| La balada del cafè trist Carson McCullers Any: 2016 Editorial: L'Altra Traductor: Yannick Garcia |  |
Si hi ha un tema que va preocupar literàriament Carson MCCullersés, sens dubte, la solitud i l’anhel de ser estimat. Potser per això, simplement l’obertura de La Balada del Cafè Trist ja ha esdevingut un clàssic en ell mateix i un punt de partida imprescindible per entendre gairebé la totalitat de l’obre de la que es diu sovint que va ser la gran retratista de l’Amèrica profunda, juntament amb Harper Lee.
“Val a dir d’entrada que l’amor és una experiencia compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, però són de països diferents.” L’equilibri en l’amor, segons McCullers, és impossible: sempre hi ha alguna de les dues parts que estima més que l’altra i això obliga a l’amant a “crear tot un món interior, de cap i de nou: un món intens i estrany, complet en ell mateix.”
I això és el que fa McCullers, de fet, en tota la seva obra: des de la seva primera novel·la, El Cor és un caçador solitari, que va publicar amb només 23 anys fins a aquesta Balada del Cafè Trist, que ens arriba ara en català de la mà de L’Altra Editorial, excel·lentment traduïda per Yannick Garcia.
Aquest cafè trist, que es converteix en un reducte màgic per als habitants d’un petit poblet del sud dels Estats Units, sostingut al voltant d’una fàbrica de filatures de cotó, és l’escenari d’un triangle amorós estrany i dramàtic entre Amèlia, la propietària del cafè, el seu cosí Lyme, un geperut nouvingut al poble i l’ex-marit d’Amèlia, Marvin Marcy. No us espereu una història d’amor a l’ús: el context, entre la fàbula i la realitat incòmoda, ho són tot en una narració que teixeix d’una manera intel·ligentíssima l’element fantàstic amb la quotidianitat, donant com a resultat un relat completament versemblant. El món interior que construeix McCullers, a qui mai puc deixar de veure com l’amant, es nodreix d’elements que en converteixen la lectura en una mena de visita a un paratge alhora oníric i real, amable i pervers. La bondat, la maldat i les raons de cadascú acaben teixint aquesta petita nouvelle que precedeix als altres sis contes del volum, centrats també en les vicissituds de l’amor.
I en aquest cas, com deia, sí que crec que cal remarcar que, més enllà de la qualitat literària que ja no se li discuteix a una obra de pes com aquesta, Yannick Garcia ha fet una feina impressionant. He llegit La Balada del Cafè Trist en anglès i en espanyol. De la versió anglesa en recordo un llenguatge personalíssim, complex i poètic que no vaig trobar a la versió en espanyol, potser per la pròpia duresa de la llengua i que, afortunadament, sí que queda totalment reflectit a la traducció de Garcia. I tinc la sensació que no deu haver sigut fàcil entrar amb tanta decisió i amb tanta fidelitat en un món interior com la de la mítica autora nord-americana, conservant-ne alhora aquest gust per l’aprofundiment en els detalls, la seva mirada sobre el món i la precisió en les seves descripcions. Sembla ser que la resta d’obres de McCullers que publicarà en català L’Altra, també seran traduïdes per Yannick Garcia. No celebrem només, per tant, que el corpus complet de McCullers estarà disponible en la nostra llengua sinó que a més ho farà amb una traducció impecable.
Fotografia de portada: L'Altra Editorial
Text: Míriam Cano
Correcció: Pendent