PEDRO VIAN - BEAUTIFUL THINGS YOU LEFT US FOR MEMORIES

Un treball musical que des del principi es posiciona en una escolta d'estètica pausada, i que presenta dues premisses en el llenguatge que utilitza: una és la d'invocar una experiència de reminiscència abstracta. No hi ha ni records ni imatges concretes, sinó més aviat un magnetisme catàrtic conduït per la poètica dels títols, que crea i condiciona un espai d'emocionalitat. L'altra, la segona, és la instància d'un format processual d'investigació i experimentació a través de la cosa sonora. Diferents estils conflueixen entre ells, al llarg de les 12 peces, i és conglomeren en un tot madur. Hi ha una tornada a les estètiques primitives i analògiques de el digital, reafirmant amb melancolia i nostàlgia la poètica mateixa del so. És per això, que el treball d'en Vian té aquest potencial d'atemporalitat que experimenta en el passat per projectar-se fermament en el present. No té pretencions de futur, però indubtablement té una qualitat permanent, que queda lluny de ser quelcom efímer.

Beautiful Things You Left Us for Memories és fàcil però no àgil, perquè tot i presentar estructures familiars, està plena de matisos. És una sofisticació de llarga durada que es dedica a construir les seves pròpies analogies de repetició i concordances que porten cap a una finalitat vocacionalment cíclica. És un àlbum de sinergies, per això la seva electrònica és amplia: la preciosa i reverberant "Pandora" marca l'inici, i fins a arribar a l'assossegada "Start Again", l'àlbum abraça el pop sintetitzat, l'ambient delimitat, i fa incursions en el dub. Així mateix, utilitza el house d'acadèmia i els seus prominents bombos o la new wave de caràcter retro-futurista, per marcar el beat del seu recorregut i per crear dos grans pilars com són "Le Fou" i la inflexible "Indian Strings". Cal no oblidar "Nite", on la Carla Perez, membre del grup Mourn, personifica la veu i impulsa el tema cap a un racó més sublim.

És innegable doncs que la coherència i la revelació d'aquest disc li donen un pes propi prominent. Lluny de ser apàtic i indiferent, es balanceja entre vàries etiquetes de gènere sonor, per anar des de la hipnosi de tristesa a l'excitació de tendresa, per així consolidar i assegurar una audiència atenta, emocionada i seduïda.