el racisme a Catalunya. Quin aspecte té el racisme? Per on es comencen a abordar aquestes desigualtats?
Oportunitats per ser crítics amb el racisme n'hi ha cada dia i a tota hora. Algunes són fàcils i senzilles, especialment en comparació amb el gran esforç d’aquells que pateixen constantment la injustícia social.
Qualsevol a favor de la igualtat estarà obert a una autoreflexió constant i a avaluar com convertir-se en un aliat cada cop millor; el treball personal, polític i social que s’ha de fer per la justícia és interminable (fins que vivim en una societat totalment justa). Això requereix preguntar-nos constantment qüestions dures, contestar-les amb honestedat, escoltar totes les opinions diferents i, més important, escoltar aquelles persones a les quals afecta directament.
![]()
Podem treballar junts per fer-nos responsables mútuament de donar el millor i el més just per part nostra.
Però és una mica com a Alcohòlics Anònims, el primer pas és admetre que tens un problema per així poder posar de mica en mica remei a aquest problema.
Hola, em dic Shaina, sóc dels EUA i el meu país i jo l’hem cagat amb moltes coses, sobretot amb això de la raça.
La veritat és que realment crec que ets molt millor que tot això, Catalunya. Catalunya es troba en un moment crític de canvi i té una oportunitat per no repetir els errors d'altres. A continuació, vull compartir deu dels meus propis mantras, com a nord-americana, que crec que es poden aplicar a la meva actual i estimada casa, Catalunya.
Repetiu després de mi: "No és excusa."
1. Que tothom ho faci no és excusa.
Anomenar uns dolços que tenen una exageradíssima cara de bebè negre "Conguitos"és racista. Dir de totes les fruiteries i colmados "Pakis"és racista. Dir de tots els basars i todo a cien "Xinos"és racista. Malgrat sigui com en diu tothom. Per què? És un problema d’injustícia per sobre-simplificar una persona o cultura.
Amb sort l’exemple dels cacauets amb xocolata és prou evident. Pel que fa als noms de les botigues, les comunitats xineses i pakistaneses ja fa varies generacions que són a Catalunya i són una part vital de la comunitat catalana. Aquests apel•latius reforcen un estereotip feixuc i nociu que limita la gent d'aquesta cultura a aquestes dues úniques feines. Just vol dir que tots i cadascú té no només l'oportunitat de dur a terme i desenvolupar qualsevol carrera que desitgi sinó que a més se l'encoratja a fer-ho. Mantenir-se allunyat dels estereotips i les generalitzacions és una declaració d'intencions intel•ligent i potent que ens acosta a tots una mica més a aquesta justícia. Si podem marcar encara que sigui una petita diferència, per exemple, només canviant el nostre vocabulari relacionat amb els basars, per què no fer-ho?
2. Formar part d'un grup monocromàtic o monoracial no és excusa
La meva experiència aquí (i als EUA) ha estat que la majoria de grups socials tendeixen a ser monoracials/monoètnics. A mesura que els immigrants estiguin més integrats dins d’una societat (fet que requereix’accions deliberades i extensives), espero poder anar observant aquests canvis. Mentrestant, formar part d'una raça majoritària no hauria de ser un "club secret" en el qual la gent expressa el seu jo més discriminatori (i no, tenir un amic o amant que pertany a un grup en particular no és una llicència legítima per dir qualsevol cosa sobre el grup de l'amic o l'amant). Quan algú fa servir llenguatge injust, encara que sigui davant del seu amic més íntim, està perpetuant el racisme en assenyalar aquell racisme com a acceptable.
No importa que ningú de la raça de la qual parlen no hi sigui present. Una bona norma que m’agrada fer servir és que quan estic considerant dir alguna cosa relativa a un grup particular de persones, fer veure que algú d’aquell grup està present, i si no els ho diries a ells directament, és millor no dir-ho.
3. La tradició no és excusa
Podem d'una vegada i per totes enterrar el blanc que es pinta la cara de negre per Reis, assumir que tots els llatinoamericans vénen directament de la selva, deixar de fer servir la paraula "xino" per descriure qualsevol persona d'alguna part d'Àsia, i deixar d'estirar-nos les vores dels ulls amb els dits per fer que semblin més tancats?
Honorar el passat és important; celebrar i mantenir una història com a poble no té preu.
Tan important és honrar les tradicions com mirar amb ulls crítics les accions i mentalitats passades i tallar amb aquelles que són destructives o marginen la veritable complexitat de com és una persona (com les mencionades a dalt). Jo m'equivoco constantment, però la idea que aquests errors poden conduir al creixement em reconforta. No obstant això, aquest tipus d'evolució només es pot dur a terme a través del reconeixement i de tirar cap endavant.
![]()
4. L'humor no és excusa
Cada cultura té el seu sentit de l’humor propi i particular. I l'humor pot ser una forma d’expressió terapèutica i, òbviament, important. Però, per dir-ho en poques paraules, quan aquest humor afecta algú de manera negativa, simplement no val la pena. El poder de ferir algú ha de pesar més que qualsevol altre raonament. I a més, vinga va, la gent és prou llesta i graciosa, segur que poden trobar una altra manera d’aconseguir riure.
5. No dir res no és excusa
Conversar és una oportunitat per educar i ser educats. Perquè les veus de la gent blanca o de la majoria radical sempre se senten més que les d'una minoria, és molt més important dir allò que es pensa. Nosaltres podem escollir. No dir res significa fer-se aliat d'aquells que fomenten la desigualtat. Dir-ho en veu alta significa convertir-se en aliat d'aquells que pateixen la desigualtat.
