 | Julio Tornero Sobre cosas que se ven en el cielo Any: 2016Discografica: RØAM |
Començant per les lletres gelades de la nova ona i el post-punk, passant pels moviments premeditats de l'electrònica, tot fins arribar als compassos més abstractes i eteris de la música kosmische i l’sci-fi. És aquesta ruta ecléctica una xicoteta mostra del que passa pel cap del prolífic Julio Tornero, manxec afincat a València que, a banda de formar part d'altres projectes com Antiguo Régimen, Polígono Hindú Astral i Zotal, acaba de treure un nou cassette baix el seu propi nom i que ha sigut editat per RØAM, segell de cintes assentat a Barcelona que també ha publicat altres bandes com Ciudad Lineal, Hagal o Acción Diplomática.
Passant desapercebut i de forma completament mecànica Julio Tornero ha anat engrossint a poc a poc el catàleg de referències, cultivant a cadascuna d'elles els diferents espectres de la música electrònica. La progressió ha sigut lleugera i quasi imperceptible però ha deixat discos molt interessants que destil·len ritmes crus d'industrial i EBM, com els gravats a l'split amb Luz Oscura sota el nom de Sequences Binaires, editat per Sr. Nadie Subcultura Recordings, un so també present al primer volum d'Enciclopedia Chromo, subsegell de BFE Records.
Amb tot, i llevat d'alguna publicació més experimental i ambiental com la de Madrelarva a Laboratorios Zotal, el punt d'eclosió es troba especialment a les cintes publicades per Cønjuntø Vacíø i Verlag System, on es mostra la part més desenvolupada fins ara. Una curiosa barreja d'electro, IDM, minimal wave i inclús kraut, aquesta última faceta està prou més treballada al seu projecte Polígono Hindú Astral junt amb Johnny Contencioso. Al marge d'això tampoc podem passar per alt"Talión", tema gravat a l’split més enfocat a la música de ball compartit amb Assassani i publicat per Demonodrone.
La sinergia dels sintetitzadors i les caixes de ritme conformen un paisatge abstracte, obscur i estrany que concorda amb l'estudi visionari del llibre de Carl Gustav Jung, encarregat de donar nom al cassette, Sobre Cosas Que Se Ven En El Cielo, compost per deu cançons artificials i distants que de primer cop transmeten una sensació gegant de fugacitat i que van introduint-nos ben a dintre d’una nit fosca amb objectes brillants menejant-se al firmament. Però deixant a banda passatges més experimentals com “Cosas Que Nunca Tuvimos”, veiem altres estètiques més properes a la kosmische musik dels 70, temes com“Traumlied” i “Adrenalin” són bons exemples.
Però tot s'ha de dir, al cap i a la fi no és la millor cinta que ha tret Julio Tornero, encara que açò siga una opinió més personal. De totes maneres sempre ve de gust trobar diferents estils reflectits a un mateix tracklist, més caracteritzat en aquesta ocasió per un electro ben marcat que ens permet descobrir cançons tan senzilles i rodones com "Ciclo Límite". I, siga pels baixos potents o pels cops secs programats als seqüenciadors, trobem detalls interessants a unes altres com "Egrosfera" i "Ein Moderner Mythus", que deixen una porta oberta a les pròximes publicacions on seria d'agrair el fet de poder comprovar com sonaria l'assumpte si tot estigués completament enfocat cap aquesta darrera dinàmica.
Amb tot, i llevat d'alguna publicació més experimental i ambiental com la de Madrelarva a Laboratorios Zotal, el punt d'eclosió es troba especialment a les cintes publicades per Cønjuntø Vacíø i Verlag System, on es mostra la part més desenvolupada fins ara. Una curiosa barreja d'electro, IDM, minimal wave i inclús kraut, aquesta última faceta està prou més treballada al seu projecte Polígono Hindú Astral junt amb Johnny Contencioso. Al marge d'això tampoc podem passar per alt"Talión", tema gravat a l’split més enfocat a la música de ball compartit amb Assassani i publicat per Demonodrone.
La sinergia dels sintetitzadors i les caixes de ritme conformen un paisatge abstracte, obscur i estrany que concorda amb l'estudi visionari del llibre de Carl Gustav Jung, encarregat de donar nom al cassette, Sobre Cosas Que Se Ven En El Cielo, compost per deu cançons artificials i distants que de primer cop transmeten una sensació gegant de fugacitat i que van introduint-nos ben a dintre d’una nit fosca amb objectes brillants menejant-se al firmament. Però deixant a banda passatges més experimentals com “Cosas Que Nunca Tuvimos”, veiem altres estètiques més properes a la kosmische musik dels 70, temes com“Traumlied” i “Adrenalin” són bons exemples.
Però tot s'ha de dir, al cap i a la fi no és la millor cinta que ha tret Julio Tornero, encara que açò siga una opinió més personal. De totes maneres sempre ve de gust trobar diferents estils reflectits a un mateix tracklist, més caracteritzat en aquesta ocasió per un electro ben marcat que ens permet descobrir cançons tan senzilles i rodones com "Ciclo Límite". I, siga pels baixos potents o pels cops secs programats als seqüenciadors, trobem detalls interessants a unes altres com "Egrosfera" i "Ein Moderner Mythus", que deixen una porta oberta a les pròximes publicacions on seria d'agrair el fet de poder comprovar com sonaria l'assumpte si tot estigués completament enfocat cap aquesta darrera dinàmica.
Text: Nando Hervido
Correcció: Pendent