En aquesta casa sempre hem estat molt de Miqui Puig. Abans i després de conèixer-lo. Sempre, em repeteixo. Tot el que ha anat fent ens ha agradat i hem seguit tots els projectes musicals en els quals participava amb devoció. La nostra i la seva, perquè el Puig s’hi deixa l’ànima en tot això, una il·lusió i una dedicació tan admirable com difícil de trobar. Miqui Puig encara un 2014 ple de bones notícies, la primera i indiscutiblement més destacada és que torna als escenaris. No n’havia marxat mai, però ara hi pujarà amb dues noves cançons brillants i emocionants: “Vos trobava a faltar” i “Como una de Duncan-Dhu”. Preàmbuls d’un disc que en Miqui publicarà amb la seva nova banda: Agrupació Cicloturística Puig, encara sense data de sortida. Aquest mateix divendres el single es presenta a La [2] del Nitsa, dintre del club Old Wave New Wave i hem volgut parlar-ho directament amb ell. Perquè sempre és un plaer fer-ho, i més quan estem de celebració. I què celebrem? Que el trobàvem a faltar i ha tornat. Som els mateixos d’abans i de sempre, Miqui.
Mai has estat un artista especialment prolífic, sempre has deixat passar un temps prudencial entre disc i disc... Però aquesta vegada has tardat cinc anys a treure material nou propi (entremig hi ha el disc d’homenatge a Barcelona). Fa poc el Manolo d’Astrud explicava al Vermut amb el Kiko que potser s’havia quedat sense temes als quals cantar. Potser t’ha passat alguna cosa semblant o simplement has estat en altres projectes?
Vaig fer l’espectacle amb l’OJO de “Canciones que hacen Bum” també, però principalment he volgut fer un pas enrere en moltes coses. Per agafar perspectiva, per deixar-ho refredar. Mentrestant, he escoltat, observat i dissenyat mentalment, i ara ja hi ha ganes. Por també, entre una cosa i una altra em planto en el meu disc número onze. A més, hem de vèncer de nou allò que m’acompanya ja de sèrie que és el prejudici, no?
Trobo que tant “Vos trobava a faltar” com “Como una de Duncan-Dhu” són dues cançons de pop majúscules i alhora claríssimes al·legories nostàlgiques, un recurs habitual en la teva obra. El passat no deixa veure el futur amb il·lusió?
De fet, és al contrari. Crec que totes dues cançons expliquen bé que tinc una edat, un bagatge i un camí. Que cal analitzar endavant i enrere per poder evitar certs errors i potser fer-ne de nous. És l’eterna discussió de quant de primera persona hi ha a cada lletra, melodia o visió. El que queda clar és que sé fer pop i en aquesta recerca seguim. No és manca d’il·lusió, és realisme soul...
Has deixat el teu nom i cognom a una banda per acompanyar-te d’una Agrupació Cicloturística...
És un dels altres motius de la tardança: dissenyar i aprendre a tocar, a l’Agrupació Cicloturística Puig, on hi ha gent d’altres bandes, col·laboradors habituals i peces noves. Però primer hem moldejat un discurs i un so per poder afrontar el single, els concerts i ara el disc. Un disc que es farà a poc a poc i que només estarà llest una vegada tingui prou cançons. A més estic a la recerca d’un productor que m’ajudi a empaquetar-ho tot plegat.
![]()
Aquests anys has estat peça clau i fonamental en la carrera d’una banda favoritíssima de Gentnormal, The Free Fall Band...
Crear LAV Records com a taller de desenvolupament de grups ha sigut joia, motiu del lapsus creatiu i sobretot una experiència. He treballat amb molta gent, decepcions i joia, i amb els TFFB ha estat un creixement que ens omple als dos i que per sort és allà, creixent sense parar i amb sorpreses increïbles com és el seu nou disc...
També estàs molt involucrat en la producció de discos d’altres bandes i tens un programa a la ràdio. És això el que et motiva a dia d’avui?
Tinc una mena de fixació: no envellir fent segons què en el món de la música. Evitar els revivals i certes actituds no madures a escena. Fer discos des de la producció m’omple, aquest any sortirà amb LAV el debut de Coriolà i ja estic en plena preproducció de Morgat Morgat... A més de sentir demos i buscar noves bandes. La ràdio és pura fantasia, un lloc on tot és possible, i estic joiós de passar-me la vida escoltant i radiant cançons boniques. Em motiva i molt.
