El passat 29 de setembre s’inaugurava a La Misericòrdia de Palma l’exposició “L’objecte sonor: seixanta anys de grafisme musical a Mallorca”, un recorregut per sis dècades de portades que comprenien des de les innocents i càndides edicions folk primerenques fins les portades de recents sospitosos habituals com Gato–responsable d’algunes de les millors portades i pòsters de l’escena punk local-, Tià Mas o Clàudia Gómez. Una historia gràfica del disc a Mallorca que es gaudeix encara millor en el catàleg publicat poc després i que recull el treball de recerca realitzat pel periodista –i músic- Tomeu Canyelles, el dissenyador –i músic- Tomeu Mulet i la fotògrafa Aina Climent. Els dos Tomeus responen les nostres preguntes.
Objecte Sonor recorre la història de la música a Mallorca des d’una òptica nova: les portades. Com ha estat el procés de selecció? D’on va sorgir la idea?
Tomeu Mulet: El germen de tot això fou un article a 40Putes on es feia un repàs (totalment subjectiu) de les que jo creia que eren les millors portades fetes a Mallorca. Arran de l’article, en Tomeu i jo vàrem decidir continuar investigant i vam arribar a la conclusió que les portades de discos, quan es posaven una al costat de l’altre de manera més o manco cronològica, esdevenien un material molt sensible al moment i al lloc on aquestes foren produïdes. Eren l’objecte ideal per explicar els canvis socioculturals ocorreguts a Mallorca en els últims seixanta anys.
Hi apareixen alguns dels discos més importants i influents de la història musical de l’illa, però també alguns discos i referències que pocs coneixen. Quin ha estat el criteri per seleccionar el material?
Tomeu Mulet: El criteri principal per seleccionar les peces ha estat, bàsicament, que les portades expliquessin alguna cosa relacionada amb el moment en què foren fetes, ja sigui per una qüestió d’imaginari, de tècnica emprada o de format... Segurament molta de gent ha trobat a faltar grups clau per a entendre l’escena musical illenca, però el nostre criteri ha estat el visual i no el musical. És una mica mal d’entendre que, d’un disc, no en tenguem en compte la música (això donaria per a una altra exposició i un altre llibre), però la veritat és que quan abstreus una cosa de l’altra, el discurs que se’n genera s’articula des d’una òptica que fins ara no havíem valorat.
Tomeu Canyelles: No sé si ho podem anomenar criteri pròpiament dit, però sí que un dels fonaments que han donat sentit al projecte és la transversalitat; cercar una varietat que consideràssim equilibrada entre època, estils i formats. Això ens ha forçat a pensar molt en el conjunt total, més que en un recull d’imatges que simplement ens agradessin.
Com ha estat el procés de recopilació i selecció del material?
Tomeu Mulet: Una vegada vàrem decidir tirar endavant el projecte de manera seriosa, ens posàrem en contacte amb la fotògrafa Aina Climent. Per a nosaltres era bàsic comptar amb peces originals i fotografiar-les tal com ens arribaren, amb totes les virtuts i els defectes... N’Aina, que en principi s’havia de limitar a rebre el material i fer-ne fotos, es va acabar implicant en el procés de selecció i recopilació, contactant col·leccionistes privats, segells discogràfics, estudis de gravació o els mateixos músics... Teníem unes directrius generals del què volíem de cadascú, però, sobretot amb gent que sabíem que tenia una col·lecció extensa, ens vàrem deixar sorprendre, volíem que ens ensenyassin les seves joies de la corona. I la veritat és que hi ha hagut vertaderes troballes.
Tomeu Canyelles: Al principi era com una espècie de joc, no? Quan descobria alguna coberta que em deixava impactat, li enviava de seguida. Ell, igual. Això va servir per fer una primera selecció que s’anà tornant més complexa amb el pas del temps i incorporarem aquestes troballes que diu. Arribàrem a tenir a la "recàmera" com uns cinc-cents artworks amb els quals treballar, dels que tres-cents cinquanta han passat a formar part del llibre. Ens hem entès bastant bé realitzant la selecció. Venc a dir que podria haver estat un procès dolorós i complex, però no, hi ha hagut molt d’enteniment.
Una de les parts més importants del projecte, pens, és el text introductori que ofereix un punt de vista realment interessant en què es veu clarament certa correlació entre imatge gràfica, música i evolució social. Potser era òbvia, però està bé veure negre sobre blanc com sovint va tot de la mà.
Tomeu Canyelles: Sí, va ser una part que cuidàrem molt perquè implicava interpretar dades amb un risc afegit: no comptar amb precedents a Mallorca -i molt pocs, realment, a nivell estatal- on s’analitzin els artworks més enllà del factor purament visual: societat, economia, cultura, política... Cada imatge és filla del seu temps i, en conjunt, reflecteixen no només les diferents evolucions estètiques experimentades al llarg d’aquestes darreres sis dècades.
Tomeu Mulet: Tot i que el llibre té un objectiu divulgatiu, no només reservat a entesos en arts gràfiques i melòmans, trobàrem important el fet de posar en context tota la carretada de material, si no, ens arriscàvem a que el llibre, més que un estudi de l’evolució de la societat mallorquina es quedés en una espècie d’àlbum de cromos nostàlgic, i no ho volíem.
Supòs que hi ha espai per tot, no? Discos mediocres amb grans portades i portades mediocres per a grans discos. Han entrat aquestes darreres?