6. Haver tingut males experiències no és excusa
Encara que el teu poble ho hagi passat malament en algun moment del passat, això no vol dir que tinguis el dret de fer les vides dels altres més difícils. Si de cas, el fet de provenir d'una cultura que ha tingut un trauma hauria d'estimular la sensibilitat cap a les lluites dels altres. A més, totes les lluites són úniques: la gent de la majoria mai no podrà entendre del tot la lluita d'una minoria, i viceversa. Encara que sigui impossible saber exactament com, és possible simpatitzar amb els fets: com, per exemple, estudi rere estudi demostren que ser una persona de color vol dir tenir menys oportunitats.
7. Un exemple no és excusa
Desafortunadament, els estereotips no només sembla que casin més amb les minories sinó que també hi tenen un impacte més gran. No importa si vas veure una persona d'un grup acomplint un estereotip, no totes les persones d'aquell grup cauen dins el mateix sac. Perquè tots volem que se'ns doni una oportunitat i ser reconeguts com a individus, hauríem de fer el mateix amb la resta.
8. Només són paraules no és excusa
El llenguatge, parlat, escrit o a través de qualsevol forma d’expressió, dóna forma a la societat del present i després escriu la història. Imagineu un poble sencer que utilitza les paraules de manera intencionada per promoure la igualtat de raça, classe i gènere. Es pot visualitzar aquesta “intencionalitat de la paraula” com un camí cap a una societat on es reflecteixen aquestes mateixes qualitats.
![]()
9. Altres problemes no són excusa
La història ens ha mostrat una vegada i una altra que reconèixer una forma de discriminació i no d'altres és infructuós. La raça, la classe i el gènere s'entrellacen i s'autoperpetuen. Si ets un polític a favor dels drets de gènere i classe, també has d'estar contra el racisme. La veritable revolució no es pot guanyar sense igualtat. Per tant, atacar un conjunt de problemes discriminatoris sense atendre'ls tots és simplista, pla i no s'aguanta per enlloc. Posar fi a la injustícia vol dir posar fi a les injustícies que TOTS patim, no només a les d'una població en concret.
10. Estar desinformat no és excusa
Som molt més intel·ligents que tot aquest merder. Som capaços de qüestionar les coses, de pensar i reflexionar en profunditat, de ser eloqüents. Fem ús de les eines que el nostre privilegi ens ha atorgat. Si és estrany tenir una conversa i reflexionar sobre la raça en la cultura catalana, l’única manera de canviar això és començar a parlar-ne, i a educar-nos a nosaltres mateixos i els altres. No estàs segur de quina és la millor manera per ser aliat d'una minoria? Pots, literalment, buscar-ho a Internet. O llegeix un llibre. Vols saber com prefereixen ser tractades les persones i la seva cultura? Preguntem-los-hi, i escoltem. I és que educar-te és la teva responsabilitat, els altres ja tenen prou coses de què preocupar-se
---------- TEXT ORIGINAL EN ANGLÈS ----------
A Little Preface:
I realize these critiques and opinions can provoke a sense of defensiveness, both because I am not Spanish or Catalan and because of the seriousness of the topic. However, I am not condemning anyone personally or culturally, especially not a people and place I hold so dear in my heart and currently call home. What I hope comes from this particular article is conversation; conversation within groups of the same and different nationalities, cultures, generations, genders, classes, etc. I share my own perspective being a Jewish North American in an exchange of thought and identity. Here’s to opening channels for respectful responses and critique. Racism is a big, huge, corrosive problem that requires all the physical and mental power we can put towards it; the more, diverse people exchanging ideas, getting fired-up, and working towards equality, the better.
Racism in Catalunya: A North American Perspective
The United States has a serious problem with racism. Gross understatement.
But so does Europe, including Catalunya.
A clear and concise history of racism in the USA, past, current, future is impossible for lack of space and lack of expertise on my own part. But let’s create a very general platform to build this article upon.
The idea of ‘race’ is a socially constructed tool used to oversimplify people and place them into categories (mostly separated by those who are ‘white’ and everyone else). Race is different from one’s ethnicity in that ethnicity implies being part of a group with a common nationality or culture. There is nothing scientific about the label of ‘race’ because genetically human beings are much more complicated than the few boxes we are offered to check-off. But, unfortunately this social construction of race is one of the most widely used descriptors of people. So, we will continue to use this language for the mere fact of simplicity, keeping in mind we say words like ‘black’ and ‘white’ always inside metaphorical quotation marks.
People in the USA are being and have been murdered and mistreated systematically and purposefully based solely on the notion of one’s ‘race’ and/or the race prescribed by society, mostly due to physical features (like skin color). There is a particular problem in the USA with police, people in power (which tend to be white people) and in bureaucratic positions worsening bigotry through persecution; persecutions based on the notion of ‘race’ and whiter ‘races’ being superior to any other ‘race’.
I believe every person carries within them their own set of biases based on their socialization. So, in some ways, you could say everyone is racist. Racism is a very bad thing, but obviously not every person is bad. Good people can and do have racist thoughts, sometimes without even realizing they’re racist. Telling someone they are doing something racist does not mean you’re telling someone they’re a horrible person (although sometimes they are). In fact, in my own experience, when someone points out a bias of mine, it’s because they have an opinion that I’m intelligent enough to steer clear of stereotypes and harmful human shortcuts.
Living abroad has only amplified my gaze of the USA culture of institutional and social racism. I literally cannot imagine being a person of color in the USA right now. Fearing for my life, the life of my children, family, loved ones at every and any moment during every single day.
I am constantly asked how people in the USA manage to live in a culture so deeply entrenched in such racism. Fair question.
Being physically and mentally outside a society or situation gives one a unique and important perspective that can be impossible to see while living there. The more time I spend outside of my birth country, the more context I gain on the specific struggles of the USA. In addition, integrating myself here in Barcelona into a new culture, it is useful for me to compare and contrast histories and presents, leading to more vantage points both on the USA and Catalunya.
