Aquesta tardor no està sent especialment reeixida en comèdies. De fet, no ho està sent en gairebé cap gènere. Vistos els episodis pilot d’algunes de les propostes per a aquesta temporada, t’envaeix una sensació de desencís que fa difícil decidir de quina comèdia parlar. Per tant, si no ens podem guiar pel criteri de qualitat, ho farem pel de veterania i farem repàs de Mom, la nova sèrie de Chuck Lorre, creador i productor de Two Men and a Half i The Big Bang Theory.
Ens podem posar llepafils i dir que les seves sèries no suposen cap repte intel·lectual –massa blanques, massa previsibles–, però haurem d’acabar reconeixent que riem amb elles i que són capaces d’arrossegar grans audiències, ja sigui davant la tele o l’ordinador. De moment no sabem si Mom arribarà a les quotes de les altres sèries de Lorre però sí que sabem que CBS ja ha encarregat la temporada sencera com a senyal de la confiança que tenen en el productor. Una formalitat que era gairebé de compliment obligatori si tenim en compte els beneficis que el creador ha donat a la cadena els darrers anys, no només amb les seves dues sèries més conegudes sinó també amb altres de menys renom però amb la mateixa efectivitat, com Mike & Molly.
La nova proposta de Chuck Lorre té un punt de partida una mica més fosc o amarg que les seves anteriors produccions. La protagonista és Christy, interpretada per Anna Faris, una jove mare soltera amb un passat turbulent de drogues i alcohol. Tot el que va aprendre de la vida salvatge li ho va ensenyar la seva mare, Bonnie (Allison Janney), una esbojarrada que es va quedar embarassada d’adolescent i que, entre altres coses, es dedicava a llepar les restes de cocaïna de l’estora. Com que els testos s’assemblen a les olles, ara la seva néta, la filla de Faris, ha comès el mateix error i tindrà el seu primer fill als 16 anys. No sembla el millor panorama perquè Christy posi ordre en la seva vida.
Amb aquest argument sembla que aquesta sèrie hauria de ser un succedani de l’anglesa Shameless, però res més lluny de la realitat. El seu humor no és blanc impol·lut però tampoc gasta la mala llet de la sèrie britànica. De fet, si recordem Two Men and a Half i el seu protagonista, Chuck Lorre ja té pràctica a lidiar amb lleugeresa amb personatges de vida dissoluta. Formalment, Mom tampoc és innovadora: segueix els patrons clàssics d’una comèdia de situació de tota la vida.
Si hem de destacar algun element diferenciador, seria la interpretació de les dues protagonistes. Mentre que Allison Janney fa el que vol i com vol, Anna Faris, coneguda sobretot per la saga Scary Movie, explota el seu histrionisme amb moments comicopatètics al límit.
Mom potser no serà la sèrie de la qual parlarà tothom però pot sobreviure en una zona intermèdia, és una “comedieta” decent, amb dues bones actrius protagonistes (una més que l’altra), que no provoca ganes de llançar-se per la finestra, com sí que passa amb Super Fun Night, la sèrie que havia de ser la confirmació de Rebel Wilson com la comediant del moment i que ha resultat un autèntic desastre.
Fotografia de portada: XX
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.
Ens podem posar llepafils i dir que les seves sèries no suposen cap repte intel·lectual –massa blanques, massa previsibles–, però haurem d’acabar reconeixent que riem amb elles i que són capaces d’arrossegar grans audiències, ja sigui davant la tele o l’ordinador. De moment no sabem si Mom arribarà a les quotes de les altres sèries de Lorre però sí que sabem que CBS ja ha encarregat la temporada sencera com a senyal de la confiança que tenen en el productor. Una formalitat que era gairebé de compliment obligatori si tenim en compte els beneficis que el creador ha donat a la cadena els darrers anys, no només amb les seves dues sèries més conegudes sinó també amb altres de menys renom però amb la mateixa efectivitat, com Mike & Molly.
La nova proposta de Chuck Lorre té un punt de partida una mica més fosc o amarg que les seves anteriors produccions. La protagonista és Christy, interpretada per Anna Faris, una jove mare soltera amb un passat turbulent de drogues i alcohol. Tot el que va aprendre de la vida salvatge li ho va ensenyar la seva mare, Bonnie (Allison Janney), una esbojarrada que es va quedar embarassada d’adolescent i que, entre altres coses, es dedicava a llepar les restes de cocaïna de l’estora. Com que els testos s’assemblen a les olles, ara la seva néta, la filla de Faris, ha comès el mateix error i tindrà el seu primer fill als 16 anys. No sembla el millor panorama perquè Christy posi ordre en la seva vida.
Amb aquest argument sembla que aquesta sèrie hauria de ser un succedani de l’anglesa Shameless, però res més lluny de la realitat. El seu humor no és blanc impol·lut però tampoc gasta la mala llet de la sèrie britànica. De fet, si recordem Two Men and a Half i el seu protagonista, Chuck Lorre ja té pràctica a lidiar amb lleugeresa amb personatges de vida dissoluta. Formalment, Mom tampoc és innovadora: segueix els patrons clàssics d’una comèdia de situació de tota la vida.
Si hem de destacar algun element diferenciador, seria la interpretació de les dues protagonistes. Mentre que Allison Janney fa el que vol i com vol, Anna Faris, coneguda sobretot per la saga Scary Movie, explota el seu histrionisme amb moments comicopatètics al límit.
Mom potser no serà la sèrie de la qual parlarà tothom però pot sobreviure en una zona intermèdia, és una “comedieta” decent, amb dues bones actrius protagonistes (una més que l’altra), que no provoca ganes de llançar-se per la finestra, com sí que passa amb Super Fun Night, la sèrie que havia de ser la confirmació de Rebel Wilson com la comediant del moment i que ha resultat un autèntic desastre.
Fotografia de portada: XX
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.