Memorias sónicas VV. AA. Any: 2013 Editorial: Contra |  |
El Llegir i Escriure comença l'any molt bé: barrejant llibres i música, memòries i confessions, tota una experiència d'alt voltatge emocional per als melòmans amb la pell fina. Memorias sónicas és un llibre de 24 petites històries escrites per músics i compilades per The New Raemon (que també firma les il•lustracions de portades de discos que acompanyen els textos).
Memorias sónicas. Historias en siete pulgadasés un llibre replè de noms propis. Els dels autors, que en són molts (24!), i els dels nombrosos músics, bandes i àlbums que hi apareixen citats al llarg de les seves pàgines. És un mapa desordenat i lliure del panorama musical, guiat només per memòries i emocions. El primer nom a evocar és el de Ramón Rodríguez (The New Raemon) que és qui ha dut a terme aquest projecte que publica l'editorial Contra, la mateixa que acaba de publicar Sideral o Mystery Train (és a dir, una editorial que publica llibres sobre música, cosa bona). Memorias sónicas vol parlar de música, però ho vol fer des de les entranyes, des del llenguatge més visceral, el dels records i les emocions, les confessions, les transgressions, els bailoteos, deixant de banda els complexes, les etiquetes i pedanteries i sense la condescendència del crític musical.
24 noms propis de l'escena independent ens parlen dels discos que, d'alguna forma o altre, els han deixat petjada a la seva pell sensible (de la mateixa manera que alguns dels seus discos ens la poden haver deixat a nosaltres). No es tracta d'evocar el millor àlbum de la història (doncs, com bé diu Raül Fernández (Refree) a propòsit de Appetite for Destruction dels Guns N' Roses: "Hay muchos discos que me gustan más, pero ninguno lo he escuchado tanto como este") sinó que, com una magdalena de Proust, i cito Miqui Otero en el pròleg, "los textos de este libro son la crónica del regreso a esos recuerdos. A esos discos que titulan y musican los capítulos de nuestras vidas".
Tot i que, evidentment, en un grup d'autors tant heterogeni hi haurà textos per a tots els gustos –i és clar, alguns més aconseguits que d'altres– la veritat és que el recorregut a través dels seus passatges és fresc i molt estimulant. Com que no puc enumerar cadascuna de les històries (repeteixo: 24!), faré simplement quatre remarques. Primer. Martí Sales (Els Surfing Sirles) evocant els Red Hot Chilli Peppers de Blood Sugar Sex Magik: "Allá estaba todo de una forma nueva y alegre, celebrativa, que invitaba a no parar de explorar y vivir la vida y la música hasta las cejas, a ver que está por doquier y que lo importante es la intensidad, la pasión y la emoción, no los feudos, las manías i prejuicios de los gangs más obtusos. Con el Blood Sugar Sex Magik me volví loco: que dure", i afegim: que així sigui i Déu ens ho encomani. Segon. Dues històries de xavals: la divertida peripècia de l'adolescent jevy de Miguel Ángel Blanca (Manos de Topo) i la tendra història que escriu Fernando Alfaro (Surfin'Bichos/ Chucho) evocant Nick Cave. Tercer. Una història reivindicativa: la de Nacho Vegas, que parla de The Housemartins per aclamar la capacitat del pop de ser alguna cosa furiosa, "una forma de gritar, de gritarle con fuerza incluso a aquellos que no querían escuchar, la voz de una generación crítica con el mundo que le ha tocado vivir. Justo todo lo que el indie español nunca llegó a ser". I quart. La relació íntima de Maria Rodés amb les Spice Girls. Però n'hi ha moltes més, lectors melòmans: que cadascú llegeixi i es deixi emportar per l'onada de bandes sonores, pel fil musical que més li plagui, i que comenci la festa.
Hi escriuen: Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy); Miguel Ángel Blanca (Manos de Topo); Francisco Nixon; Martí Sales (Els Surfing Sirles); Ramón Rodríguez; Maria Rodés; Raül Fernández (Refree); Santi Balmes (Love of Lesbian); Dimas Rodríguez (La Banda Municipal del Polo Norte); Maika Makovski; Abraham Boba; Francina Ribes (Doble Pletina); Ricky Lavado (Standstill); Eduard Pou (Za!/Tarántula); Marina Gallardo; Javi Vega (Maga); Esther Margarit (Bee and the Bees); Nacho Vegas; Fernando Alfaro (Surfin'Bichos/ Chucho); Lluís Gavaldà (Els Pets); Ricardo Vicente i Julio de la Rosa.