Tomeu Mulet: Com hem explicat abans, ens hem guiat més pel criteri visual que no pel criteri musical. És ver que, a Mallorca i arreu, hi ha molts bons discos amb males portades, però dels discos realment importants, aquells que marquen una època, tothom se’n recorda del què hi ha a la coberta, i per qualque cosa serà... Vull dir que el disseny del disc com a objecte és un aspecte bastant important per connectar amb l’oient, perquè és la primera impressió que se’n duu abans d’escoltar res.
Tomeu Canyelles: Definitivament, d’haver-nos guiat pel factor purament sonor, hagués quedat un llibre completament diferent.
Alguna portada sí que l’havíem vista també en algun article sobre les portades més kitsch de l’escena mallorquina...
Tomeu Mulet: Home, és que el kitsch no té res a veure amb si és o no és una bona portada! De fet, amb aquest projecte he acabat sentint especial predilecció per portades kitsch que no tenien cap intenció de ser-ho, com ara la del Caught in Love d’Elikat, la del single de Drakkar o la primera maqueta d’Unbounded Terror... El metal, i que en Tomeu Canyelles me perdoni, ha donat moltes alegries al kitsch. I de fet les hem seleccionat per aquest mateix motiu: més enllà de la seva “bellesa”, quelcom subjectiu i discutible, hi ha portades que són icones d’una escena (seminal en molts casos) i un moment determinat de Mallorca.
Tomeu Canyelles: Home, és que hi hagué una generació de músics i artistes que es prengueren molt seriosament allò que feien i, amb pocs mitjans i dos putos collons, van intentar adherir-se a aquelles tendències artístiques que ho estaven petant a fora de l’illa. És a dir, hi havia una fe cega. La demo d’Unbounded Terror és brutal, perquè intenta recrear una imatge molt pertorbadora, digna d’un text d’en Lovecraft, amb retoladors d’escola. I una altra que descartàrem, d’un altre grup de metal de l’illa, amb monstres i dimonis dibuixats amb llapis Alpino. Això, ara, és impensable, però a una època com aquella, d’informacions i referents més aviat minsos, no deixava de ser una heroïcitat. Hi ha un conjunt de portades molt kitsch dels darrers vuitanta, primers noranta, amb uns aires retro-tropicalistes molt concrets, que, de veres, haguessin fet les delícies d’en John Waters.
Pensau que el projecte té interès més enllà de l’illa?
Tomeu Canyelles: Té interès per qualsevol persona, no només interessada en la música -o, millor dit, en les diferents escenes musicals de l’Estat- sinó en camps més amplis com el grafisme, l’art, el disseny... A la exposició que muntàrem el passat mes d’octubre vingueren, fins i tot, estudiants de Publicitat amb els professors.
Tomeu Mulet: Jo crec que és una bona manera de treure la pàtina “exòtica” que sempre ha tengut Mallorca vista des de fora. En qualsevol cas, si ens hem marcat un objectiu amb aquest projecte, crec que és que, tant illencs com gent de fora Mallorca, en acabar el llibre pensin “ostres, no sabia que a Mallorca passassin tantes de coses”.
Tomeu Canyelles: Sí, el factor sorpresa és un altre valor afegit d’aquest projecte. No deixa de ser com una espècie de caixa de Pandora que pugui descobrir nous artistes illencs a gent que, potser, com a molt pot haver sentit a parlar de Miquel Barceló o Max.
Una de les coses que més m’ha sorprès, sobretot en el catàleg, és tornar a veure portades de discos com els d’Ossifar, Els Valldemossa, Tomeu Penya o Orquestrina d’Algaida, des d’una òptica completament nova, com objectes artístics i no com a discos un tant "horteres".
Tomeu Mulet: Això de posar al mateix sac el disseny i l’art donaria per un altre llibre (segurament més avorrit que aquest). Però el que sí que va passar va ser que, a mesura que el projecte anava avançant i ens trèiem de damunt una mica les pors i els prejudicis, ens vàrem adonar que les portades que menciones, més enllà que siguin "horteres" o no, eren una instantània molt fidedigna del moment de la seva publicació. Tant a nivell d’imaginari visual, com del clima cultural o com del tractament de la cultura popular autòctona per part del polític de torn. I això és una cosa molt valuosa. A part, la majoria de les portades que menciones, tant a nivell estètic, formal i conceptual, no estan tant malament... És una altra de les gràcies de l’imaginari particular de cadascú, que fa que moltes vegades s’associïn unes connotacions subjectives a cada portada, i això a la vegada uneix i diferencia les generacions, les escenes...
Tendrà més vida el projecte? Es queda aquí, en aquesta exposició i en aquest catàleg o teniu res més pensat?
Tomeu Canyelles: Confiam en donar-li recorregut durant el 2017. Entre d’altres raons, perquè l’any que ve se celebra el 100 aniversari del naixement d’Alex Steinweiss, el creador de les portades pròpiament dites...
Tomeu Mulet: Ara mateix estam a l’espera que el llibre es pugui trobar a les botigues. Tot el que publica el Consell de Mallorca ha de passar per un procés burocràtic abans de ser distribuït. Mentrestant, conspiram: tenim pensat presentar el llibre fent mostres condensades del contingut, organitzant taules rodones, etc. tant a Mallorca com a fora.
Fotografies d'Aina Climent
Text: Joan Cabot
Correcció: Pol Camprubí