Aquest cap de setmana comença la festa gran de BIS (Barcelona Independent Sessions), que s’allargarà fins el cap de setmana vinent i que inclou diversos concerts i una Fira Discogràfica Independent. En aquesta setena edició el col·lectiu segueix apostant per fer una setmana llarga plena d’esdeveniments que complementa la seva feina mensual, amb concerts al Continental i a La 2 de l’Apolo. Feina de formigueta que encara el seu moment àlgid de l’any amb un cartell que formen des de bandes amb un petit grapat de concerts (Yumi Yumi Hip-Hop) fins a propostes més consolidades (Morgat Morgat, Evripidis & his Tragedies) i d’altres que arriben de fora del país com Terrier o EspirituSanto. Parlem amb Joan Casulleras, que ens fa de portaveu del BIS per aquesta entrevista i ens explica el funcionament del col·lectiu i com veu ell l’escena musical de Barcelona.
Ja fa set anys que es van organitzant concerts i històries diverses amb les sigles de BIS. Com es crea aquest col·lectiu i quina sinergia guarda amb l’escena de Barcelona?
El concepte inicial i el que encara està vigent (i ho estarà) va ser el de fer una empenta, encara que sigui petita, a la escena barcelonina i que se’n beneficiïn d'altres indirectament. Malgrat la columna vertebral està basada a la ciutat -segells, grups, empreses de management...- i que el leitmotiv principal és la Fira Discogràfica Independent que se celebra el dia gran i a la qual es conviden només segells d'aquí, als concerts també hi tenen cabuda grups de la resta de l'Estat. Això sí, que tinguin alguna vinculació amb Barcelona, per exemple perquè formen part d'un segell d’aquí. En aquests casos es pretén donar recolzament i possibilitats al segell com a part de l’escena barcelonina més que al grup. En aquesta edició d'abril, ens obrim a convidar d'altres escenes (Terrier ve en representació de Sonido Muchacho, és a dir, en representació de l'escena de Madrid, per exemple). També vénen de Madrid els EspírituSanto, però aquí la connexió és que han editat el seu disc a Discos de Kirlian, un segell local. El BIS s'obre però manté les arrels ben fortes a Barcelona i en aquest sentit no canviarà.
Com és el funcionament del col·lectiu?
El BIS es una associació cultural sense ànim de lucre legalment establerta. Ho portem entre unes quantes persones (ara som 5) que provenen d’àmbits diversos de la música i que, de manera completament desinteressada, aportem, especialment dos cops l'any, el nostre temps i la nostra feina per aconseguir el fi previst, recolzar, per poc que sigui, l’escena independent de Barcelona.
Alhora d’escollir qui tocarà en el festival, com ho feu? Quins criteris seguiu?
Fem una barreja. El principal per ordre definitori és que el grup ha de pertànyer o estar relacionat amb l'escena barcelonina, tot i que puguin venir de lluny. Després entre aquests grups intentem cercar un cartell amb la màxima qualitat possible, és a dir, ens basem en un criteri personal (això va a gustos) però també dins de les nostres possibilitats econòmiques. El festival té una filosofia de no cercar cap mena de lucre, i no cerquem el grup que ho peti per a fer més calers. Afortunadament molt sovint hi ha grups amb poca repercussió mediàtica i de fans que tenen una qualitat molt alta, i això ens facilita la feina. I per últim, intentem en la mesura del possible que els diferents segells estiguin representants en alguna de les edicions del BIS.
Sou dels pocs col·lectius que programa concerts de música independents cada mes a Barcelona. A què es deu aquesta falta de circuits regulars?
La crisi, que encara segueix i que ha fet mal. Als col·lectius de base els costa molt jugar-se els pocs calers dels que disposen i tampoc es presenten possibilitats de finançament. La pràctica criminalització de la música i els concerts per part de les institucions públiques no ha ajudat gens tot aquest temps.
Ara amb les noves mesures empreses per l'Ajuntament de Barcelona s'obre una nova era i desitgem que els concerts a Barcelona siguin el pa nostre de cada dia sense pors a que es presenti la Guàrdia Urbana i et tanqui el "garito". Per la nostra banda, i pel que respecta a la programació mensual que des del BIS promovem, tenim afortunadament el suficient suport per a fer-ho. D'una banda, recolzament de la[2] de Nitsa que ens facilita un mínim per programar grups que ens agraden un cop al mes a la[2]. D'altre banda, juntament amb La Fonoteca Barcelona fem cada mes un matinal anomenat De Quintos, i també tenim el suport de la Sala Continental que no ens cobra res ni per la sala ni el tècnic. Si no fos per tots aquests suports, segurament hauríem de retallar molt la possibilitat de muntar concerts a part del BIS. I així es veuran molts dels col·lectius que no disposen d'aquestes ajudes, amb poques possibilitats de muntar coses sense perdre calers.
