Zeidun són una llegenda. No descobrim res si afirmem que sempre que es parla del grup del Montseny es fa amb admiració i s'hi adjunten pilons d'anècdotes o successos succeïts a dalt i a baix de l'escenari. Però, aquest monstre on ha crescut? D'on provenen tantes històries?
Intentem aproximar-nos a l'univers Zeidun a través d'una llista amb els millors 5 vídeos que hi ha a la xarxa, tot comentant la jugada. Agafin crispetes.
Zeidun eren i són un desastre sobre l'escenari, sí. Però un desastre agradable, un desastre que es fa estimar i que necessitem a les nostres vides. Una mica de frescor si us plau! En aquest vídeo del concert al XI Sugar Il·legal de Vic de l'any 2010, els Zeidun van tocar sense el teclista, en Càndid (Autodestrucció, Murnau B, The Red Sexy Band), i què? I tocaven a terra, com mana la tradició. En un moment de l'actuació es posen a cantar, a bramar, a fer sons antimelòdics destrossant qualsevol cançó que estiguessin fent. Potser us recorda una mica a la Radiofórmula d'en Joan Colomo i companyia? Al vídeo podem observar aquesta amalgama que poden arribar a ser Zeidun: en Trabal liant-se un cigarret mentre toquen, acabar de liar-lo i començar a tocar per, ràpidament, deixar l'instrument per tocar la trompeta. El públic està entregat perquè el que preval és el present i el present els ha dut allà, però compte, la conjunció fa que acabi a dalt de tot, perquè, no ens n'oblidem, són molt grans.
Zeidun al local d'assaig. Què mengen els Zeidun? Què es prenen abans d'assajar? No ho sabem, el vídeo comença amb les guitarres ja penjades. El que sí que podem veure és que com a mínim un dia van assajar. Sí, el vídeo data del 2007, però és un assaig. Mai més digueu que els Zeidun no assagen mai. Un dia ho van fer. Per cert, fins a la data, ens han confirmat que Zeidun ja porta dos assajos de cara al mp7 d'aquest 15 de maig al CCCB. Serà possible?
Diu la llegenda que els Zeidun quasi no tenien fotografies de premsa, i la meitat de les que tenien eren pràcticament impublicables (plantes de marihuana, en Trabal vestit de tenista femella o directament en pilotes, etc.), i que amb els videoclips eren encara pitjors. De fet, només hi ha un videoclip. És aquest, el de la cançó "Swallowing Existance", publicada al disc compartit amb Maple, Oceane (BCore 2001) i, en paraules textuals d'en Jordi de Bcore Disc: "Aconseguim fer el videoclip perquè és un corta y pega d'una actuació en directe, en què ells no han de fer res. Estan tocant en directe, ve algú amb la càmera i un altre tio ho munta". Zeidun van publicar dos discos i mig oficials i un de no oficial, però tan sols es van aproximar a un videoclip en aquesta ocasió.
"Tu, que divertit és això" comença dient en Joan just abans d'arrancar la cançó "Nits de Tripi". Cançó que tracta d'això precisament, de passar una bona estona divertida. Estem a la primera edició del festival Som del Montseny del passat 2012 i Zeidun s'ajuntaven per a l'ocasió, potser van assajar prèviament, potser no; però la química que se'ls desprèn és impressionant. Tenen tants grups cada un que no ho tenen fàcil. De fet, en acabar la cançó, en Joan recorda que en Mau és el que més cops va tocar en aquella edició del festival, unes 15 em sembla. La següent edició seria en Càndid el que col·lapsaria l'escenari. Són els Zeidun, uns inquiets que formen més grups per minut que la resta del planeta junt.
Aquest vídeo de menys de 10 minuts explica a la perfecció què és Zeidun. Sona fatal i sona perfecte. Un concert a peu de terra on a la primera cançó li cau el teclat a en Càndid i on veiem en Colomo cridar com sempre. On en Trabal s'insufla bé els pulmons amb tabac abans d'agafar una trompeta.
On toquen cançons de la penúltima època, les més properes a La Célula ("Kill the president" de La nauseé), cançons de sempre ("When The Madness" de l'Oceane) i bogeries amb trompetes al·lucinògenes.
I com no, tot això entre amics, al concert homenatge a l'Uri. On també van tocar "Nits de tripi" i que van acabar amb Galactic.
Zeidun és això.
