Salvatge Corés la banda que el músic i poeta Llorenç Romera Pericàs va formar al 2013 per barrejar-hi totes les seves influencies, des d’en Bowie a l’Emily Dickinson. Fan música, però també fan experiments lingüístics com “Oh Endemai” que es un homenatge al Horses (1975) de la Patti Smith i que s’inclou al seu EP debut l’U (Runaway Records, 2015). Ara també s’atreveixen a barrejar fórmules dins el món cinematogràfic i d’aquesta alquímia ha nascut el seu videoclip que no només ens el deixen estrenar, també ens l’expliquen! Llorenç al habla:
“La idea del videoclip és fer palesa la interconnexió entre les diferents arts, anar una mica més enllà de la música, quelcom après, sobretot, de Bowie.
Amb l'U, el nostre EP de debut, no volíem aparèixer als videoclips. Així doncs, la proposta era emprar material cinematogràfic lliure de drets, en blanc i negre, que ens servís de base per construir una entre múltiples històries possibles i alhora tendir ponts entre diferents disciplines artístiques. De fet, sempre m'ha encantat el cinema i em semblava maco unir dues dèries, música i cinema, cercant nous significats. Al nostre canal de YouTube hi ha la resta de videoclips que hem fet fins ara, que segueixen la mateixa línia.
El muntatge l'ha portat a terme Marc Farré Secall (component del grup Kingdinsky), amb escenes de la suggeridora pel·lícula La Belle et la Bête, de Jean Cocteau, estrenada l'any 1946. La tria del film respon, de manera més aviat visceral, al vers inicial de la cançó -“Rosa la rosa et sóc pregant”-, que al capdavall és la musicalització d'un cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit. Aquests mots i la naturalesa sexual en conflicte present al poema, que vam tractar de plasmar a la cançó i també al vídeo, em fan venir al cap aquesta relació d'amor/repulsió (desig pur i dur) entre la Bella i la Bèstia. Però en tot cas, que cadascú interpreti allò que vulgui!”
Fotografia de portada: Salvatge Cor
Text: Gent Normal
Correcció: Pendent