Fotografia de portada: XX
Text: Paula Juanpere
Correcció: Marta C.
Memorias sónicas. Historias en siete pulgadasés un llibre replè de noms propis. Els dels autors, que en són molts (24!), i els dels nombrosos músics, bandes i àlbums que hi apareixen citats al llarg de les seves pàgines. És un mapa desordenat i lliure del panorama musical, guiat només per memòries i emocions. El primer nom a evocar és el de Ramón Rodríguez (The New Raemon) que és qui ha dut a terme aquest projecte que publica l'editorial Contra, la mateixa que acaba de publicar Sideral o Mystery Train (és a dir, una editorial que publica llibres sobre música, cosa bona). Memorias sónicas vol parlar de música, però ho vol fer des de les entranyes, des del llenguatge més visceral, el dels records i les emocions, les confessions, les transgressions, els bailoteos, deixant de banda els complexes, les etiquetes i pedanteries i sense la condescendència del crític musical.
24 noms propis de l'escena independent ens parlen dels discos que, d'alguna forma o altre, els han deixat petjada a la seva pell sensible (de la mateixa manera que alguns dels seus discos ens la poden haver deixat a nosaltres). No es tracta d'evocar el millor àlbum de la història (doncs, com bé diu Raül Fernández (Refree) a propòsit de Appetite for Destruction dels Guns N' Roses: "Hay muchos discos que me gustan más, pero ninguno lo he escuchado tanto como este") sinó que, com una magdalena de Proust, i cito Miqui Otero en el pròleg, "los textos de este libro son la crónica del regreso a esos recuerdos. A esos discos que titulan y musican los capítulos de nuestras vidas".
Tot i que, evidentment, en un grup d'autors tant heterogeni hi haurà textos per a tots els gustos –i és clar, alguns més aconseguits que d'altres– la veritat és que el recorregut a través dels seus passatges és fresc i molt estimulant. Com que no puc enumerar cadascuna de les històries (repeteixo: 24!), faré simplement quatre remarques. Primer. Martí Sales (Els Surfing Sirles) evocant els Red Hot Chilli Peppers de Blood Sugar Sex Magik: "Allá estaba todo de una forma nueva y alegre, celebrativa, que invitaba a no parar de explorar y vivir la vida y la música hasta las cejas, a ver que está por doquier y que lo importante es la intensidad, la pasión y la emoción, no los feudos, las manías i prejuicios de los gangs más obtusos. Con el Blood Sugar Sex Magik me volví loco: que dure", i afegim: que així sigui i Déu ens ho encomani. Segon. Dues històries de xavals: la divertida peripècia de l'adolescent jevy de Miguel Ángel Blanca (Manos de Topo) i la tendra història que escriu Fernando Alfaro (Surfin'Bichos/ Chucho) evocant Nick Cave. Tercer. Una història reivindicativa: la de Nacho Vegas, que parla de The Housemartins per aclamar la capacitat del pop de ser alguna cosa furiosa, "una forma de gritar, de gritarle con fuerza incluso a aquellos que no querían escuchar, la voz de una generación crítica con el mundo que le ha tocado vivir. Justo todo lo que el indie español nunca llegó a ser". I quart. La relació íntima de Maria Rodés amb les Spice Girls. Però n'hi ha moltes més, lectors melòmans: que cadascú llegeixi i es deixi emportar per l'onada de bandes sonores, pel fil musical que més li plagui, i que comenci la festa.
Hi escriuen: Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy); Miguel Ángel Blanca (Manos de Topo); Francisco Nixon; Martí Sales (Els Surfing Sirles); Ramón Rodríguez; Maria Rodés; Raül Fernández (Refree); Santi Balmes (Love of Lesbian); Dimas Rodríguez (La Banda Municipal del Polo Norte); Maika Makovski; Abraham Boba; Francina Ribes (Doble Pletina); Ricky Lavado (Standstill); Eduard Pou (Za!/Tarántula); Marina Gallardo; Javi Vega (Maga); Esther Margarit (Bee and the Bees); Nacho Vegas; Fernando Alfaro (Surfin'Bichos/ Chucho); Lluís Gavaldà (Els Pets); Ricardo Vicente i Julio de la Rosa.
Fotografia de portada: XX
Text: Paula Juanpere
Correcció: Marta C.