Aquest divendres toques a l’Apolo 2 dins del club OWNW. Què hi trobarem els que hi anem, Clásicos de ayer, de hoy y de siempre?
Exacte, Los Sencillos, Miqui Puig, versions favorites i les estrenades del single. Tot amb les mires de l’ACP: múscul i direcció, baix , bateria, dues guitarres i pedals d’efecte. Com si fos una bona brasa i matèria de primera amb un raig d’oli. L’engegada de tot plegat.
Fotografia de portada: Dani Canto
Fotografia interior: Programa Blue Zulu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.
Mai has estat un artista especialment prolífic, sempre has deixat passar un temps prudencial entre disc i disc... Però aquesta vegada has tardat cinc anys a treure material nou propi (entremig hi ha el disc d’homenatge a Barcelona). Fa poc el Manolo d’Astrud explicava al Vermut amb el Kiko que potser s’havia quedat sense temes als quals cantar. Potser t’ha passat alguna cosa semblant o simplement has estat en altres projectes?
Vaig fer l’espectacle amb l’OJO de “Canciones que hacen Bum” també, però principalment he volgut fer un pas enrere en moltes coses. Per agafar perspectiva, per deixar-ho refredar. Mentrestant, he escoltat, observat i dissenyat mentalment, i ara ja hi ha ganes. Por també, entre una cosa i una altra em planto en el meu disc número onze. A més, hem de vèncer de nou allò que m’acompanya ja de sèrie que és el prejudici, no?
Trobo que tant “Vos trobava a faltar” com “Como una de Duncan-Dhu” són dues cançons de pop majúscules i alhora claríssimes al·legories nostàlgiques, un recurs habitual en la teva obra. El passat no deixa veure el futur amb il·lusió?
De fet, és al contrari. Crec que totes dues cançons expliquen bé que tinc una edat, un bagatge i un camí. Que cal analitzar endavant i enrere per poder evitar certs errors i potser fer-ne de nous. És l’eterna discussió de quant de primera persona hi ha a cada lletra, melodia o visió. El que queda clar és que sé fer pop i en aquesta recerca seguim. No és manca d’il·lusió, és realisme soul...
Has deixat el teu nom i cognom a una banda per acompanyar-te d’una Agrupació Cicloturística...
És un dels altres motius de la tardança: dissenyar i aprendre a tocar, a l’Agrupació Cicloturística Puig, on hi ha gent d’altres bandes, col·laboradors habituals i peces noves. Però primer hem moldejat un discurs i un so per poder afrontar el single, els concerts i ara el disc. Un disc que es farà a poc a poc i que només estarà llest una vegada tingui prou cançons. A més estic a la recerca d’un productor que m’ajudi a empaquetar-ho tot plegat.
Aquests anys has estat peça clau i fonamental en la carrera d’una banda favoritíssima de Gentnormal, The Free Fall Band...
Crear LAV Records com a taller de desenvolupament de grups ha sigut joia, motiu del lapsus creatiu i sobretot una experiència. He treballat amb molta gent, decepcions i joia, i amb els TFFB ha estat un creixement que ens omple als dos i que per sort és allà, creixent sense parar i amb sorpreses increïbles com és el seu nou disc...
També estàs molt involucrat en la producció de discos d’altres bandes i tens un programa a la ràdio. És això el que et motiva a dia d’avui?
Tinc una mena de fixació: no envellir fent segons què en el món de la música. Evitar els revivals i certes actituds no madures a escena. Fer discos des de la producció m’omple, aquest any sortirà amb LAV el debut de Coriolà i ja estic en plena preproducció de Morgat Morgat... A més de sentir demos i buscar noves bandes. La ràdio és pura fantasia, un lloc on tot és possible, i estic joiós de passar-me la vida escoltant i radiant cançons boniques. Em motiva i molt.
Aquest divendres toques a l’Apolo 2 dins del club OWNW. Què hi trobarem els que hi anem, Clásicos de ayer, de hoy y de siempre?
Exacte, Los Sencillos, Miqui Puig, versions favorites i les estrenades del single. Tot amb les mires de l’ACP: múscul i direcció, baix , bateria, dues guitarres i pedals d’efecte. Com si fos una bona brasa i matèria de primera amb un raig d’oli. L’engegada de tot plegat.
Fotografia de portada: Dani Canto
Fotografia interior: Programa Blue Zulu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.