No serà ara que començaré la meva carrera de teòric de la vinyeta. Per a això ja tenim grans crítics com Santiago García o Pepo Pérez. Ells acostumen a fer llargues anàlisis que abasten tota la història del còmic amb teories sòlides de com, qui i quan d'aquest interminable univers. El que suposo que sí que puc aportar és un grapat de referències que potser molts de vosaltres no coneixeu. Val, imagino que el Quique Ramos (com ja sabeu, redactor habitual de Gent Normal) coneixerà amb més profunditat la majoria de coses de les quals us parlaré a continuació. És veritat que potser a ell no se n'hi escapa una, però fa poc em vaig adonar amb gran sorpresa que un altre dels meus bons amics, un savi erudit sobre aquesta mateixa matèria (així com del cinema i de la música més alternatius), no coneixia el CF. Això em va fer pensar que acostumem a donar per suposat que tothom interessat en un camp determinat coneix de sobres allò que a un mateix li sembla imprescindible, però sovint a tots se'ns escapen coses enormes.
Per a qui no ho sàpiga, Kramer's Ergotés una antologia editada per Sammy Harkham, que s'ha tornat un referent per a tots els consumidors, editors i autors del que podríem anomenar com un gènere en si mateix: el del còmic alternatiu modern dels 2000. Començarem amb algunes referències de l'editor. Com podem veure a la vikipèdia, Sammy Harkham (Los Angeles, 1980) va descobrir ja de jove grans autors com Jim Woodring, Julie Doucet, Dan Clowes, Renee French, etc. Això el va inspirar per començar a dibuixar. La major part de la seva obra l'ha anat publicant a poc a poc en petits llibrets grapats anomenats Crickets, publicacions amb només obres del propi autor, plenes d'històries absurdes fetes amb un dibuix molt influenciat pel còmic dels anys 1930-1950, barrejat amb un estil propi més actual. Jo m'atreviria a dir, sense pensar que exagero, que estèticament es podria descriure com un Hergé de l'underground. Recentment s'ha editat Everything toghether, llibre que recopila la major part de la seva obra. A Espanya ho ha editat amb un gust finíssim Fulgencio Pimentel amb el títol Todo y nada. Sammy també és el propietari de la llibreria d'art Family a Los Angeles i dirigeix el web de còmic onlineWhat things do.
![]()
![]()
Tot el que fa Sammy és molt fi.
La seva passió pel còmic el va portar a editar un petit fanzine, el mateix Kramer's Ergot del qual estem parlant, que a mesura que van anar passant els anys i les entregues, va anar mutant fins al que és avui dia: una de les antologies més importants de còmic alternatiu. La naturalitat de com va començar aquesta publicació fa que els 3 primers números siguin un fanzine de còmic sense un interès més enllà de ser el precedent del que després seria. Amb això vull dir que els tres primers números (Avodah Comic Books, 2000, 2001 i 2002) no són res de l'altre món. Amb els anys, però, he aconseguit tenir la col·lecció completa i, en aquest cas, l'afany col·leccionista no ha valgut del tot la pena.
![]()
Els 3 primers números tampoc són res de l'altre món.
Amb la quarta entrega (Avodah Comic Books, 2003) i la increïble portada de Matt Brinkman, començava una nova etapa de l'antologia. Aprofito per fer un incís sobre Matt Brinkmann, ja que és l'autor de l'extremament underground (tant que ja no ho pot ser més) Multiforce, còmic de grans mides i grapat, publicat en la favorita Picturebox ja fa uns anys. Considero que tant l'obra com l'editorial són elements bàsics que van formar l'esperit del KE. I alerta que a l'editorial han trobat algunes còpies perdudes (i des de fa molt temps, exhaurides) que han tornat a posar a la venda a través de la seva pàgina web. Tornant al que parlàvem, és a dir a la quarta entrega del Kramer's, dèiem que és en aquest número que comença una nova etapa. A part de les evidents millores tangibles (la mida i volum augmenten i és la primera edició a tot color) es tracta d'un autèntic manifest d'un nou còmic underground: aquell que és limítrof amb l'art contemporani. Manifestació que pot ser narrativa, abstracta o a mig camí sense desentonar mai en el conjunt: un producte molt concret tant estèticament com d'intenció en el contingut. A destacar, trobem, per exemple, la història completa de Poor Sailor, del mateix Harkham (que aquí van publicar els amics d'Apa-Apa i està ja quasi exhaurida), una adaptació lliure d'En mer de Guy de Maupassant. Al KE 4 al costat d'una història "clàssica" com aquesta hi ha autors de la mida de Souther Salazar, Ben Jones i el col·lectiu Paperrad, Ron Regé Jr, CF, David Heatley i fins i tot el ara ja superconegut Jeffrey Brown. La cinquena entrega (Gingko Press, 2004), amb la meravellosa i onírica portada de CF, continua amb la qualitat estètica i de contingut de la quarta, mantenint alguns autors que continuaran a l'antologia fins a les entregues més actuals. A aquest KE 5 s'hi afegeixen altres favorits com Tom Gauld, Marc Bell, Kevin Huizenga o Elvis Estudio. Haig de dir que aquesta és la meva entrega preferida i el primer volum que vaig tenir entre les mans mentre delirava amb el perfecte que era. La sisena (Buenaventura Press, 2006) continua amb el format i el to, tot i que crec que és obvi que la qualitat del contingut baixa una mica respecte al llistó que havien deixat els 2 números anteriors. Tot i així, jo el recomanaria sempre.
