Sempre he tingut una relació d'amor-odi amb la forma de cantar del Nacho (El Ortiga). És agressiva i gens complaent, no té por d'assenyalar amb el dit i sovint és feridora. Hi ha dies que vaig a veure'l en concert i penso: "No necessito això, anar a un concert a què m'insultin", i en canvi hi ha dies que només el vull corejar. Sempre em crea certa tensió escoltar-lo i això en realitat m'agrada molt. No canta per agradar-me a mi ni a ningú i això, en un món on el que impera és la mamada de titoles i el quedar bé amb tothom, és xocant però refresca l'ambient.
Dit això, crec que Miedoés probablement el grup més pop que ha tingut el Nacho, el menys cabrejat i el millor. Fins i tot en la cançó més punk de les 6 que han penjat al bandcamp ("Leda igual"), els cors i la pandereta de la tornada ho porten a un altre lloc. De totes, les meves cançons favorites són"Asíyosoyfeliz", amb els seus jocs de veus que són alhora TelevisionPersonalities i LosClaveles, on hi ha una mica de cadascun d'ells, i la preciosa "Todoesto es para ti", que podria ser una balada dels primers Thelematicos amb una segona veu que empasta perfecta amb la del Nacho i posa la pell de gallina. Veieu que cito alguns dels grups dels seus membres, i és que aquesta és una de les millors coses de Miedo: pertanyen a un arbre propi, són el Nacho, el Miguel, el Pablo i l'Albert, i són Ultratomba, Thelematicos, LosClaveles, tota la música que han fet i han viscut. El que són i no el que voldrien ser.
Al seu bandcamp hi ha dues tongades de cançons diferents: "Miedo" i les més noves "Voluntad", i només em fa pena que no les hagin plastificat en el format que sigui per poder posar-les a casa a totes hores.
Fotografia de portada: bandcamp
Text: Quique Ramos
Correcció: Marta C.