 | Assot Bullen les calderes Any: 2012 Discogràfica: Dolmen Records |
L’enèsima proposta sorgida de l’àrea del Montseny, un del nuclis de creativitat musical del país més enllà de la capital. Aquest cop, però, centrat en la part més fosca i musicalment més agressiva. Es tracta d’Assot, amb la meitat de la formació de Moksha, que acaben de firmar un molt bon disc per als amants de la música més extrema. El debut discogràfic oficial, amb el títol Bullen les calderes, arriba dos anys després de la seva formació i d’anar afilant i afilant les guitarres. Trash del bo i llegendari.
Una muralla de so. Un dels elements més ben aconseguits del disc. Pot semblar una obvietat en una banda que fa del volum, els greus i la distorsió la seva raó de ser. Els referents els tenen clars, del trash més clàssic del "Gat Mesquer", als nous subgèneres com l'stonner o sludge, més patent a "Setge de llops". Dens i fosc. Contundent. A això li hem de sumar que les lletres es nodreixen únicament i exclusivament de les llegendes que ha suscitat la muntanya del Montseny. Més foscor i encara més canya. Ecos d’Entombed, Carcass i High on Fire. Extrem i efectiu.
Per acabar-ho d’arrodonir, es fan acompanyar de bons amics, des d'Ivan dels Moksha a Jordi Castany, The Eyes, passant per Joan Colomo, qui aporta un contrapès melòdic a "La Penitenta", de les més representatives del treball, sigui dit de passada, juntament amb l’himne "Aiat, capitost dels bruixots". Hi ha qui veu la normalitat del país en la capacitat de mobilització i/o el nivell de vendes d’artistes. Jo prefereixo veure-la a través de com es publica cada cop en més estils, per més extrems que siguin. El que acaben de tornar a fer des de la falda del Montseny n'és una bona prova.
Fotografia de portada: XX
Text: Joan Palahí
Correcció: Marta C.
Una muralla de so. Un dels elements més ben aconseguits del disc. Pot semblar una obvietat en una banda que fa del volum, els greus i la distorsió la seva raó de ser. Els referents els tenen clars, del trash més clàssic del "Gat Mesquer", als nous subgèneres com l'stonner o sludge, més patent a "Setge de llops". Dens i fosc. Contundent. A això li hem de sumar que les lletres es nodreixen únicament i exclusivament de les llegendes que ha suscitat la muntanya del Montseny. Més foscor i encara més canya. Ecos d’Entombed, Carcass i High on Fire. Extrem i efectiu.
Per acabar-ho d’arrodonir, es fan acompanyar de bons amics, des d'Ivan dels Moksha a Jordi Castany, The Eyes, passant per Joan Colomo, qui aporta un contrapès melòdic a "La Penitenta", de les més representatives del treball, sigui dit de passada, juntament amb l’himne "Aiat, capitost dels bruixots". Hi ha qui veu la normalitat del país en la capacitat de mobilització i/o el nivell de vendes d’artistes. Jo prefereixo veure-la a través de com es publica cada cop en més estils, per més extrems que siguin. El que acaben de tornar a fer des de la falda del Montseny n'és una bona prova.
Fotografia de portada: XX
Text: Joan Palahí
Correcció: Marta C.