![]()
Multiforce de Matt Brinkman
![]()
Aquí comença una nova etapa d'antologies imprescindibles.
Amb la setena entrega, (Buenaventura Press, 2008) arriba una bogeria editorial amb un canvi de format a una mida gegant amb majúscules. Es tracta d'una edició de luxe que des del mateix moment de sortida ja valia uns 100 dòlars. El contingut és excel·lent amb un planter d'autors inigualable, s'hi afegeixen els millors autors del còmic underground més narratiu tan coneguts com Daniel Clowes, Charles Burns, Johnny Ryan, Frank Santoro, Chris Ware, Anders Nilsen, Ivan Brunetti, Adrian Tomine i, fins i tot, Matt Groening. Seguint la tradició també va apostar per autors més desconeguts (però evidentment a l'altura) com el finlandès Aapo Rapi (un altre favorit) o Matt Furie. Aquest tom, si bé és una bogeria preciosa, l'editorial que va acollir la proposta (Buenaventura Press) va tancar no gaire després d'editar-lo. No vull pensar què devia costar la impremta d'un còmic d'aquestes característiques i format i, evidentment, el seu preu de sortida devia fer que no es vengués extremament ràpid. Avui en dia, però, està totalment exhaurit i el seu format segurament fa que sigui gairebé impossible de reimprimir-lo, tenint en compte que ja devia costar de col·locar tota la primera edició. Sens dubte, serà un llibre-objecte que anirà guanyant més i més valor a mesura que passi el temps.
![]()
Text: La setena entrega, de grans dimensions.
Anem acabant perquè la vuitena entrega (Picturebox, 2011) és la darrera fins a data d'avui. El format es redueix com era d'esperar, però l'edició torna a ser una nova llaminadura en tapa dura folrada en tela. Es tracta d'un nou tom imprescindible amb el tipus d'historietes a les quals ja ens té acostumats amb l'afegit d'una portada i primeres pàgines d'un curiós art digital i geomètric que el desmarca de les altres entregues. I per acabar, un deliri un pèl estrany: hi ha unes 20 pàgines d'Oh! Wicked Wanda, un cómic eròtic que aquí es publicava al Penthouse als anys 70, traduït com Wanda la perversa. Per si us dóna més pistes, de l'estil de les vinyetes d'Anita la huerfanita del Playboy de la mateixa època. Quan la còpia del KE 8 va arribar a les meves mans vaig pensar que l'amic Sammy s'havia passat una mica de llest, però bé, què collons, és l'editor del Kramer's Ergot i pot fer el que vulgui perquè ho fa molt i molt bé, i s'ho ha guanyat, no?
![]()
Portada de la vuitena entrega.
![]()
El contrast entre aquesta pàgina de Sammy Harkham i el còmic eròtic Oh! Wicked Wanda.
Acabem amb unes quantes recomanacions per si sou col·leccionistes i voleu fer-vos amb aquests petits tresors. Sobretot no us desespereu i no pagueu un preu inflat la primera vegada que veieu un dels exemplars a la venda. Jo he acabat pagant preus molt similars als de sortida o fins i tot més baixos. Paciència, amics. Per exemple, els 3 primers números al principi els veia rarament a Ebay i a preus massa alts, fins que de sobte van começar a sortir moltíssimes còpies a preus de sortida que encara avui es poden comprar. Diria que el més complicat de trobar a menys de 70€ és el 4t, perquè crec que la tirada va ser més curta, encara que s'ha reimprès 2 vegades. A base de paciència, finalment vaig obtenir la meva còpia per menys de 40€ amb l'enviament inclòs. I els altres números van variant, imagino que en relació a la demanda del moment. Ara penseu que, potser amb aquest petit article es crea un efecte papallona i els preus de tots els números comencen a pujar desorbitadament. Això és altament improbable, però com us dic, jo ja tinc les meves còpies de tota la col·le així que ara us toca córrer a vosaltres.