I know Catalunya and the USA are very different places, with very different histories, but I do think there are commonalities. And in these commonalities, opportunities to learn from one another.
Racism is not something created by, solely perpetrated by, or limited to the USA. North America does have some of the most intense institutional and social racism both historically and currently. But, because of this history there is also extensive, compelling critical and contemporary dialectic thought on racism and race theory. Not to mention seriously powerful social justice movements centered around equality. Unfortunately, all gained from centuries of prejudicial experience.
Catalunya population palpitates with a recent wave of 2-3 generations of immigration. Currently there is the ongoing movement to become independent as a Catalan people while interestingly and simultaneously the Catalan population is in the process of changing significantly.
This leads to a logical and normal question: who exactly is Catalan? Where is the distinction between an independent identity and a nationalist identity? Are there people who are ‘racially’ Catalan and those who are ethnically Catalan?
Many independence groups warmly welcome all people into Catalan culture. But how can we ensure all people are actually integrated equally?
For example, I do not think voting left or far left automatically translates to not being racist. Because we all have prejudices, anti-racism is a constant decision to be made in all thoughts and actions, not just by placing a vote for a party which rhetorically represents fair-minded people.
And, in rare cases of nationalism, instead of including immigrants in the struggle for independence, Catalan groups can be found separating themselves from both the Spanish and the ethnically ‘immigrant’ or ‘minority’ population (how many generations does it take to become a native anyway?).
The combination of immigration and changing Catalan identity has opened opportunities for something truly beautiful; the establishment of a society based around equality and fairness. But within this large space also comes a large responsibility; I do believe in this formation there is the possibility for racism violently equivalent to that in the USA. The difference is, because of the newness of this immigration, there is not widespread, solid race theory from which to discourse.
It seems to me, many don’t quite know what to do or if there’s even a problem with racism in Catalunya. What does racism look like? Where does one begin to address these inequalities?
There are opportunities to be critical about racism in every moment of every day. Some are simple and easy, especially compared to the struggle of those who constantly suffer from race injustices.
Anyone who is for equality, would be open to constant self reflection and assessing how to always become a better and better ally; there is no end to the personal, political, and social work to be done for justice (until we live in a totally just society). This requires constantly asking ourselves very hard questions, answering them honestly, listening to all different opinions and most importantly listening to those affected.
We can work together to hold eachother accountable to being our best, most equal selves.
But it’s kind of like Alcoholics Anonymous, first step is admitting you have a problem so you can in turn begin to remedy said problem.
Hello, I’m Shaina, I’m from the USA and me and my country have fucked up about a lot of things, especially race.
The truth is, I really do think you’re better than all that Catalunya. Catalunya is at a critical time of change, with an opportunity to not repeat the mistakes of others. Below, simple sharing of ten of my own simple, hard learned mantras, as a North American, that I believe apply to my current and beloved home in Catalunya.
Repeat after me: ‘It’s not an excuse.’
1. Everyone doing it is not an excuse
Calling a candy with an exaggerated black-faced baby ‘Conguitos’ is racist. Calling all fruit stands and convenient stores ‘Paki’s’ is racist. Calling all bazaar's and dollar stores ‘Chino’s’ is racist. Even if it’s just what everyone has been calling them. Why? It’s a matter of unfairly over-simplifying a person and culture.
Hopefully the candy example is obvious. As for the store names example, Chinese and Pakistani communities have now been in Catalunya for several generations and are a vital part of the Catalan community. These shop names reinforce a harmful and heavy stereotype that limits people from these cultures into only these two jobs and makes the assumptions the people in these stores are from specific places.
Fair means any and all people have not only the chance but are encouraged to develop into whichever career desired. Avoiding stereotypes and generalization is an intelligent and powerful statement that brings us all a little closer to this fairness. If we can make even a tiny difference, for example, only by changing our store name vocabulary, why not?
2. Being in a monochromatic or mono-raced group is not an excuse
My experience here (and in the USA) has been most social groups tend to be mono-raced/mono-ethnic. As immigrants are integrated more into society (which requires deliberate and extensive action), I hope to see this change. In the meantime, being an ethnic majority should not be a ‘secret club’ in which people express their most discriminatory self (and no, having a friend or lover from a particular group of people does not give you a free pass to say whatever about said group of that friend or lover). When someone uses unjust language, even in the presence of their closest friend, they are perpetuating racism by signaling that racism is ok.
It doesn’t matter if no one from the race they are talking about is present. A good rule of thumb I like to use is, when considering saying something about a particular group of people, pretend someone from that group is present, and if you wouldn’t say it to them directly, best not to say it at all.
3. Tradition is not an excuse
Can we finally put to rest the blackface during Three Kings, assuming all Latin Americans come straight from the rainforest, using the word ‘Chino’ to describe anyone from any part of Asia, and using fingers to tug on the corners of eyes to make them appear more closed?
Honoring the past is important; celebrating and keeping a history as a people is invaluable. Equally important in honoring traditions is looking back critically on actions and mentalities and discontinuing those that are destructive or marginalizing to the true complexity of who a person is (like those listed above). I am constantly making mistakes but am comforted by the notion that these mistakes can lead to growth. However, this type of evolution can only happen through acknowledgment and forward motion.
4. Humor is not an excuse
Each culture has it’s own particular humor. And humor can be a healing and obviously important means of expression. Simply put though, when this joking affects someone in a negative way, it’s just not worth it. The power of harming someone has to outweigh any other reasoning. Also, we are smart and funny, surely we can think of another way to get a laugh.