I què ens ensenyen tots aquests vídeos? Gairebé res, que Zeidun són creativitat a flor de pell, tal com uns vividors que els importa ben poc apropar-se al desastre, si amb això obtenen un moment més intens i important.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Montse V.
Intentem aproximar-nos a l'univers Zeidun a través d'una llista amb els millors 5 vídeos que hi ha a la xarxa, tot comentant la jugada. Agafin crispetes.
Zeidun eren i són un desastre sobre l'escenari, sí. Però un desastre agradable, un desastre que es fa estimar i que necessitem a les nostres vides. Una mica de frescor si us plau! En aquest vídeo del concert al XI Sugar Il·legal de Vic de l'any 2010, els Zeidun van tocar sense el teclista, en Càndid (Autodestrucció, Murnau B, The Red Sexy Band), i què? I tocaven a terra, com mana la tradició. En un moment de l'actuació es posen a cantar, a bramar, a fer sons antimelòdics destrossant qualsevol cançó que estiguessin fent. Potser us recorda una mica a la Radiofórmula d'en Joan Colomo i companyia? Al vídeo podem observar aquesta amalgama que poden arribar a ser Zeidun: en Trabal liant-se un cigarret mentre toquen, acabar de liar-lo i començar a tocar per, ràpidament, deixar l'instrument per tocar la trompeta. El públic està entregat perquè el que preval és el present i el present els ha dut allà, però compte, la conjunció fa que acabi a dalt de tot, perquè, no ens n'oblidem, són molt grans.
Zeidun al local d'assaig. Què mengen els Zeidun? Què es prenen abans d'assajar? No ho sabem, el vídeo comença amb les guitarres ja penjades. El que sí que podem veure és que com a mínim un dia van assajar. Sí, el vídeo data del 2007, però és un assaig. Mai més digueu que els Zeidun no assagen mai. Un dia ho van fer. Per cert, fins a la data, ens han confirmat que Zeidun ja porta dos assajos de cara al mp7 d'aquest 15 de maig al CCCB. Serà possible?
Diu la llegenda que els Zeidun quasi no tenien fotografies de premsa, i la meitat de les que tenien eren pràcticament impublicables (plantes de marihuana, en Trabal vestit de tenista femella o directament en pilotes, etc.), i que amb els videoclips eren encara pitjors. De fet, només hi ha un videoclip. És aquest, el de la cançó "Swallowing Existance", publicada al disc compartit amb Maple, Oceane (BCore 2001) i, en paraules textuals d'en Jordi de Bcore Disc: "Aconseguim fer el videoclip perquè és un corta y pega d'una actuació en directe, en què ells no han de fer res. Estan tocant en directe, ve algú amb la càmera i un altre tio ho munta". Zeidun van publicar dos discos i mig oficials i un de no oficial, però tan sols es van aproximar a un videoclip en aquesta ocasió.
"Tu, que divertit és això" comença dient en Joan just abans d'arrancar la cançó "Nits de Tripi". Cançó que tracta d'això precisament, de passar una bona estona divertida. Estem a la primera edició del festival Som del Montseny del passat 2012 i Zeidun s'ajuntaven per a l'ocasió, potser van assajar prèviament, potser no; però la química que se'ls desprèn és impressionant. Tenen tants grups cada un que no ho tenen fàcil. De fet, en acabar la cançó, en Joan recorda que en Mau és el que més cops va tocar en aquella edició del festival, unes 15 em sembla. La següent edició seria en Càndid el que col·lapsaria l'escenari. Són els Zeidun, uns inquiets que formen més grups per minut que la resta del planeta junt.
Aquest vídeo de menys de 10 minuts explica a la perfecció què és Zeidun. Sona fatal i sona perfecte. Un concert a peu de terra on a la primera cançó li cau el teclat a en Càndid i on veiem en Colomo cridar com sempre. On en Trabal s'insufla bé els pulmons amb tabac abans d'agafar una trompeta.
On toquen cançons de la penúltima època, les més properes a La Célula ("Kill the president" de La nauseé), cançons de sempre ("When The Madness" de l'Oceane) i bogeries amb trompetes al·lucinògenes.
I com no, tot això entre amics, al concert homenatge a l'Uri. On també van tocar "Nits de tripi" i que van acabar amb Galactic.
Zeidun és això.
I què ens ensenyen tots aquests vídeos? Gairebé res, que Zeidun són creativitat a flor de pell, tal com uns vividors que els importa ben poc apropar-se al desastre, si amb això obtenen un moment més intens i important.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció: Montse V.