Fotografia de portada: Eduard J Montoya
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.
Per a qui no ho sàpiga, Kramer's Ergotés una antologia editada per Sammy Harkham, que s'ha tornat un referent per a tots els consumidors, editors i autors del que podríem anomenar com un gènere en si mateix: el del còmic alternatiu modern dels 2000. Començarem amb algunes referències de l'editor. Com podem veure a la vikipèdia, Sammy Harkham (Los Angeles, 1980) va descobrir ja de jove grans autors com Jim Woodring, Julie Doucet, Dan Clowes, Renee French, etc. Això el va inspirar per començar a dibuixar. La major part de la seva obra l'ha anat publicant a poc a poc en petits llibrets grapats anomenats Crickets, publicacions amb només obres del propi autor, plenes d'històries absurdes fetes amb un dibuix molt influenciat pel còmic dels anys 1930-1950, barrejat amb un estil propi més actual. Jo m'atreviria a dir, sense pensar que exagero, que estèticament es podria descriure com un Hergé de l'underground. Recentment s'ha editat Everything toghether, llibre que recopila la major part de la seva obra. A Espanya ho ha editat amb un gust finíssim Fulgencio Pimentel amb el títol Todo y nada. Sammy també és el propietari de la llibreria d'art Family a Los Angeles i dirigeix el web de còmic onlineWhat things do.
Tot el que fa Sammy és molt fi.
La seva passió pel còmic el va portar a editar un petit fanzine, el mateix Kramer's Ergot del qual estem parlant, que a mesura que van anar passant els anys i les entregues, va anar mutant fins al que és avui dia: una de les antologies més importants de còmic alternatiu. La naturalitat de com va començar aquesta publicació fa que els 3 primers números siguin un fanzine de còmic sense un interès més enllà de ser el precedent del que després seria. Amb això vull dir que els tres primers números (Avodah Comic Books, 2000, 2001 i 2002) no són res de l'altre món. Amb els anys, però, he aconseguit tenir la col·lecció completa i, en aquest cas, l'afany col·leccionista no ha valgut del tot la pena.
Els 3 primers números tampoc són res de l'altre món.
Amb la quarta entrega (Avodah Comic Books, 2003) i la increïble portada de Matt Brinkman, començava una nova etapa de l'antologia. Aprofito per fer un incís sobre Matt Brinkmann, ja que és l'autor de l'extremament underground (tant que ja no ho pot ser més) Multiforce, còmic de grans mides i grapat, publicat en la favorita Picturebox ja fa uns anys. Considero que tant l'obra com l'editorial són elements bàsics que van formar l'esperit del KE. I alerta que a l'editorial han trobat algunes còpies perdudes (i des de fa molt temps, exhaurides) que han tornat a posar a la venda a través de la seva pàgina web. Tornant al que parlàvem, és a dir a la quarta entrega del Kramer's, dèiem que és en aquest número que comença una nova etapa. A part de les evidents millores tangibles (la mida i volum augmenten i és la primera edició a tot color) es tracta d'un autèntic manifest d'un nou còmic underground: aquell que és limítrof amb l'art contemporani. Manifestació que pot ser narrativa, abstracta o a mig camí sense desentonar mai en el conjunt: un producte molt concret tant estèticament com d'intenció en el contingut. A destacar, trobem, per exemple, la història completa de Poor Sailor, del mateix Harkham (que aquí van publicar els amics d'Apa-Apa i està ja quasi exhaurida), una adaptació lliure d'En mer de Guy de Maupassant. Al KE 4 al costat d'una història "clàssica" com aquesta hi ha autors de la mida de Souther Salazar, Ben Jones i el col·lectiu Paperrad, Ron Regé Jr, CF, David Heatley i fins i tot el ara ja superconegut Jeffrey Brown. La cinquena entrega (Gingko Press, 2004), amb la meravellosa i onírica portada de CF, continua amb la qualitat estètica i de contingut de la quarta, mantenint alguns autors que continuaran a l'antologia fins a les entregues més actuals. A aquest KE 5 s'hi afegeixen altres favorits com Tom Gauld, Marc Bell, Kevin Huizenga o Elvis Estudio. Haig de dir que aquesta és la meva entrega preferida i el primer volum que vaig tenir entre les mans mentre delirava amb el perfecte que era. La sisena (Buenaventura Press, 2006) continua amb el format i el to, tot i que crec que és obvi que la qualitat del contingut baixa una mica respecte al llistó que havien deixat els 2 números anteriors. Tot i així, jo el recomanaria sempre.
