Aquest dissabte 28 és l'oportunitat de presenciar una performance única en el marc de la mostra col·lectiva "Herselves" a la Fundació BlueProject. Si no la coneixeu, és d'aquelles d'apuntar a la llista i estar atent. "Herselves" són divuit artistes que tracten temes lligats a l'imaginari col·lectiu que anomenem identitat femenina. "Hasta agotar existencias", performance de Verónica Navas Ramírez, és un mena d'assaig per a una mort hipotètica de la mare, que constitueix l'única obra que no és ideada per ser exposada sinó per ser presenciada en directe.
A l'exposició, divuit artistes qüestionen aspectes de la definició del gènere femení principalment posicionant-se en dues perspectives, si bé no incompatibles: des de l'alteritat a la dominació masculina o bé des de la manca – o el desig de la manca- d'unes fronteres que permetin una visió igualitària i universal. Cada una d'elles explota el seu camp d'estudi o d'interès i treballa amb diferents tècniques i llenguatges segons el que desitja expressar, tot creant un format d'exposició ben eclèctic. Res d'avorrir-se a la Fundació BlueProject.
Per exemple, hi ha un predomini de l'ús de vídeo i del treball en format fotogràfic. L'artista Florencia Aliberti mostra un projecte documental found – footatge del que en resulta un popurri de trossos de vídeo extrets d'internet que evidencien noves formes d'exhibició de la intimitat en el context media. Un altre projecte en vídeo ens transporta a l'univers de Arvida Byström i Maja Malou, on enmig d'un rosa aclaparador, ple de caramels, pintallavis i copes menstruals, una selfie se'ns revela com un acte radicalment polític. La fotografia també despunta cert protagonisme en l'obra de Dina Litovsky, un treball de street photography que documenta els rols de gènere en el món de la nit, quan el carrer esdevé un "microcosmos de polítiques sexuals". Altres obres exploren més tècniques com la serigrafia, l'acrílic sobre paret, com és el cas de la punyent obra d'Alba Feito, i fins i tot el neó. No us ho diré tot, perquè encara hi ha molt més, així que si us pica la curiositat podeu anar a descobrir-ho per vosaltres mateixos. Si sou dels que la pluja us acoverdeix, no patiu que teniu temps fins al 26 de febrer.
Fotografia de portada: BlueProject Fundation
Text: Clàudia de Palol
Correcció: Pendent
A l'exposició, divuit artistes qüestionen aspectes de la definició del gènere femení principalment posicionant-se en dues perspectives, si bé no incompatibles: des de l'alteritat a la dominació masculina o bé des de la manca – o el desig de la manca- d'unes fronteres que permetin una visió igualitària i universal. Cada una d'elles explota el seu camp d'estudi o d'interès i treballa amb diferents tècniques i llenguatges segons el que desitja expressar, tot creant un format d'exposició ben eclèctic. Res d'avorrir-se a la Fundació BlueProject.
Per exemple, hi ha un predomini de l'ús de vídeo i del treball en format fotogràfic. L'artista Florencia Aliberti mostra un projecte documental found – footatge del que en resulta un popurri de trossos de vídeo extrets d'internet que evidencien noves formes d'exhibició de la intimitat en el context media. Un altre projecte en vídeo ens transporta a l'univers de Arvida Byström i Maja Malou, on enmig d'un rosa aclaparador, ple de caramels, pintallavis i copes menstruals, una selfie se'ns revela com un acte radicalment polític. La fotografia també despunta cert protagonisme en l'obra de Dina Litovsky, un treball de street photography que documenta els rols de gènere en el món de la nit, quan el carrer esdevé un "microcosmos de polítiques sexuals". Altres obres exploren més tècniques com la serigrafia, l'acrílic sobre paret, com és el cas de la punyent obra d'Alba Feito, i fins i tot el neó. No us ho diré tot, perquè encara hi ha molt més, així que si us pica la curiositat podeu anar a descobrir-ho per vosaltres mateixos. Si sou dels que la pluja us acoverdeix, no patiu que teniu temps fins al 26 de febrer.
Fotografia de portada: BlueProject Fundation
Text: Clàudia de Palol
Correcció: Pendent