Avui us parlaré d’una exposició atípica, sobretot, per la seva ubicació, i alhora, perquè me la vaig trobar gairebé per sorpresa (agradable) i em va resultar molt interessant i curiosa.
La cosa va anar una mica així: havia quedat per anar al Teatre Lliure de Gràcia amb una amiga per veure una obra que sense dir el nom us diré que conté la paraula “Twitter” i que està interpretada pel grup teatral La Kompanyia; i resulta que vam arribar massa aviat al recinte. La dona de la taquilla ens va dir que encara no es podia accedir a la sala, però que el bar del teatre ja estava obert. Les dues ens vam mirar i vam decidir fer-hi una ullada, i quina sorpresa la meva quan vam entrar al bar!
Hi havia una exposició curiosíssima anomenada Una vila al cinema: el rodatge de 'La plaça del Diamant', que envoltava el bar del Teatre Lliure, un bar que, per altra banda, té molts productes a preus raonables, és molt acollidor i està ple de seients confortables on posar-se a xerrar un cop s’ha acabat de veure alguna de les obres que es representen al teatre. A més, ara hi ha el plus de poder gaudir d’aquesta exposició.
Una vila al cinema: El rodatge de 'La plaça del Diamant' és una exposició de la qual podreu gaudir de manera gratuïta mentre esteu prenent alguna cosa al bar del Teatre Lliure i que es compon d’un seguit de fotografies que Josep M Contel va fer durant el rodatge d’una de les pel·lícules “catalanes” més mítiques dels anys 80 i que, a més, està basada en un dels llibres més importants en la nostra llengua, La plaça del diamant, de Mercè Rodorera, que narra la desesperació d’una dona, la Colometa, degut a l’aparició de la guerra civil a la ciutat de Barcelona, que trastoca tota la seva vida.
Les fotografies, repartides sàviament pel local, recullen alguns moments morts del rodatge i d'altres on tot l’equip s’està preparant per rodar un pla. Així doncs, podreu veure fotografies d’en Lluís Homar de jove, que fa del marit de la Colometa i que ja apuntava maneres, i de també una jove Sílvia Munt, que impressiona en el seu paper protagonista, preparant-se o escoltant les indicacions de l'equip per rodar una escena. El director, Francesc Betriu, també apareix bastant a les fotografies, posant ordre a l’equip, que gravava als carrers de Gràcia aquesta història tan tràgica.
![]()
Com a curiositat he de dir que és interessant trobar directors de cinema actualment reputats que en aquell moment eren ajudants de producció o simples auxiliars que surten a les fotografies com un membre més i que ara són figures prestigioses del cinema català. Així doncs, entre les instantànies podem trobar a Agustí Villaronga, director de Pa Negre, i aquí simple ajudant, i també a Rosa Vergés, directora de la màgica i estranya Tic-Tac, entre d'altres personatges.
Les imatges, totes en blanc i negre, ens transporten a un veritable set de rodatge muntat a uns carrers del Teatre Lliure i que va transformar la Gràcia dels 80 en la Barcelona dels 30 i va rebre molta participació per part dels veïns, que van sortir al film com a figurants o fins i tot secundaris i van ajudar en tot el que van poder.
Aquesta interessant i relaxada exposició la podeu trobar al bar de la planta de dalt del Teatre Lliure fins al 31 de juliol de l’any vinent, durant les hores d’obertura del teatre, coincidint amb els passis de les seves obres i els moments anteriors i posteriors, i si us asseieu en una de les seves còmodes butaques, us demaneu un te calent i esteu ben acompanyats, us sentireu transportats a un ambient festiu i gracienc, on el teatre més actual i el cinema “espanyol” de la vella escola s’ajunten per formar aquest microcosmos cultural i tranquil.
Fotografia de portada: Web Teatre Lliure
Text: Marina Cisa
Correcció: Marta C.
La cosa va anar una mica així: havia quedat per anar al Teatre Lliure de Gràcia amb una amiga per veure una obra que sense dir el nom us diré que conté la paraula “Twitter” i que està interpretada pel grup teatral La Kompanyia; i resulta que vam arribar massa aviat al recinte. La dona de la taquilla ens va dir que encara no es podia accedir a la sala, però que el bar del teatre ja estava obert. Les dues ens vam mirar i vam decidir fer-hi una ullada, i quina sorpresa la meva quan vam entrar al bar!
Hi havia una exposició curiosíssima anomenada Una vila al cinema: el rodatge de 'La plaça del Diamant', que envoltava el bar del Teatre Lliure, un bar que, per altra banda, té molts productes a preus raonables, és molt acollidor i està ple de seients confortables on posar-se a xerrar un cop s’ha acabat de veure alguna de les obres que es representen al teatre. A més, ara hi ha el plus de poder gaudir d’aquesta exposició.
Una vila al cinema: El rodatge de 'La plaça del Diamant' és una exposició de la qual podreu gaudir de manera gratuïta mentre esteu prenent alguna cosa al bar del Teatre Lliure i que es compon d’un seguit de fotografies que Josep M Contel va fer durant el rodatge d’una de les pel·lícules “catalanes” més mítiques dels anys 80 i que, a més, està basada en un dels llibres més importants en la nostra llengua, La plaça del diamant, de Mercè Rodorera, que narra la desesperació d’una dona, la Colometa, degut a l’aparició de la guerra civil a la ciutat de Barcelona, que trastoca tota la seva vida.
Les fotografies, repartides sàviament pel local, recullen alguns moments morts del rodatge i d'altres on tot l’equip s’està preparant per rodar un pla. Així doncs, podreu veure fotografies d’en Lluís Homar de jove, que fa del marit de la Colometa i que ja apuntava maneres, i de també una jove Sílvia Munt, que impressiona en el seu paper protagonista, preparant-se o escoltant les indicacions de l'equip per rodar una escena. El director, Francesc Betriu, també apareix bastant a les fotografies, posant ordre a l’equip, que gravava als carrers de Gràcia aquesta història tan tràgica.
Com a curiositat he de dir que és interessant trobar directors de cinema actualment reputats que en aquell moment eren ajudants de producció o simples auxiliars que surten a les fotografies com un membre més i que ara són figures prestigioses del cinema català. Així doncs, entre les instantànies podem trobar a Agustí Villaronga, director de Pa Negre, i aquí simple ajudant, i també a Rosa Vergés, directora de la màgica i estranya Tic-Tac, entre d'altres personatges.
Les imatges, totes en blanc i negre, ens transporten a un veritable set de rodatge muntat a uns carrers del Teatre Lliure i que va transformar la Gràcia dels 80 en la Barcelona dels 30 i va rebre molta participació per part dels veïns, que van sortir al film com a figurants o fins i tot secundaris i van ajudar en tot el que van poder.
Aquesta interessant i relaxada exposició la podeu trobar al bar de la planta de dalt del Teatre Lliure fins al 31 de juliol de l’any vinent, durant les hores d’obertura del teatre, coincidint amb els passis de les seves obres i els moments anteriors i posteriors, i si us asseieu en una de les seves còmodes butaques, us demaneu un te calent i esteu ben acompanyats, us sentireu transportats a un ambient festiu i gracienc, on el teatre més actual i el cinema “espanyol” de la vella escola s’ajunten per formar aquest microcosmos cultural i tranquil.
Fotografia de portada: Web Teatre Lliure
Text: Marina Cisa
Correcció: Marta C.