5. Not saying anything is not an excuse
Conversation is a chance to educate and be educated. Because the voices of white people or the racial majority are almost always heard more than those of the minority, it’s that much more important to speak up. We’ve got a choice. Remaining silent means being an ally to someone who is furthering inequality. Speaking up means actively becoming an ally to those who suffer from inequality.
6. Having a hard history is not an excuse
Even if your people had it rough at one point of time, it doesn’t mean you have the right to make the lives of others more rough. If anything, coming from a culture that experienced trauma should encourage sensitivity to the struggles of others. In addition, all struggles are unique; majority people can never truly understand the struggle of minorities, and vice versa. Even if it’s impossible to know exactly, it is possible to sympathize with the facts; like study after study showing being a person of color means having unequally less opportunity.
7. One example is not an excuse
Unfortunately stereotypes not only seem to stick with minorities more intensely but have a greater impact as well. It doesn’t matter if you saw one person of one group fulfilling a stereotype, not every person from a group fits into that box. Because we all want to be given a chance and acknowledged as individuals, we should do the same for others.
8. They’re just words is not an excuse
Language, spoken, written, or through any type of expression, shapes present society and later writes its history. Imagine an entire people who use words intentionally to promote equality among race, class, gender. One could envision this ‘word purposefulness’ leading to a society reflective of those same qualities.
9. Other problems are not an excuse
History has shown us again and again that acknowledging one form of discrimination and not others is fruitless. Race, class, gender are all tightly interwoven and self-perpetuating. If you are a politician who is for gender and class rights, you must be for anti-racism. True revolution can not be won without equality. Therefore, attacking one set of discriminatory problems without addressing them all is simplistic, two dimensional, and falls flat. Ending injustice means ending injustice for ALL, not just one specific population.
10. Being uninformed is not an excuse
We are smarter than all that mess. We are capable of questioning, of intense thought and reflection, of eloquence. Let’s use the intellectual tools our privilege has bestowed. If it is rare to have conversation and reflection on race in Catalan culture, the only way to change this is to start talking and educating ourselves and others. Not sure how to best be an ally to a minority? You can literally google it. Or read a book. Want to know how a person prefers themselves and their culture to be referenced? Let’s ask, and listen. And it’s your responsibility to educate yourself, other people have enough to worry about.
Fotografia de portada: Edu J. Montoya
Text: Shaina Joy Machlus
Traducció: Núria Curran i Olga Permanyer
Correcció: Marta C.
Sóc conscient que aquestes crítiques i opinions poden provocar una actitud defensiva, tant perquè no sóc catalana ni espanyola com per la serietat del tema. No obstant això, no pretenc reprovar ningú ni des d’un punt de vista personal ni cultural, sobretot tractant-se d’una gent a la qual aprecio tant i d’un lloc que ara considero casa meva. El que espero que surti d'aquest article en concret és conversa: conversa entre grups de gent de la mateixa i també de diferents nacionalitats, cultures, generacions, races, gèneres, classes, etc. Comparteixo la meva pròpia visió sent una jueva blanca i nord-americana en un intercanvi entre reflexió d’idees i d’identitat. (i si se'm permet, això també ve de ser jueva i haver tingut les meves pròpies experiències, no gaire agradables, amb l'antisemitisme a Europa). Això ha de ser per obrir canals per a crítiques i respostes respectuoses. El racisme és un problema gran, enorme, i corrosiu que requereix tot l'esforç físic i mental que hi puguem posar; com més gent diferent hi hagi intercanviant idees, animant-se, i treballant en aquesta direcció cap a la igualtat, millor.
Racisme a Catalunya – des d'un punt de vista nord-americà
Els EUA tenen un gran problema amb el racisme. Forta afirmació.
Però també el té Europa, Catalunya inclosa.
Repassar la història clara i concisa del passat, present i futur de la història del racisme als EUA per part meva és impossible, per manca d'espai i de coneixement de la matèria. Però mirem de crear una base molt generalista sobre la qual centro aquest article.
La idea de raçaés una eina elaborada socialment per simplificar les persones i situar-les per categories (principalment separades entre les que són blanques i tota la resta). La percepció de raça és diferent de la percepció que es té d’ètnia, en el sentit que ètnia implica formar part d’un grup amb una nacionalitat o cultura comuna. No hi ha cap base científica sobre la classificació de raça perquè genèticament tots els éssers humans som molt més complicats com per ser etiquetats així. Però malauradament aquesta construcció social de raça és una de les descripcions més emprades per definir a les persones. Per tant, seguirem fent servir aquest llenguatge pel sol fet de la seva simplicitat, tenint en compte que fem servir paraules tals com “negre/-a” i “blanc/-a” sempre dins de metafòriques cometes.
La gent als EUA ha estat i està essent assassinada i maltractada sistemàticament i decididament, a causa, únicament, de la seva raça i/o la raça que la societat ha prescrit a partir de trets físics (principalment el color de la pell). Als EUA hi ha un problema concret amb la policia, la gent que està al poder (que acostuma a ser gent blanca) i en posicions burocràtiques, que fan empitjorar la intolerància a través de la persecució; persecució basada en la noció de "raça" i que les "races" més blanques són superiors a qualsevol altra "raça".
Crec que tothom dins seu té la seva pròpia col•lecció de prejudicis, que es basen en la socialització que han rebut. O sigui, que en certa manera, es podria dir que tothom és racista. El racisme és una cosa dolenta, però òbviament no tothom és dolent. La gent bona pot i té pensaments racistes, de vegades sense adonar-se que són racistes. Dir a algú que està fent quelcom racista no vol dir que li estiguis dient que és una persona horrible (tot i que de vegades sí que ho són). De fet, basant-me en la meva pròpia experiència, quan algú assenyala un prejudici que tinc és perquè opina que sóc prou intel•ligent com per allunyar-me dels estereotips i les perjudicials dreceres humanes.
