El proper dijous a l’Apolo és nit de folk amb en Cass McCombs. El cantautor californià, que ens va visitar per darrer cop el passat estiu al Faraday, on va fer un concert de vespre, d’aquells de pell de gallina, ve a presentar el Big Wheel and Others, un doble disc amb més de vint cançons de folk purista que ens transporten directament a seure en un porxo a mastegar branquetes i a contemplar el paisatge. Obrint amb una gravació real d’una conversa amb un nen que parla sobre drogues, aquest àlbum és ple de reflexions existencialistes i de preguntes sobre la naturalesa humana.
Big Wheel and Othersés una col·lecció de cançons amb perles acústiques com “The Burning of The Temple, 2012” i alguna incursió rockera com “Satan is My Toy”. S’ha de dir que aquest és un disc força més avorrit que els anteriors, per calmat i introspectiu, amb un regust de banda sonora de pel·lícula ambientada en l’Amèrica profunda dels anys cinquanta. Els seus anteriors discos, particularment el Humor Risk (2011) i Wit’s End (2011), tenen un so molt més pop, de tornades marcades i preciosisme de vegades fosc, que s’ha deixat de banda en aquest. Esperem que el setlist que presenti el proper dijous no se centri només en els temes d’aquest darrer LP i que recuperi alguna cançó antiga.
Big Wheel and Othersés una col·lecció de cançons amb perles acústiques com “The Burning of The Temple, 2012” i alguna incursió rockera com “Satan is My Toy”. S’ha de dir que aquest és un disc força més avorrit que els anteriors, per calmat i introspectiu, amb un regust de banda sonora de pel·lícula ambientada en l’Amèrica profunda dels anys cinquanta. Els seus anteriors discos, particularment el Humor Risk (2011) i Wit’s End (2011), tenen un so molt més pop, de tornades marcades i preciosisme de vegades fosc, que s’ha deixat de banda en aquest. Esperem que el setlist que presenti el proper dijous no se centri només en els temes d’aquest darrer LP i que recuperi alguna cançó antiga.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Glòria Guso
Correcció: Pendent