Penseu que hi ha públic per a que creixi l’escena independent de la ciutat?
Creiem que a una ciutat com Barcelona, en general interessada per la cultura i amb festivals de fama mundial com ara el Primavera Sound ó el Sónar, afins (més o menys) a la filosofia independent, hi ha públic potencial que es pot arribar a interessar i molt per l'escena local. El que necessitem és facilitar, en la mesura del possible, que aquesta escena surti de les catacumbes i s'obri una mica. Per una banda, des de les institucions públiques i els mitjans de comunicació, el seu suport és necessari, però també estaria bé que l'escena independent deixés de mirar-se tant al melic i s'obrís a d'altres possibilitats. Si no ho fem, sempre serem una mena de "bitxos raros".
Hauríem d'aprendre dels anglesos o dels països nòrdics, amb una escena més oberta i que permet per exemple que els grups "indies" estiguin a la llista de vendes. Aquí no només seria poc factible en les circumstàncies actuals, si no que per a molts indies, especialment de l'escena de base o underground, seria com trair la seva integritat. Ni un extrem ni l'altre. Cerquem possibilitats entre tots per a donar visibilitat a l'escena.
Quan un grup és prou gran per deixar de tocar al BIS?
Quan es converteix en un grup que té moltes possibilitats d'aparèixer en qualsevol del festivals que es fan arreu de Catalunya o de l'Estat. De fet, al BIS la intenció es donar visibilitat a bandes que ho tenen magre per tocar a d'altres festivals. Fins i tot, bandes que no tenen encara ni disc.
Penseu que esteu fent feina de prescriptors? D’escarbar entre el que hi ha a la ciutat per a donar-li sortida...
No ens considerem prescriptors de res, ja que de ben segur se’ns escapen propostes molt vàlides. De fet moltes propostes que arriben al BIS ja venen recomanades per d'altres persones i col·lectius. Ens veiem més com a facilitadors que aquestes propostes tinguin sortida. Des del BIS fem ressò més que prescriure res, o almenys així ens veiem.
Quins penseu que seran els propers grups a tenir en compte a la ciutat?
Bé, escombrant cap a casa (estan programades a la propera edició), les Yumi Yumi Hip Hop sembla que estan en boca de tothom i poden ser un dels grups a tenir en compte en propers mesos.
Fotografia de portada: Yumi Yumi Hip Hop
Text: JG
Correcció: Pol Camprubí
Ja fa set anys que es van organitzant concerts i històries diverses amb les sigles de BIS. Com es crea aquest col·lectiu i quina sinergia guarda amb l’escena de Barcelona?
El concepte inicial i el que encara està vigent (i ho estarà) va ser el de fer una empenta, encara que sigui petita, a la escena barcelonina i que se’n beneficiïn d'altres indirectament. Malgrat la columna vertebral està basada a la ciutat -segells, grups, empreses de management...- i que el leitmotiv principal és la Fira Discogràfica Independent que se celebra el dia gran i a la qual es conviden només segells d'aquí, als concerts també hi tenen cabuda grups de la resta de l'Estat. Això sí, que tinguin alguna vinculació amb Barcelona, per exemple perquè formen part d'un segell d’aquí. En aquests casos es pretén donar recolzament i possibilitats al segell com a part de l’escena barcelonina més que al grup. En aquesta edició d'abril, ens obrim a convidar d'altres escenes (Terrier ve en representació de Sonido Muchacho, és a dir, en representació de l'escena de Madrid, per exemple). També vénen de Madrid els EspírituSanto, però aquí la connexió és que han editat el seu disc a Discos de Kirlian, un segell local. El BIS s'obre però manté les arrels ben fortes a Barcelona i en aquest sentit no canviarà.
Com és el funcionament del col·lectiu?
El BIS es una associació cultural sense ànim de lucre legalment establerta. Ho portem entre unes quantes persones (ara som 5) que provenen d’àmbits diversos de la música i que, de manera completament desinteressada, aportem, especialment dos cops l'any, el nostre temps i la nostra feina per aconseguir el fi previst, recolzar, per poc que sigui, l’escena independent de Barcelona.
Alhora d’escollir qui tocarà en el festival, com ho feu? Quins criteris seguiu?