Viure a l'estranger només fa fet que ampliés la meva visió sobre la cultura de racisme institucional i social dels USA. M’és literalment impossible imaginar-me com deu ser ser una persona de color ara mateix als EUA. Patint per la meva vida, la dels meus fills, família, i tots aquells que estimo dia rere dia, en tot i qualsevol moment del dia.
Se’m pregunta constantment com s'ho fa la gent als EUA per viure en una cultura tan arrelada en el racisme. És una pregunta justa.
Estar físicament i mentalment fora d’una societat o situació dóna una perspectiva única i important que és impossible de veure sent-hi a dins. Com més temps passo fora del meu país de naixement, més context guanyo sobre les lluites concretes que hi ha als EUA. A més a més, integrar-me aquí a Barcelona dins d’una nova cultura m’és útil per comparar i contrastar històries i presents que em porten a tenir punts d’avantatge tant als EUA com a Catalunya.
Sé que Catalunya i els EUA són llocs molt diferents, amb històries molt distintes, però crec que de fet hi ha coses en comú.
El racisme no és una cosa creada per, perpetrada per o limitada només als EUA. De fet, sostinc que a Nord-amèrica hi ha un racisme social i institucional dels més intensos, històricament i culturalment. Però, a causa d'això, actualment també hi ha una de les crítiques dialèctiques més extenses i decisives sobre racisme i teoria racial. Per no mencionar moviments de justícia social realment potents, centrats en la igualtat de raça. Malauradament, tots són resultat de segles d'experiència discriminatòria.
La població de Catalunya batega amb una recent onada d'immigració de 2a i 3a generació. Actualment hi ha engegat el moviment perquè el poble català sigui independent, i és interessant veure com, mentrestant, simultàniament la població catalana es troba en un procés significatiu de canvi.
Això porta a preguntar-se un dubte normal i lògic: qui és català exactament? On se situa la diferència entre una identitat independent i una identitat nacionalista? Hi ha persones que són “racialment” catalans i d’altres que són ètnicament catalans?
Molts dels grups pro independència acullen amigablement tothom dins de la cultura catalana. Però com podem assegurar que totes les persones estan de fet integrades equitativament?
Per exemple, no crec que votar per l’esquerra o l’extrema esquerra automàticament es tradueixi en no ser racista. Perquè tots tenim prejudicis, l’antiracisme és una decisió que s’ha de fer constantment en tots els pensaments i accions, no només donant el vot a un partit que retòricament representa gent de pensament just.
De vegades, en casos excepcionals, en comptes d'estar incloent els immigrants en la lluita per la independència, hi ha grups de catalans que es troben separant-se tant de la població espanyola com de la "immigrant" o de les "minories" (i, en qualsevol cas, quantes generacions calen per convertir-se en nadiu?).
La combinació d’immigració i identitat nacionalista catalana ha obert oportunitats per a coses realment maques; l’establiment d’una societat basada al voltant de l’equitat i la justícia. Però dins d’aquest bast espai també hi ha una gran responsabilitat implicada; crec que en aquesta formació hi ha la possibilitat que aparegui racisme tan brutal com el dels EUA. La diferència és que a causa de com n'és de nova aquesta immigració, no hi ha una teoria racial sòlida sobre la qual debatre.
Tinc la sensació que és molta, la gent que no sap gaire què fer o ni si tan sols si hi ha un problema amb el racisme a Catalunya. Quin aspecte té el racisme? Per on es comencen a abordar aquestes desigualtats?
Oportunitats per ser crítics amb el racisme n'hi ha cada dia i a tota hora. Algunes són fàcils i senzilles, especialment en comparació amb el gran esforç d’aquells que pateixen constantment la injustícia social.
Qualsevol a favor de la igualtat estarà obert a una autoreflexió constant i a avaluar com convertir-se en un aliat cada cop millor; el treball personal, polític i social que s’ha de fer per la justícia és interminable (fins que vivim en una societat totalment justa). Això requereix preguntar-nos constantment qüestions dures, contestar-les amb honestedat, escoltar totes les opinions diferents i, més important, escoltar aquelles persones a les quals afecta directament.
Podem treballar junts per fer-nos responsables mútuament de donar el millor i el més just per part nostra.
Però és una mica com a Alcohòlics Anònims, el primer pas és admetre que tens un problema per així poder posar de mica en mica remei a aquest problema.
Hola, em dic Shaina, sóc dels EUA i el meu país i jo l’hem cagat amb moltes coses, sobretot amb això de la raça.
La veritat és que realment crec que ets molt millor que tot això, Catalunya. Catalunya es troba en un moment crític de canvi i té una oportunitat per no repetir els errors d'altres. A continuació, vull compartir deu dels meus propis mantras, com a nord-americana, que crec que es poden aplicar a la meva actual i estimada casa, Catalunya.
Repetiu després de mi: "No és excusa."
1. Que tothom ho faci no és excusa.
Anomenar uns dolços que tenen una exageradíssima cara de bebè negre "Conguitos"és racista. Dir de totes les fruiteries i colmados "Pakis"és racista. Dir de tots els basars i todo a cien "Xinos"és racista. Malgrat sigui com en diu tothom. Per què? És un problema d’injustícia per sobre-simplificar una persona o cultura.
