| Un detective en Babilonia Richard Brautigan Any: 2015 Editorial: Blackie Books |  |
Sempre que no sàpigues per on començar a llegir, agafa una novel·la d’en Brautigan (que, gràcies a la feina de Blackie Books, ara estan quasi totes reeditades). T’obrirà un món fluctuant entre allò conegut i allò inesperat, on la familiaritat que ens envolta sembla ser tocada per una gota de LSD. També riuràs i et sentiràs reconfortat per la seva, gens empalagosa, tendresa. Un schmatz apte per a tothom! Bé, potser per a nens i famílies no. Aquesta frase normalment dedicada a peces descafeïnades aquí vol dir tot el contrari. En Brautigan sembla que a cops de colze i quasi sense voler, hagi posat les mides exactes de tot el que necessita una bona història i aquesta definició és apta per a tots els seus llibres, ja ho comprovareu.
Aquí hi trobem un encisador thriller de sèrie B. El protagonista és un detectiu naufragat amb el cul ple de forats per culpa de la guerra civil espanyola: “No había sido un entusiasta de la política. No fue la razón por la que me uní a la Brigada Abraham Lincoln. Fui a España porque pensé que se podía parecer a Babilonia. No sé de dónde saqué la idea.” A Babilonia hi és des que un llançador de segona que aspirava, com ell, a arribar a primera divisió, el va colpejar al cap amb una pilota de beisbol. Aquell va ser el passatge directe que el va dur a on món de fantasia on hi ha tot allò que vol. I, clar, qui vol resoldre casos de la vida real quan és el màxim batejador de la lliga del 596 aC?
Fora de Babilonia, viu en tal estat d’immundícia que va deixar que el seu apartament anés quedant-se a les fosques, per tapar la deixadesa, fins al punt que “mi apartamento era tan oscuro que parecía la sombra de un apartamento. Me pregunto si siempre he vivido así.”És tan miserablement pobre que coses tan simples com agafar el transport públic es converteixen en capítols sencers, titulats “Un trono en el autobús”. El cas és que ha de rescatar un bonic cadàver i portar-lo al cementiri a temps, però els detalls del seu dia a dia tal i com els descriu són tan trepidants com la missió en sí, on el que menys importa, és on acabarà al final. I és allà on te n'adones què és rellevant de veritat i què és allò que realment faltava a la vida d’aquest detectiu. I, de rebot, a la nostra!
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Aïda Camprubí
Correcció: Rosa Molinero Trias