Fem una barreja. El principal per ordre definitori és que el grup ha de pertànyer o estar relacionat amb l'escena barcelonina, tot i que puguin venir de lluny. Després entre aquests grups intentem cercar un cartell amb la màxima qualitat possible, és a dir, ens basem en un criteri personal (això va a gustos) però també dins de les nostres possibilitats econòmiques. El festival té una filosofia de no cercar cap mena de lucre, i no cerquem el grup que ho peti per a fer més calers. Afortunadament molt sovint hi ha grups amb poca repercussió mediàtica i de fans que tenen una qualitat molt alta, i això ens facilita la feina. I per últim, intentem en la mesura del possible que els diferents segells estiguin representants en alguna de les edicions del BIS.
Sou dels pocs col·lectius que programa concerts de música independents cada mes a Barcelona. A què es deu aquesta falta de circuits regulars?
La crisi, que encara segueix i que ha fet mal. Als col·lectius de base els costa molt jugar-se els pocs calers dels que disposen i tampoc es presenten possibilitats de finançament. La pràctica criminalització de la música i els concerts per part de les institucions públiques no ha ajudat gens tot aquest temps.
Ara amb les noves mesures empreses per l'Ajuntament de Barcelona s'obre una nova era i desitgem que els concerts a Barcelona siguin el pa nostre de cada dia sense pors a que es presenti la Guàrdia Urbana i et tanqui el "garito". Per la nostra banda, i pel que respecta a la programació mensual que des del BIS promovem, tenim afortunadament el suficient suport per a fer-ho. D'una banda, recolzament de la[2] de Nitsa que ens facilita un mínim per programar grups que ens agraden un cop al mes a la[2]. D'altre banda, juntament amb La Fonoteca Barcelona fem cada mes un matinal anomenat De Quintos, i també tenim el suport de la Sala Continental que no ens cobra res ni per la sala ni el tècnic. Si no fos per tots aquests suports, segurament hauríem de retallar molt la possibilitat de muntar concerts a part del BIS. I així es veuran molts dels col·lectius que no disposen d'aquestes ajudes, amb poques possibilitats de muntar coses sense perdre calers.
Penseu que hi ha públic per a que creixi l’escena independent de la ciutat?
Creiem que a una ciutat com Barcelona, en general interessada per la cultura i amb festivals de fama mundial com ara el Primavera Sound ó el Sónar, afins (més o menys) a la filosofia independent, hi ha públic potencial que es pot arribar a interessar i molt per l'escena local. El que necessitem és facilitar, en la mesura del possible, que aquesta escena surti de les catacumbes i s'obri una mica. Per una banda, des de les institucions públiques i els mitjans de comunicació, el seu suport és necessari, però també estaria bé que l'escena independent deixés de mirar-se tant al melic i s'obrís a d'altres possibilitats. Si no ho fem, sempre serem una mena de "bitxos raros".
Hauríem d'aprendre dels anglesos o dels països nòrdics, amb una escena més oberta i que permet per exemple que els grups "indies" estiguin a la llista de vendes. Aquí no només seria poc factible en les circumstàncies actuals, si no que per a molts indies, especialment de l'escena de base o underground, seria com trair la seva integritat. Ni un extrem ni l'altre. Cerquem possibilitats entre tots per a donar visibilitat a l'escena.
Quan un grup és prou gran per deixar de tocar al BIS?
Quan es converteix en un grup que té moltes possibilitats d'aparèixer en qualsevol del festivals que es fan arreu de Catalunya o de l'Estat. De fet, al BIS la intenció es donar visibilitat a bandes que ho tenen magre per tocar a d'altres festivals. Fins i tot, bandes que no tenen encara ni disc.
Penseu que esteu fent feina de prescriptors? D’escarbar entre el que hi ha a la ciutat per a donar-li sortida...
No ens considerem prescriptors de res, ja que de ben segur se’ns escapen propostes molt vàlides. De fet moltes propostes que arriben al BIS ja venen recomanades per d'altres persones i col·lectius. Ens veiem més com a facilitadors que aquestes propostes tinguin sortida. Des del BIS fem ressò més que prescriure res, o almenys així ens veiem.
Quins penseu que seran els propers grups a tenir en compte a la ciutat?
Bé, escombrant cap a casa (estan programades a la propera edició), les Yumi Yumi Hip Hop sembla que estan en boca de tothom i poden ser un dels grups a tenir en compte en propers mesos.
Fotografia de portada: Yumi Yumi Hip Hop
Text: JG
Correcció: Pol Camprubí