La música a l’estiu et dona tres grans possibilitats. Una és apropar-te als festivals de viejunos amb entrades a vuit milions d’euros que estan subvencionats, en la seva majoria, per bancs i d’altres entitats malèfiques (ja saben, el de Cap Roig, el de Pedralbes, coses així). Després hi ha les festes majors de poble o barri, una loteria on, a la mínima que et descuidis, pots acabar movent l’esquelet i cantant “la fanta” mentre veus al cantant de Lax’n’Busto fent posturetes i morritos d’estrella del rock. I finalment, la favorita personal, els petits festivals d’estiu. N’hi ha a patades a tot el territori, el Maldaltura, el Pingüí o el Vallsonora, que és el primer a celebrar-se, aquest proper 24 i 25 de juny a Àger.
Aquest serà el quart any consecutiu que les muntanyes de la Noguera escoltaran la música que surt d’aquest petit poble (menys de 600 habitants) que capitalitza l’anomenada Mesopotàmia del Pirineu. El minúscul grup que s’ocupa de l’organització del festival ha confeccionat un cartell apte per a totes les orelles, destacant entre elles en Joan Colomo, que presenta Sistema, el seu millor elapè des de Producto Interior Bruto I i al que se li presenta un estiu mogut, voltant per escenaris de tot l’estat. Normal, han escoltat “El Regal”, “Un Nantes y un después”, “Cants de Sirena”, "Núcleo Duro" o “Les coses”? En Joan serà l’encarregat de tancar la primera jornada, on també actuarà Nacho Umbert, l’ex-Paperhouse que transportarà a la Vall el seu pop oníric i evolvent. Completen aquest primer dia els andalusos I am Dive, que agradarà als empàtics del –somnolent- Mount Eerie (època Clear Moon), per qui semblen sentir devoció.
![]()
Dissabte repeteix Alba G. Corral amb els seus visuals, ja que –encara no ho hem dit- el Vallsonora intenta anar més enllà del fet purament musical. Però el plat fort del dia porta guitarra i bateria. Els osonencs bojos de L’Hereu Escampa que van fer un dels millors singles de l’any passat amb aquesta bufetada punk que és “Desglaç”. Se’ns estan tornant una miqueta més pop a cada dia que passa? Ho veurem en el seu proper disc –que no sortirà fins 2017- però és una d’aquelles bandes que facin el que facin saps que serà bo. Un altre dels interessants del dia, ara que està tant de moda dir que t’agrada la cançó popular i que no saps com has pogut viure sense ella tots aquests anys, la Maria Arnal i en Marcel Bages, que semblaven cridats a ser The Next Big Thing (o The Next Silvia Pérez Cruz), i bé, ja veurem el que deparen. Un altre tan estimat (per possible geni) com odiat (per hippi burgés) és Paul Fuster, que ensenya nou espectacle amb l’Edu de Za! i la Sara ex-Manos de Topo. L’electrònica de dissabte serà feina dels mallorquins Jansky i STA completant el cartell els asturs San Jerónimo. No s’ho perdin i passin per Àger, no hauran de preocupar-se de cues ni dues-centes marques comercials darrera.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: JG
Correcció: Pendent
Aquest serà el quart any consecutiu que les muntanyes de la Noguera escoltaran la música que surt d’aquest petit poble (menys de 600 habitants) que capitalitza l’anomenada Mesopotàmia del Pirineu. El minúscul grup que s’ocupa de l’organització del festival ha confeccionat un cartell apte per a totes les orelles, destacant entre elles en Joan Colomo, que presenta Sistema, el seu millor elapè des de Producto Interior Bruto I i al que se li presenta un estiu mogut, voltant per escenaris de tot l’estat. Normal, han escoltat “El Regal”, “Un Nantes y un después”, “Cants de Sirena”, "Núcleo Duro" o “Les coses”? En Joan serà l’encarregat de tancar la primera jornada, on també actuarà Nacho Umbert, l’ex-Paperhouse que transportarà a la Vall el seu pop oníric i evolvent. Completen aquest primer dia els andalusos I am Dive, que agradarà als empàtics del –somnolent- Mount Eerie (època Clear Moon), per qui semblen sentir devoció.
Dissabte repeteix Alba G. Corral amb els seus visuals, ja que –encara no ho hem dit- el Vallsonora intenta anar més enllà del fet purament musical. Però el plat fort del dia porta guitarra i bateria. Els osonencs bojos de L’Hereu Escampa que van fer un dels millors singles de l’any passat amb aquesta bufetada punk que és “Desglaç”. Se’ns estan tornant una miqueta més pop a cada dia que passa? Ho veurem en el seu proper disc –que no sortirà fins 2017- però és una d’aquelles bandes que facin el que facin saps que serà bo. Un altre dels interessants del dia, ara que està tant de moda dir que t’agrada la cançó popular i que no saps com has pogut viure sense ella tots aquests anys, la Maria Arnal i en Marcel Bages, que semblaven cridats a ser The Next Big Thing (o The Next Silvia Pérez Cruz), i bé, ja veurem el que deparen. Un altre tan estimat (per possible geni) com odiat (per hippi burgés) és Paul Fuster, que ensenya nou espectacle amb l’Edu de Za! i la Sara ex-Manos de Topo. L’electrònica de dissabte serà feina dels mallorquins Jansky i STA completant el cartell els asturs San Jerónimo. No s’ho perdin i passin per Àger, no hauran de preocupar-se de cues ni dues-centes marques comercials darrera.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: JG
Correcció: Pendent