Amb sort l’exemple dels cacauets amb xocolata és prou evident. Pel que fa als noms de les botigues, les comunitats xineses i pakistaneses ja fa varies generacions que són a Catalunya i són una part vital de la comunitat catalana. Aquests apel•latius reforcen un estereotip feixuc i nociu que limita la gent d'aquesta cultura a aquestes dues úniques feines. Just vol dir que tots i cadascú té no només l'oportunitat de dur a terme i desenvolupar qualsevol carrera que desitgi sinó que a més se l'encoratja a fer-ho. Mantenir-se allunyat dels estereotips i les generalitzacions és una declaració d'intencions intel•ligent i potent que ens acosta a tots una mica més a aquesta justícia. Si podem marcar encara que sigui una petita diferència, per exemple, només canviant el nostre vocabulari relacionat amb els basars, per què no fer-ho?
2. Formar part d'un grup monocromàtic o monoracial no és excusa
La meva experiència aquí (i als EUA) ha estat que la majoria de grups socials tendeixen a ser monoracials/monoètnics. A mesura que els immigrants estiguin més integrats dins d’una societat (fet que requereix’accions deliberades i extensives), espero poder anar observant aquests canvis. Mentrestant, formar part d'una raça majoritària no hauria de ser un "club secret" en el qual la gent expressa el seu jo més discriminatori (i no, tenir un amic o amant que pertany a un grup en particular no és una llicència legítima per dir qualsevol cosa sobre el grup de l'amic o l'amant). Quan algú fa servir llenguatge injust, encara que sigui davant del seu amic més íntim, està perpetuant el racisme en assenyalar aquell racisme com a acceptable.
No importa que ningú de la raça de la qual parlen no hi sigui present. Una bona norma que m’agrada fer servir és que quan estic considerant dir alguna cosa relativa a un grup particular de persones, fer veure que algú d’aquell grup està present, i si no els ho diries a ells directament, és millor no dir-ho.
3. La tradició no és excusa
Podem d'una vegada i per totes enterrar el blanc que es pinta la cara de negre per Reis, assumir que tots els llatinoamericans vénen directament de la selva, deixar de fer servir la paraula "xino" per descriure qualsevol persona d'alguna part d'Àsia, i deixar d'estirar-nos les vores dels ulls amb els dits per fer que semblin més tancats?
Honorar el passat és important; celebrar i mantenir una història com a poble no té preu.
Tan important és honrar les tradicions com mirar amb ulls crítics les accions i mentalitats passades i tallar amb aquelles que són destructives o marginen la veritable complexitat de com és una persona (com les mencionades a dalt). Jo m'equivoco constantment, però la idea que aquests errors poden conduir al creixement em reconforta. No obstant això, aquest tipus d'evolució només es pot dur a terme a través del reconeixement i de tirar cap endavant.
4. L'humor no és excusa
Cada cultura té el seu sentit de l’humor propi i particular. I l'humor pot ser una forma d’expressió terapèutica i, òbviament, important. Però, per dir-ho en poques paraules, quan aquest humor afecta algú de manera negativa, simplement no val la pena. El poder de ferir algú ha de pesar més que qualsevol altre raonament. I a més, vinga va, la gent és prou llesta i graciosa, segur que poden trobar una altra manera d’aconseguir riure.
5. No dir res no és excusa
Conversar és una oportunitat per educar i ser educats. Perquè les veus de la gent blanca o de la majoria radical sempre se senten més que les d'una minoria, és molt més important dir allò que es pensa. Nosaltres podem escollir. No dir res significa fer-se aliat d'aquells que fomenten la desigualtat. Dir-ho en veu alta significa convertir-se en aliat d'aquells que pateixen la desigualtat.
6. Haver tingut males experiències no és excusa
Encara que el teu poble ho hagi passat malament en algun moment del passat, això no vol dir que tinguis el dret de fer les vides dels altres més difícils. Si de cas, el fet de provenir d'una cultura que ha tingut un trauma hauria d'estimular la sensibilitat cap a les lluites dels altres. A més, totes les lluites són úniques: la gent de la majoria mai no podrà entendre del tot la lluita d'una minoria, i viceversa. Encara que sigui impossible saber exactament com, és possible simpatitzar amb els fets: com, per exemple, estudi rere estudi demostren que ser una persona de color vol dir tenir menys oportunitats.
7. Un exemple no és excusa
Desafortunadament, els estereotips no només sembla que casin més amb les minories sinó que també hi tenen un impacte més gran. No importa si vas veure una persona d'un grup acomplint un estereotip, no totes les persones d'aquell grup cauen dins el mateix sac. Perquè tots volem que se'ns doni una oportunitat i ser reconeguts com a individus, hauríem de fer el mateix amb la resta.
8. Només són paraules no és excusa
El llenguatge, parlat, escrit o a través de qualsevol forma d’expressió, dóna forma a la societat del present i després escriu la història. Imagineu un poble sencer que utilitza les paraules de manera intencionada per promoure la igualtat de raça, classe i gènere. Es pot visualitzar aquesta “intencionalitat de la paraula” com un camí cap a una societat on es reflecteixen aquestes mateixes qualitats.
9. Altres problemes no són excusa
La història ens ha mostrat una vegada i una altra que reconèixer una forma de discriminació i no d'altres és infructuós. La raça, la classe i el gènere s'entrellacen i s'autoperpetuen. Si ets un polític a favor dels drets de gènere i classe, també has d'estar contra el racisme. La veritable revolució no es pot guanyar sense igualtat. Per tant, atacar un conjunt de problemes discriminatoris sense atendre'ls tots és simplista, pla i no s'aguanta per enlloc. Posar fi a la injustícia vol dir posar fi a les injustícies que TOTS patim, no només a les d'una població en concret.
