Gent Normal ha fracassat. Com sabeu, vam muntar un crowdfunding a Firstclap on demanàvem una donació de 2€ per costejar les despeses del blog. A canvi, oferíem un magnífic recopilatori de versions fetes desinteressadament per 8 bandes que ens agraden. Després de tres mesos, no hem arribat al mínim de donatius exigits per la plataforma i els diners han estat retornats. No vam ser massa ambiciosos, només esperàvem que, d'entre els quasi 4000 fans de Facebook i els més de 6000 seguidors a Twitter, 150 persones volguessin col·laborar en el manteniment d’aquesta pàgina web. No buscàvem fer-nos d'or, ni tan sols poder fer una cervesa a la vostra salut, simplement volíem deixar de perdre una mica dels diners que hi invertim. Però no patiu, no ens donem per vençuts, això només ens anima a muntar-la més grossa la propera vegada.
Gent Normal tenia i té unes despeses bàsiques que ha d'afrontar. Cal pagar el servidor i el domini web, els desplaçaments per gravar entrevistes o els enviaments de discos, bosses, etc. A Gent Normal ningú cobra, i seguirà sent així, com a mínim, per molt de temps. Tampoc rebem cap tipus d’ajuda ni subvenció. Ara per ara no tenim cap intenció de "professionalitzar-nos", volem seguir així i si hem de créixer, que sigui d’aquesta manera. Ara bé, hi ha certes coses que tenen un cost i que algú ha de pagar. De moment estem intentant no necessitar cap tipus de publicitat, no cobrem ni un duro per cap dels bàners que hi ha al costat d'aquest text, tot són iniciatives a les quals ens sembla important cedir-los un espai perquè es promocionin. En les subvencions no hi estem interessants, no ens volem vendre. Volem seguir sent tan independents com sigui possible i, per això, vam optar per l’opció del mecenatge, perquè ens semblava una bona manera perquè la gent que ho desitgés ens pogués donar el seu suport.
Vam copiar la idea als Yo la Tengo, que munten un concert anual per recaptar fons per a l’emissora WFMU. Vàrem demanar a grups molt normals si els venia de gust fer una versió totalment lliure i cedir-nos-la totalment de franc per a la causa. Amb això els demanàvem compondre, gravar (buscar un estudi i que algú els gravés) mesclar i masteritzar, i, en definitiva, que carreguessin amb tots els costos que comportava. Cap d'ells s'hi va negar, cap ni un. Ni en Joan Clomo, ni Beach Beach, ni Vàlius, ni en Mazoni, ni Univers, ni la Maria Rodés, ni Mates Mates, ni Me and the Bees. Cap ni un. Tots van fer una preciosa cançó (ull, que en gairebé tots els casos aquestes cançons d'aquí uns anys seran unes joies) perquè fóssim nosaltres els que ens “lucréssim”.
Ens semblava que tot estava encaminat, que seria un èxit. Tenim prop de 4.000 seguidors a Facebook, més de 6.000 a Twitter, i ens llegeix una mitjana de més de 1.000 persones diferents cada dia (cada dia del món, i fins i tot hem arribat a molts milers de visites úniques bastant sovint). Vam suposar que aconseguir que 150 persones ens donessin dos euros no seria una cosa gaire complicada. De fet, sense tenir en compte els nostres seguidors, pensàvem que la qualitat dels grups del recopilatori seria suficient. Doncs bé, ens vam equivocar, ni 100 persones han donat dos euros. En no aconseguir aquest nombre de donacions mínimes, Firstclap, la plataforma que ens ha ajudat (i molt!) a fer aquesta moguda, ha retornat de manera automàtica les donacions a tots aquells que vau col·laborar. Així que ara mateix estem a la casella d'inici, no tenim ni els 182€ recaptats a la data final, cap ni un.
Encara ens estem preguntant què ha passat, on ens hem equivocat. Potser a la gent no li interessa Gent Normal tant com moltes vegades ens han fet saber en persona. Potser tots aquests grups que omplen sales de concerts i festivals no són prou interessants per a la resta com ho són per a nosaltres. Potser nosaltres no ens hem explicat bé. No ho sabem, però tot i que ens sap molt de greu admetre-ho, la veritat és que confiàvem més en els nostres lectors.
Ens queda un mal regust, d'aquesta experiència. Tot sovint veiem com la gent s’omple la boca (i el twitter i el facebook) amb afirmacions del tipus "no a les marques", "no als mercats", "visca l'autogestió". També quan tanca un mitjà de comunicació (recentment Gomag o H magazine) o algun centre cultural (Cinema Urgell) posen el crit al cel i es pregunten per què passa això. Però sembla ser que quan es demana ajuda la resposta no és tan massiva. Tot això ens deixa una sensació tristona, perquè nosaltres SÍ que confiem en un altre model de gestió. Ja ho veieu, seguim al peu del canó. Però sols no podem, això és feina de tots, dels programadors de sales, dels grups, dels segells, i del públic, sobretot del públic. Si el públic canvia o reafirma els seus interessos això tindrà supervivència. I quan dic públic vull dir vosaltres, nosaltres i ells, tots. Nosaltres ja intentem recolzar aquest mètode en la mesura que podem, i no ho volem deixar estar. No ens volem donar per vençuts.
Amb aquest sentiment tornem a la càrrega i pugem el recopilatori a Bandcamp, perquè aquest disc és genial i el volem seguir compartint. Perquè hi ha molta gent que, tot i tenir el disc descarregat, vol tornar a donar el suport retornat a Gent Normal i perquè si hi ha algú que no ho va poder fer ho pugui fer quan vulgui o quan li vagi bé. Tenim raons de sobres per seguir endavant.
