 | No More Lies In the shade of expectation Any: 2013 Discogràfica: BCore |
S’han fet pregar, han hagut de passar nou llargs anys, però senyores i senyors, No More Lies han tornat. In the shade of expectation (a la venda via BCore el proper 28 de gener) és el seu rotund comeback. Deu cançons on trobem el que sempre esperem d’ells, guitarres agredolces, una contundent base rítmica i melodies vocals que bé podrien ser inconformistes càntics de guerra. El de sempre sí, però millor.
El teaser promocional que va recórrer les xarxes socials setmanes enrere ens deixava clar que els de Sant Feliu de Guíxols tornen en plena forma. El riff inicial de “Spiral Desidia” ho ratifica en pocs segons. Té un to agre i desesperançador d’entrada, però la cançó deixa entrar un bri de llum a la tornada.
Aquesta contradictòria dinàmica és una constant al llarg del disc. Com més suau i melòdica es posa la veu de Santi Garcia, apareix un acord dissonant, un ritme intricat, o un crit de ràbia, disposat a desfer-ho tot. Es mouen amb mestratge en aquest terreny.
No More Lies coneixen bé el llibre d’estil de l’emo i el post (o no post) hardcore. Són estils que ells han mamat en primera persona, juntament amb el seus amics Aina i bona part de les bandes que han passat pel segell BCore. Fugazi, Jawbox, Hoover, en definitiva el segell Dischord i tot el que envolta l’escena de Washington de les últimes dècades, són clars punts de referència quant a actitud i so. També ho poden ser altres bandes dels 90 com Helmet, The Jesus Lizard o per què no, la base rítmica de Rage Against The Machine. Però la gran virtut del trio gironí rau en la seva capacitat d’absorbir tots aquests ensenyaments per fer-ne quelcom nou, més personal.
L’aposta per una base bateria/baix irrompible (com sempre, Màxim Triviños i Roger Ortega impol·luts), i la predilecció per les tornades en peu de guerra són mostres fefaents. I és que a aquestes altures podríem catalogar el so No More Lies com un estil en si mateix. Des d’aquell llunyà Seeds Of Enthusiasm (BCore, 1997), no han deixat d’aprendre i madurar, però sense perdre el nord, sempre mantenint intacte el seu compromís amb el que fan i com ho fan. És per això que, de ben segur, qualsevol fan vibrarà amb l’impacte de “Daily Smile Commitment” o “Wrong Stage, Bad Scenario”, tal com ho van fer anys enrere amb "Pisa’s Tower" o "My Sinking TV". També ho faran amb la immediatesa punk-rock de “The urgency has gone”. O amb l’esperit pop de “Foundation Stone”. La malaltissa intro de la titular “In the shade of expectation” (nou clàssic indiscutible de la banda des de ja) transmutant en èpic i corejable himne. La crua “Friends Neighbours & Criminals”, amb un inici que remet a uns Snapcase accelerats. No hi ha aquí ni una cançó de més, ni tan sols un minut de més, i estic convençut que les escoltes (cap a la setena o vuitena en el moment d’escriure aquestes línies) només faran que refermar la meva asseveració.
El disc l’han gravat a casa (Ultramarinos Costa Brava i Cal Pau) amb el germaníssim Víctor Garcia. Per les tasques de mescla han comptat amb la col·laboració del ja fet productor suec Pelle Gunnerfeldt, però això (afortunadament) no canvia gairebé res en el resultat final. Continuen fidels a la seva marcada personalitat, millorant les virtuts que ja atresoraven. Visca!
Fotografia de portada: arxiu
Text: Danigon
Correcció: Montse V.
El teaser promocional que va recórrer les xarxes socials setmanes enrere ens deixava clar que els de Sant Feliu de Guíxols tornen en plena forma. El riff inicial de “Spiral Desidia” ho ratifica en pocs segons. Té un to agre i desesperançador d’entrada, però la cançó deixa entrar un bri de llum a la tornada.
Aquesta contradictòria dinàmica és una constant al llarg del disc. Com més suau i melòdica es posa la veu de Santi Garcia, apareix un acord dissonant, un ritme intricat, o un crit de ràbia, disposat a desfer-ho tot. Es mouen amb mestratge en aquest terreny.
No More Lies coneixen bé el llibre d’estil de l’emo i el post (o no post) hardcore. Són estils que ells han mamat en primera persona, juntament amb el seus amics Aina i bona part de les bandes que han passat pel segell BCore. Fugazi, Jawbox, Hoover, en definitiva el segell Dischord i tot el que envolta l’escena de Washington de les últimes dècades, són clars punts de referència quant a actitud i so. També ho poden ser altres bandes dels 90 com Helmet, The Jesus Lizard o per què no, la base rítmica de Rage Against The Machine. Però la gran virtut del trio gironí rau en la seva capacitat d’absorbir tots aquests ensenyaments per fer-ne quelcom nou, més personal.
L’aposta per una base bateria/baix irrompible (com sempre, Màxim Triviños i Roger Ortega impol·luts), i la predilecció per les tornades en peu de guerra són mostres fefaents. I és que a aquestes altures podríem catalogar el so No More Lies com un estil en si mateix. Des d’aquell llunyà Seeds Of Enthusiasm (BCore, 1997), no han deixat d’aprendre i madurar, però sense perdre el nord, sempre mantenint intacte el seu compromís amb el que fan i com ho fan. És per això que, de ben segur, qualsevol fan vibrarà amb l’impacte de “Daily Smile Commitment” o “Wrong Stage, Bad Scenario”, tal com ho van fer anys enrere amb "Pisa’s Tower" o "My Sinking TV". També ho faran amb la immediatesa punk-rock de “The urgency has gone”. O amb l’esperit pop de “Foundation Stone”. La malaltissa intro de la titular “In the shade of expectation” (nou clàssic indiscutible de la banda des de ja) transmutant en èpic i corejable himne. La crua “Friends Neighbours & Criminals”, amb un inici que remet a uns Snapcase accelerats. No hi ha aquí ni una cançó de més, ni tan sols un minut de més, i estic convençut que les escoltes (cap a la setena o vuitena en el moment d’escriure aquestes línies) només faran que refermar la meva asseveració.
El disc l’han gravat a casa (Ultramarinos Costa Brava i Cal Pau) amb el germaníssim Víctor Garcia. Per les tasques de mescla han comptat amb la col·laboració del ja fet productor suec Pelle Gunnerfeldt, però això (afortunadament) no canvia gairebé res en el resultat final. Continuen fidels a la seva marcada personalitat, millorant les virtuts que ja atresoraven. Visca!
Fotografia de portada: arxiu
Text: Danigon
Correcció: Montse V.