10. Estar desinformat no és excusa
Som molt més intel·ligents que tot aquest merder. Som capaços de qüestionar les coses, de pensar i reflexionar en profunditat, de ser eloqüents. Fem ús de les eines que el nostre privilegi ens ha atorgat. Si és estrany tenir una conversa i reflexionar sobre la raça en la cultura catalana, l’única manera de canviar això és començar a parlar-ne, i a educar-nos a nosaltres mateixos i els altres. No estàs segur de quina és la millor manera per ser aliat d'una minoria? Pots, literalment, buscar-ho a Internet. O llegeix un llibre. Vols saber com prefereixen ser tractades les persones i la seva cultura? Preguntem-los-hi, i escoltem. I és que educar-te és la teva responsabilitat, els altres ja tenen prou coses de què preocupar-se
---------- TEXT ORIGINAL EN ANGLÈS ----------
A Little Preface:
I realize these critiques and opinions can provoke a sense of defensiveness, both because I am not Spanish or Catalan and because of the seriousness of the topic. However, I am not condemning anyone personally or culturally, especially not a people and place I hold so dear in my heart and currently call home. What I hope comes from this particular article is conversation; conversation within groups of the same and different nationalities, cultures, generations, genders, classes, etc. I share my own perspective being a Jewish North American in an exchange of thought and identity. Here’s to opening channels for respectful responses and critique. Racism is a big, huge, corrosive problem that requires all the physical and mental power we can put towards it; the more, diverse people exchanging ideas, getting fired-up, and working towards equality, the better.
Racism in Catalunya: A North American Perspective
The United States has a serious problem with racism. Gross understatement.
But so does Europe, including Catalunya.
A clear and concise history of racism in the USA, past, current, future is impossible for lack of space and lack of expertise on my own part. But let’s create a very general platform to build this article upon.
The idea of ‘race’ is a socially constructed tool used to oversimplify people and place them into categories (mostly separated by those who are ‘white’ and everyone else). Race is different from one’s ethnicity in that ethnicity implies being part of a group with a common nationality or culture. There is nothing scientific about the label of ‘race’ because genetically human beings are much more complicated than the few boxes we are offered to check-off. But, unfortunately this social construction of race is one of the most widely used descriptors of people. So, we will continue to use this language for the mere fact of simplicity, keeping in mind we say words like ‘black’ and ‘white’ always inside metaphorical quotation marks.
People in the USA are being and have been murdered and mistreated systematically and purposefully based solely on the notion of one’s ‘race’ and/or the race prescribed by society, mostly due to physical features (like skin color). There is a particular problem in the USA with police, people in power (which tend to be white people) and in bureaucratic positions worsening bigotry through persecution; persecutions based on the notion of ‘race’ and whiter ‘races’ being superior to any other ‘race’.
I believe every person carries within them their own set of biases based on their socialization. So, in some ways, you could say everyone is racist. Racism is a very bad thing, but obviously not every person is bad. Good people can and do have racist thoughts, sometimes without even realizing they’re racist. Telling someone they are doing something racist does not mean you’re telling someone they’re a horrible person (although sometimes they are). In fact, in my own experience, when someone points out a bias of mine, it’s because they have an opinion that I’m intelligent enough to steer clear of stereotypes and harmful human shortcuts.
Living abroad has only amplified my gaze of the USA culture of institutional and social racism. I literally cannot imagine being a person of color in the USA right now. Fearing for my life, the life of my children, family, loved ones at every and any moment during every single day.
I am constantly asked how people in the USA manage to live in a culture so deeply entrenched in such racism. Fair question.
Being physically and mentally outside a society or situation gives one a unique and important perspective that can be impossible to see while living there. The more time I spend outside of my birth country, the more context I gain on the specific struggles of the USA. In addition, integrating myself here in Barcelona into a new culture, it is useful for me to compare and contrast histories and presents, leading to more vantage points both on the USA and Catalunya.
I know Catalunya and the USA are very different places, with very different histories, but I do think there are commonalities. And in these commonalities, opportunities to learn from one another.
Racism is not something created by, solely perpetrated by, or limited to the USA. North America does have some of the most intense institutional and social racism both historically and currently. But, because of this history there is also extensive, compelling critical and contemporary dialectic thought on racism and race theory. Not to mention seriously powerful social justice movements centered around equality. Unfortunately, all gained from centuries of prejudicial experience.
Catalunya population palpitates with a recent wave of 2-3 generations of immigration. Currently there is the ongoing movement to become independent as a Catalan people while interestingly and simultaneously the Catalan population is in the process of changing significantly.
This leads to a logical and normal question: who exactly is Catalan? Where is the distinction between an independent identity and a nationalist identity? Are there people who are ‘racially’ Catalan and those who are ethnically Catalan?
Many independence groups warmly welcome all people into Catalan culture. But how can we ensure all people are actually integrated equally?
For example, I do not think voting left or far left automatically translates to not being racist. Because we all have prejudices, anti-racism is a constant decision to be made in all thoughts and actions, not just by placing a vote for a party which rhetorically represents fair-minded people.
And, in rare cases of nationalism, instead of including immigrants in the struggle for independence, Catalan groups can be found separating themselves from both the Spanish and the ethnically ‘immigrant’ or ‘minority’ population (how many generations does it take to become a native anyway?).
The combination of immigration and changing Catalan identity has opened opportunities for something truly beautiful; the establishment of a society based around equality and fairness. But within this large space also comes a large responsibility; I do believe in this formation there is the possibility for racism violently equivalent to that in the USA. The difference is, because of the newness of this immigration, there is not widespread, solid race theory from which to discourse.
It seems to me, many don’t quite know what to do or if there’s even a problem with racism in Catalunya. What does racism look like? Where does one begin to address these inequalities?
There are opportunities to be critical about racism in every moment of every day. Some are simple and easy, especially compared to the struggle of those who constantly suffer from race injustices.
Anyone who is for equality, would be open to constant self reflection and assessing how to always become a better and better ally; there is no end to the personal, political, and social work to be done for justice (until we live in a totally just society). This requires constantly asking ourselves very hard questions, answering them honestly, listening to all different opinions and most importantly listening to those affected.