Aquí sota teniu el bandcamp, entreu-hi, doneu-nos dos euros si podeu, compartiu-lo i, sobretot, escolteu-lo, que val molt la pena. Animeu-vos, estem convençuts que entre tots podem aconseguir que Gent Normal segueixi lliure de marques i/o subvencions que el lliguin.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Equip GN
Correcció: Marta C.
Gent Normal tenia i té unes despeses bàsiques que ha d'afrontar. Cal pagar el servidor i el domini web, els desplaçaments per gravar entrevistes o els enviaments de discos, bosses, etc. A Gent Normal ningú cobra, i seguirà sent així, com a mínim, per molt de temps. Tampoc rebem cap tipus d’ajuda ni subvenció. Ara per ara no tenim cap intenció de "professionalitzar-nos", volem seguir així i si hem de créixer, que sigui d’aquesta manera. Ara bé, hi ha certes coses que tenen un cost i que algú ha de pagar. De moment estem intentant no necessitar cap tipus de publicitat, no cobrem ni un duro per cap dels bàners que hi ha al costat d'aquest text, tot són iniciatives a les quals ens sembla important cedir-los un espai perquè es promocionin. En les subvencions no hi estem interessants, no ens volem vendre. Volem seguir sent tan independents com sigui possible i, per això, vam optar per l’opció del mecenatge, perquè ens semblava una bona manera perquè la gent que ho desitgés ens pogués donar el seu suport.
Vam copiar la idea als Yo la Tengo, que munten un concert anual per recaptar fons per a l’emissora WFMU. Vàrem demanar a grups molt normals si els venia de gust fer una versió totalment lliure i cedir-nos-la totalment de franc per a la causa. Amb això els demanàvem compondre, gravar (buscar un estudi i que algú els gravés) mesclar i masteritzar, i, en definitiva, que carreguessin amb tots els costos que comportava. Cap d'ells s'hi va negar, cap ni un. Ni en Joan Clomo, ni Beach Beach, ni Vàlius, ni en Mazoni, ni Univers, ni la Maria Rodés, ni Mates Mates, ni Me and the Bees. Cap ni un. Tots van fer una preciosa cançó (ull, que en gairebé tots els casos aquestes cançons d'aquí uns anys seran unes joies) perquè fóssim nosaltres els que ens “lucréssim”.
Ens semblava que tot estava encaminat, que seria un èxit. Tenim prop de 4.000 seguidors a Facebook, més de 6.000 a Twitter, i ens llegeix una mitjana de més de 1.000 persones diferents cada dia (cada dia del món, i fins i tot hem arribat a molts milers de visites úniques bastant sovint). Vam suposar que aconseguir que 150 persones ens donessin dos euros no seria una cosa gaire complicada. De fet, sense tenir en compte els nostres seguidors, pensàvem que la qualitat dels grups del recopilatori seria suficient. Doncs bé, ens vam equivocar, ni 100 persones han donat dos euros. En no aconseguir aquest nombre de donacions mínimes, Firstclap, la plataforma que ens ha ajudat (i molt!) a fer aquesta moguda, ha retornat de manera automàtica les donacions a tots aquells que vau col·laborar. Així que ara mateix estem a la casella d'inici, no tenim ni els 182€ recaptats a la data final, cap ni un.
Encara ens estem preguntant què ha passat, on ens hem equivocat. Potser a la gent no li interessa Gent Normal tant com moltes vegades ens han fet saber en persona. Potser tots aquests grups que omplen sales de concerts i festivals no són prou interessants per a la resta com ho són per a nosaltres. Potser nosaltres no ens hem explicat bé. No ho sabem, però tot i que ens sap molt de greu admetre-ho, la veritat és que confiàvem més en els nostres lectors.
Ens queda un mal regust, d'aquesta experiència. Tot sovint veiem com la gent s’omple la boca (i el twitter i el facebook) amb afirmacions del tipus "no a les marques", "no als mercats", "visca l'autogestió". També quan tanca un mitjà de comunicació (recentment Gomag o H magazine) o algun centre cultural (Cinema Urgell) posen el crit al cel i es pregunten per què passa això. Però sembla ser que quan es demana ajuda la resposta no és tan massiva. Tot això ens deixa una sensació tristona, perquè nosaltres SÍ que confiem en un altre model de gestió. Ja ho veieu, seguim al peu del canó. Però sols no podem, això és feina de tots, dels programadors de sales, dels grups, dels segells, i del públic, sobretot del públic. Si el públic canvia o reafirma els seus interessos això tindrà supervivència. I quan dic públic vull dir vosaltres, nosaltres i ells, tots. Nosaltres ja intentem recolzar aquest mètode en la mesura que podem, i no ho volem deixar estar. No ens volem donar per vençuts.
Amb aquest sentiment tornem a la càrrega i pugem el recopilatori a Bandcamp, perquè aquest disc és genial i el volem seguir compartint. Perquè hi ha molta gent que, tot i tenir el disc descarregat, vol tornar a donar el suport retornat a Gent Normal i perquè si hi ha algú que no ho va poder fer ho pugui fer quan vulgui o quan li vagi bé. Tenim raons de sobres per seguir endavant.
Aquí sota teniu el bandcamp, entreu-hi, doneu-nos dos euros si podeu, compartiu-lo i, sobretot, escolteu-lo, que val molt la pena. Animeu-vos, estem convençuts que entre tots podem aconseguir que Gent Normal segueixi lliure de marques i/o subvencions que el lliguin.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Equip GN
Correcció: Marta C.