Tinc una petita nova obsessió. Recentment he descobert una nova antologia de còmic underground i experimental que m'està tornant boig. Sí, ja veieu per on vaig sempre, còmic underground i experimental és el que em fa anar boig darrerament, per què ho hauria d'amagar? Doncs bé, si us interessa, això es diu Mould Map i, de fet, jo no sabia que existia fins que en va sortir la tercera entrega. Imagino que això sol passar sovint, perquè aquest tipus d'edicions comencen amb experiments petits que funcionen bé i es van fent grans a poc a poc. En aquest cas, però, se'ls ha escapat de les mans.
![]()
El Mould Map #1, a dues tintes, té molt bona pinta
Per començar diré que els dos primers números, que ja fan molt bona pinta, encara no els tinc, així que només en faré una petita descripció. El primer és un llibre grapat de gran format (aproximadament DIN-A3), de 16 pàgines i imprès a dues tintes planes en litografia. Amb tintes planes vull dir tintes directes, no fetes a partir dels quatre colors base que s'utilitzen usualment a òfset i a partir dels quals s'obté tota la resta. El resultat sempre queda més potent. I la litografia és un sistema pràcticament en desús que s'utilitza sobretot per reproduir obres artístiques. Ja us podeu imaginar el rotllo. A més, sembla que aquest número està bastant exhaurit, però ja sabeu, les lliçons sobre com aconseguir les primeres entregues dels fanzines ja les vaig aprendre amb el Kramer's Ergot. Per tant, si en algun moment en tinc l'oportunitat, no diré que no, però intentaré no desesperar-me per aconseguir la meva còpia.
![]()
El Mould Map #2 a quatre tintes, també amb una pinta increïble.
La segona entrega manté el format i el sistema d'impressió però aquesta vegada a quatre tintes, segons la descripció que puc veure a la web de l'editorial, Landfill Editions (no deixeu de visitar la seva web, tot i que sembla que tots els productes estan ja esgotats). Aquesta edició ja va amb alguns pòsters i impressions que la fan encara més atractiva. No conec la majoria d'autors però veig que n'hi ha alguns que m'encanten, com Rui Tenreiro i Jonny Negron.
![]()
![]()
L'increïble Mould Map #3, una bogeria editorial amb nou Pantones i diferents mides de pàgina
Arribem ja a la tercera entrega, que és l'única que tinc per ara i el motiu pel qual escric aquest text de fanàtic. La meva història d'amor amb Mould Map comença tot just aquí. Fa poc vaig veure que molta gent comentava a les xarxes socials que per fi havia sortit Mould map #3. Llavors em vaig informar una mica i vaig veure que per a la tercera entrega havien fet un crowdfunding per poder fer una antologia molt boja amb diferents papers, mides de papers i molts Pantones. És un veritable totxo de còmic avantguardista amb autors increïbles, com Olivier Schrauwen, CF, Yuichi Yokoyama, Gabriel Corbera, Simon Hanselmann i, fins i tot, l'editor del Kramer's Ergot, Sammy Harkham. I, encara que és l'única entrega que tinc, no tinc cap mena de dubte que és la millor de les tres fetes fins ara. No vaig poder parar de llegir-lo, de principi a final, des que el vaig tenir a les mans. Una joia en què, sense dubte, val la pena invertir el preu que costa. Es pot comprar amb un set d'impressions o sense. A la llibreria especialitzada Fatbottom Books només tenien l'opció amb els prints, així que no vaig tenir més remei (i plaer) que comprar el pack complet.
Des de la meva humil opinió us recomano que si teniu una mica de pasta per cremar i penseu que això té bona pinta, no deixeu de comprar-ho abans que s'esgoti i el seu valor augmenti proporcionalment al seu pes. No us en penedireu.
Sergi Puyol(Dissenyador gràfic, dibuixant de còmics i membre dels grups Son Bou i Viva Ben-Hur).
Fotografia de portada: Eduard Montoya
Text: Sergi Puyol
Correcció: Marta Cucurella
El Mould Map #1, a dues tintes, té molt bona pinta
Per començar diré que els dos primers números, que ja fan molt bona pinta, encara no els tinc, així que només en faré una petita descripció. El primer és un llibre grapat de gran format (aproximadament DIN-A3), de 16 pàgines i imprès a dues tintes planes en litografia. Amb tintes planes vull dir tintes directes, no fetes a partir dels quatre colors base que s'utilitzen usualment a òfset i a partir dels quals s'obté tota la resta. El resultat sempre queda més potent. I la litografia és un sistema pràcticament en desús que s'utilitza sobretot per reproduir obres artístiques. Ja us podeu imaginar el rotllo. A més, sembla que aquest número està bastant exhaurit, però ja sabeu, les lliçons sobre com aconseguir les primeres entregues dels fanzines ja les vaig aprendre amb el Kramer's Ergot. Per tant, si en algun moment en tinc l'oportunitat, no diré que no, però intentaré no desesperar-me per aconseguir la meva còpia.
El Mould Map #2 a quatre tintes, també amb una pinta increïble.
La segona entrega manté el format i el sistema d'impressió però aquesta vegada a quatre tintes, segons la descripció que puc veure a la web de l'editorial, Landfill Editions (no deixeu de visitar la seva web, tot i que sembla que tots els productes estan ja esgotats). Aquesta edició ja va amb alguns pòsters i impressions que la fan encara més atractiva. No conec la majoria d'autors però veig que n'hi ha alguns que m'encanten, com Rui Tenreiro i Jonny Negron.
L'increïble Mould Map #3, una bogeria editorial amb nou Pantones i diferents mides de pàgina
Arribem ja a la tercera entrega, que és l'única que tinc per ara i el motiu pel qual escric aquest text de fanàtic. La meva història d'amor amb Mould Map comença tot just aquí. Fa poc vaig veure que molta gent comentava a les xarxes socials que per fi havia sortit Mould map #3. Llavors em vaig informar una mica i vaig veure que per a la tercera entrega havien fet un crowdfunding per poder fer una antologia molt boja amb diferents papers, mides de papers i molts Pantones. És un veritable totxo de còmic avantguardista amb autors increïbles, com Olivier Schrauwen, CF, Yuichi Yokoyama, Gabriel Corbera, Simon Hanselmann i, fins i tot, l'editor del Kramer's Ergot, Sammy Harkham. I, encara que és l'única entrega que tinc, no tinc cap mena de dubte que és la millor de les tres fetes fins ara. No vaig poder parar de llegir-lo, de principi a final, des que el vaig tenir a les mans. Una joia en què, sense dubte, val la pena invertir el preu que costa. Es pot comprar amb un set d'impressions o sense. A la llibreria especialitzada Fatbottom Books només tenien l'opció amb els prints, així que no vaig tenir més remei (i plaer) que comprar el pack complet.
Des de la meva humil opinió us recomano que si teniu una mica de pasta per cremar i penseu que això té bona pinta, no deixeu de comprar-ho abans que s'esgoti i el seu valor augmenti proporcionalment al seu pes. No us en penedireu.
Sergi Puyol(Dissenyador gràfic, dibuixant de còmics i membre dels grups Son Bou i Viva Ben-Hur).
Fotografia de portada: Eduard Montoya
Text: Sergi Puyol
Correcció: Marta Cucurella