We can work together to hold eachother accountable to being our best, most equal selves.
But it’s kind of like Alcoholics Anonymous, first step is admitting you have a problem so you can in turn begin to remedy said problem.
Hello, I’m Shaina, I’m from the USA and me and my country have fucked up about a lot of things, especially race.
The truth is, I really do think you’re better than all that Catalunya. Catalunya is at a critical time of change, with an opportunity to not repeat the mistakes of others. Below, simple sharing of ten of my own simple, hard learned mantras, as a North American, that I believe apply to my current and beloved home in Catalunya.
Repeat after me: ‘It’s not an excuse.’
1. Everyone doing it is not an excuse
Calling a candy with an exaggerated black-faced baby ‘Conguitos’ is racist. Calling all fruit stands and convenient stores ‘Paki’s’ is racist. Calling all bazaar's and dollar stores ‘Chino’s’ is racist. Even if it’s just what everyone has been calling them. Why? It’s a matter of unfairly over-simplifying a person and culture.
Hopefully the candy example is obvious. As for the store names example, Chinese and Pakistani communities have now been in Catalunya for several generations and are a vital part of the Catalan community. These shop names reinforce a harmful and heavy stereotype that limits people from these cultures into only these two jobs and makes the assumptions the people in these stores are from specific places.
Fair means any and all people have not only the chance but are encouraged to develop into whichever career desired. Avoiding stereotypes and generalization is an intelligent and powerful statement that brings us all a little closer to this fairness. If we can make even a tiny difference, for example, only by changing our store name vocabulary, why not?
2. Being in a monochromatic or mono-raced group is not an excuse
My experience here (and in the USA) has been most social groups tend to be mono-raced/mono-ethnic. As immigrants are integrated more into society (which requires deliberate and extensive action), I hope to see this change. In the meantime, being an ethnic majority should not be a ‘secret club’ in which people express their most discriminatory self (and no, having a friend or lover from a particular group of people does not give you a free pass to say whatever about said group of that friend or lover). When someone uses unjust language, even in the presence of their closest friend, they are perpetuating racism by signaling that racism is ok.
It doesn’t matter if no one from the race they are talking about is present. A good rule of thumb I like to use is, when considering saying something about a particular group of people, pretend someone from that group is present, and if you wouldn’t say it to them directly, best not to say it at all.
3. Tradition is not an excuse
Can we finally put to rest the blackface during Three Kings, assuming all Latin Americans come straight from the rainforest, using the word ‘Chino’ to describe anyone from any part of Asia, and using fingers to tug on the corners of eyes to make them appear more closed?
Honoring the past is important; celebrating and keeping a history as a people is invaluable. Equally important in honoring traditions is looking back critically on actions and mentalities and discontinuing those that are destructive or marginalizing to the true complexity of who a person is (like those listed above). I am constantly making mistakes but am comforted by the notion that these mistakes can lead to growth. However, this type of evolution can only happen through acknowledgment and forward motion.
4. Humor is not an excuse
Each culture has it’s own particular humor. And humor can be a healing and obviously important means of expression. Simply put though, when this joking affects someone in a negative way, it’s just not worth it. The power of harming someone has to outweigh any other reasoning. Also, we are smart and funny, surely we can think of another way to get a laugh.
5. Not saying anything is not an excuse
Conversation is a chance to educate and be educated. Because the voices of white people or the racial majority are almost always heard more than those of the minority, it’s that much more important to speak up. We’ve got a choice. Remaining silent means being an ally to someone who is furthering inequality. Speaking up means actively becoming an ally to those who suffer from inequality.
6. Having a hard history is not an excuse
Even if your people had it rough at one point of time, it doesn’t mean you have the right to make the lives of others more rough. If anything, coming from a culture that experienced trauma should encourage sensitivity to the struggles of others. In addition, all struggles are unique; majority people can never truly understand the struggle of minorities, and vice versa. Even if it’s impossible to know exactly, it is possible to sympathize with the facts; like study after study showing being a person of color means having unequally less opportunity.
7. One example is not an excuse
Unfortunately stereotypes not only seem to stick with minorities more intensely but have a greater impact as well. It doesn’t matter if you saw one person of one group fulfilling a stereotype, not every person from a group fits into that box. Because we all want to be given a chance and acknowledged as individuals, we should do the same for others.
8. They’re just words is not an excuse
Language, spoken, written, or through any type of expression, shapes present society and later writes its history. Imagine an entire people who use words intentionally to promote equality among race, class, gender. One could envision this ‘word purposefulness’ leading to a society reflective of those same qualities.
9. Other problems are not an excuse
History has shown us again and again that acknowledging one form of discrimination and not others is fruitless. Race, class, gender are all tightly interwoven and self-perpetuating. If you are a politician who is for gender and class rights, you must be for anti-racism. True revolution can not be won without equality. Therefore, attacking one set of discriminatory problems without addressing them all is simplistic, two dimensional, and falls flat. Ending injustice means ending injustice for ALL, not just one specific population.
10. Being uninformed is not an excuse
We are smarter than all that mess. We are capable of questioning, of intense thought and reflection, of eloquence. Let’s use the intellectual tools our privilege has bestowed. If it is rare to have conversation and reflection on race in Catalan culture, the only way to change this is to start talking and educating ourselves and others. Not sure how to best be an ally to a minority? You can literally google it. Or read a book. Want to know how a person prefers themselves and their culture to be referenced? Let’s ask, and listen. And it’s your responsibility to educate yourself, other people have enough to worry about.
Fotografia de portada: Edu J. Montoya
Text: Shaina Joy Machlus
Traducció: Núria Curran i Olga Permanyer
Correcció: Marta C.