LLEGIR I ESCRIURE: TÚ NO ERES COMO OTRAS MADRES (d'ANGELIKA SCHROBSDORFF)

“Hay momentos en los que dudo del sano juicio de mi madre y sus amigos. ¿Tenía ella, tenían ellos, tan poca sapiencia y conciencia políica como para seguir triscando alegres por los campos de una dictadura que lenta pero firmemente privaba de derechos humanos a aquellos que no eran de sangre alemana o afín? (...) Es de suponer que vivieron instantes de horror e indignación, pero por desgracia consideraron superfluo, insensato e infructuoso deducir las consecuencias.”

Gràcies a dues editorials independents, Errata Naturae i Periférica, arriba a les nostres mans Tú no eres como otras madres, d’Angelika Schrobsdorff (Du bist nich so wie andre Mütter, 1992). Inscrit en el gènere frontissa de la novel·la de no-ficció, aquest relat autobiògrafic permet reconstruir per mitjà de l’artifici literari la vida d'Angelika Shcrohbsdorff (1927) i la seva mare Else (1893-1949) durant la primera meitat del segle XX. I fa brillar, sobretot, allò humà que resideix en l’error, en la decisió mancada d’encert i precipitada per les circumstàncies, o per la pura ignorància d’un egoisme excessiu i contradictori que obnubilà el seny alemany en un dels pitjors moments de la història dels que sorgeixen conseqüències esfereïdores en moments d’un horror històric: l’auge del nazisme, la instauració del Tercer Reich, l’exterminació dels jueus.

Schrobsdorff aconsegueix inscriure amb naturalitat la seva veu, que contempla tant la seva trajectòria com la de la seva mare, i també la veu d’aquesta, Else Schrobsdorff, nascuda Kirschner, al cor d’una familia jueva burgesa. Ho fa a través de la narració i de textos epistolars, pels quals veiem que la singularitat d’Else creix sota la comoditat paterna i es desborda passada l'adolesència contra les convencions que l’han protegida i que ara nota que l’encotillen. Tot allunyant-se del judaisme, les estriparà a favor d’un primer gran amor i per obrir-se pas a la diversió dels feliços anys vint i al seu món de les arts i l’oci burgès.

Però viure per al cultiu del teu ésser suposadament especial, deixant que la pretesa singularitat es desfermi en el seu nom i que arribi a ignorar fins i tot allò que pot pertorbar-te aquest somni, té com a conseqüència irremeiable l’error. Else, com tants d'altres alemanys, va esprémer el període d’entreguerres i es construí una vida frenètica, al voltant de la riquesa i els plaers mundans: tertúlies, amants i admiradors, lectures, nits passionals, sopars, eufòria i drama. I tot semblava anar com la seda. Si el primer fill, en Peter, amb el bohemi Fritz, va dur-lo al món amb il·lusió però entre misèries i amb el rebuig familiar, el segon, la Bettina, amb en Hans, naixeria en condicions molt més favorables. I el tercer, l’Angelika, amb l’Erich, encara entre més comoditats. Però la turbulència emocional d’Else seguiria sent la mateixa. No obstant, va cessar dràsticament, com també va estroncar-se fatalment aquest ascens cap a un món més burgès i més il·lusiòriament dominat i plàcid, a causa de l’enduriment sense aturador de la dictadura nazi.

Else Schrobsdorff, Erich Schrobsdorff i tants d’altres alemanys van cometre, a ulls de l’autora, l’error potser insalvable de no veure l’onada que s’apropava i que engoliria a tothom. Com no ho van saber veure? Però, d’altra banda, com haurien pogut apartar la mirada de la felicitat i les novetats narcòtiques que els anys vint els oferien? Potser va ser l’excés de patriotisme, de la fe cega en l’Alemanya intel·lectual i sensata allò que va dificultar-los mirar de cara els fets. Schrobsdorff escriu: “Eran jóvenes, exaltados, confiados, egocéntricos, enamorados de la vida, enamorados del amor. Habían vivido la abdicación del káiser, los avatares y dolores de parto de la República de Weimar, la inflación, el paro masivo, el crack económico. No ganaban para sustos, pero el grano que les salía justo el día de la primera cita con un hombre deseado les parecía más importante que un acto de terror de las SA, por ejemplo”.

D'altra banda, l'autora es contempla a ella mateixa: Else i Angelika viuen durant molts anys en un núvol, la història de l’una teixida a les faldes de l’altra, la ignorància parcial i volguda de la mare corrent paral·lela a la innocència total i involuntària de la filla. Fins que sobrevé, primer a la mare i després a Angelika, l’esquinçada brutal del trànsit d’aquesta innocència allargada amb l’esforç —hedonista en un cas i paternal en l’altre— en descobrir la violència aclaparadora que tot ho inundava i que les obligà a emigrar a Bulgària, on van viure els bombardejos i un malestar psicològic trencador, però també una vida rural que va ser una lliçó de bondat humana.

Aquest no és un relat d’elogi a una mare perfecta, ni tampoc un melodrama embafador. És un relat sobre la humanitat de l’error i sobre el seu aprenentatge, sobre com les circumstàncies històriques poden modelar i colpir la vida, sobre la importància d’arribar a temps i de saber afrontar allò que cal corregir. Angelika Schrobsdorff analitza el comportament d’una progenitora amb una personalitat gairebé límit, n'examina les accions, les avalua des de la pròpia vivència i en parla, de vegades, amb un distanciament carregat de veritat i cruesa: “Era cualquier cosa menos una persona clara que reflexionase sobre sus actos y se diera cuenta de ellos. Eso sólo ocurrió después, con el descalabro, y con una autognosis implacable. Pero hasta ese instante, y a pesar de su gran inteligencia, su experiencia y algunos momentos de lucidez, vivó desde un maremágnum de sentimientos e impulsos, dejándose seducir por sus emociones antes que conducir por la razón (...)”.

Fotografia de portada: Arxiu