Multiforce de Matt Brinkman
Aquí comença una nova etapa d'antologies imprescindibles.
Amb la setena entrega, (Buenaventura Press, 2008) arriba una bogeria editorial amb un canvi de format a una mida gegant amb majúscules. Es tracta d'una edició de luxe que des del mateix moment de sortida ja valia uns 100 dòlars. El contingut és excel·lent amb un planter d'autors inigualable, s'hi afegeixen els millors autors del còmic underground més narratiu tan coneguts com Daniel Clowes, Charles Burns, Johnny Ryan, Frank Santoro, Chris Ware, Anders Nilsen, Ivan Brunetti, Adrian Tomine i, fins i tot, Matt Groening. Seguint la tradició també va apostar per autors més desconeguts (però evidentment a l'altura) com el finlandès Aapo Rapi (un altre favorit) o Matt Furie. Aquest tom, si bé és una bogeria preciosa, l'editorial que va acollir la proposta (Buenaventura Press) va tancar no gaire després d'editar-lo. No vull pensar què devia costar la impremta d'un còmic d'aquestes característiques i format i, evidentment, el seu preu de sortida devia fer que no es vengués extremament ràpid. Avui en dia, però, està totalment exhaurit i el seu format segurament fa que sigui gairebé impossible de reimprimir-lo, tenint en compte que ja devia costar de col·locar tota la primera edició. Sens dubte, serà un llibre-objecte que anirà guanyant més i més valor a mesura que passi el temps.
Text: La setena entrega, de grans dimensions.
Anem acabant perquè la vuitena entrega (Picturebox, 2011) és la darrera fins a data d'avui. El format es redueix com era d'esperar, però l'edició torna a ser una nova llaminadura en tapa dura folrada en tela. Es tracta d'un nou tom imprescindible amb el tipus d'historietes a les quals ja ens té acostumats amb l'afegit d'una portada i primeres pàgines d'un curiós art digital i geomètric que el desmarca de les altres entregues. I per acabar, un deliri un pèl estrany: hi ha unes 20 pàgines d'Oh! Wicked Wanda, un cómic eròtic que aquí es publicava al Penthouse als anys 70, traduït com Wanda la perversa. Per si us dóna més pistes, de l'estil de les vinyetes d'Anita la huerfanita del Playboy de la mateixa època. Quan la còpia del KE 8 va arribar a les meves mans vaig pensar que l'amic Sammy s'havia passat una mica de llest, però bé, què collons, és l'editor del Kramer's Ergot i pot fer el que vulgui perquè ho fa molt i molt bé, i s'ho ha guanyat, no?
Portada de la vuitena entrega.
El contrast entre aquesta pàgina de Sammy Harkham i el còmic eròtic Oh! Wicked Wanda.
Acabem amb unes quantes recomanacions per si sou col·leccionistes i voleu fer-vos amb aquests petits tresors. Sobretot no us desespereu i no pagueu un preu inflat la primera vegada que veieu un dels exemplars a la venda. Jo he acabat pagant preus molt similars als de sortida o fins i tot més baixos. Paciència, amics. Per exemple, els 3 primers números al principi els veia rarament a Ebay i a preus massa alts, fins que de sobte van começar a sortir moltíssimes còpies a preus de sortida que encara avui es poden comprar. Diria que el més complicat de trobar a menys de 70€ és el 4t, perquè crec que la tirada va ser més curta, encara que s'ha reimprès 2 vegades. A base de paciència, finalment vaig obtenir la meva còpia per menys de 40€ amb l'enviament inclòs. I els altres números van variant, imagino que en relació a la demanda del moment. Ara penseu que, potser amb aquest petit article es crea un efecte papallona i els preus de tots els números comencen a pujar desorbitadament. Això és altament improbable, però com us dic, jo ja tinc les meves còpies de tota la col·le així que ara us toca córrer a vosaltres.
Fotografia de portada: Eduard J Montoya
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.