 | Univers Límit Constant Any: 2016Discografica: Famélic |
Si la carrera d'Univers fins a dia d'avui era un continu de passos endavant en la recerca d'una personalitat pròpia, amb aquest"Límit Constant"(Famèlic, 2016) avancen fent un viratge cap al pop enfosquit mirant de reüll al post-punk dels 80 convertint-se en el que ja apuntaven en els seus anteriors treballs: en cronistes d'una joventut que s'allarga entre la fi d'una nit de festa i el començament d'un matí d'after, entrant en conflicte amb l'estalert socialment, sense defugir del que són i el que desitgen, vivint en un límit constant.
Ja en el primer hit els Bons nois es defineixen: vitalistes i descarrilats, aparentment sense lloc. Aquesta dualitat continua a Europa, metàfora del continent obsolet en el que canten que tornaran "a brillar i ser importants" més per ells i per nosaltres que pel territori. Aquesta resistència davant l'adversitat es magnifica amb la brillant última estrofa de Divisió de la victòria que serà corejada en tots els seus concerts.
Amb Aliança 2000 fan una aturada dels hits ràpids de reverbs desfermades en les guitarres per regalar-nos un pop enfosquit amb un rimte modular que envolta la base de la cançò, recordant a Depeche Mode, coronat per un sintetitzador excels on agafen les regnes del seu destí camí de la victòria amb molt melancolia. Despés de l'interludi de Plataforma, Rocaprevera mira de front a The Cure tancats en un garatge puntejant la melodia amb foscor. I per fi, Supera el col·lapse. El hit màxim, si hagués de triar una d'aquest disc, en el moment d'escriure la ressenya és aquesta. Pop amfetamínic, frenètic i mod cantant a escenaris comuns per a tots coneguts i patits on la pèrdua d'un amor tard o d'hora ens farà forts.
La recta final és coronada per l'Umbracle, la lletra que millor defineix la seva música i el concepte del disc amb la tornada " i somric, crec que ja m'ensurto, es trenca el món en dos. S'ilumina l'ombra". Tot i això, la més lluminosa de tot el disc segur. Pel final un tancament acompanyats de Heather Cameron en una composició de les més recargolades i treballades del disc que els fa conscients d'una victòria melangiosa davant la vida amb els punys enlaire.
I és que vivim temps de realitats frenètiques. De vitalitat imposada. D'individualisme sagnant, Cerquem tots la nostra identitat. Vivim en el límit entre el que som i el que s'espera de nosaltres. I és en aquest escenari on Univers, manufactura una col·lecció de cançons d'estructures senzilles amb infeccionses melodies i ritmes galopants, que si bé posen de manifest tot un seguit de contradiccions podríem dir que deixen un regust d'optimisme mostran-se suferts en el missatge pero fluctuant amb meandres els obstacles de la vida. Escoltar discs així és una gran victòria per la humanitat doncs és pura honestadat.
Fotografia de portada: Arnau Sala
Text: Carles Fajardo
Correcció: Pendent