Res són la Mar (Crosta, Las Otras, col·lectiu Sota Terra...) i el Frutos (Absurdo, fanzine Mierda i també al col·lectiu Sota Terra) fent punk acústic, amb percussions repetitives que podrien ser caixes de ritmes i de vegades ho són. Un teclat a estones (és un teclat, aquest soroll de ciutat buida a “Fosc”?), baix i eco. De vegades sonen com uns Merchandise d’habitació (“Fosc”, “Aquestes nits”), o com si el Greg Sage hagués gravat el seu disc en solitari pensant en els Smiths.
He escoltat aquestes 6 cançons més que qualsevol altre disc durant els darrers mesos. M’encanta la música, pop claustrofòbic que escapa de les inèrcies estètiques de qualsevol escena però es manté arrelat en el que importa: l’actitud, la manera de viure, agafant aquesta força i explorant-la per trobar una veu personal.
Un altre punt fort de Res són les lletres, polítiques sense ser evidents ni amagar-se en un excés d'imatges. M’impressionen especialment “Fosc” i “Forats”, per com són de gràfiques parlant d’aquesta ciutat de Barcelona que la política urbanística s’ha entestat a omplir de forats i botigues de luxe. Ells canten sobre una “ciutat de les façanes tapiades” i “murs que custodien descampats” i nosaltres de seguida veiem els solars plens de runa i ratolins de Vallcarca, les illes senceres de cases tapiades a Sant Andreu i després derruïdes per construir una zona verda que finalment es va convertir en una plaça de ciment amb quatre bancs individuals, o les màquines enviades per l’Ajuntament de Barcelona per enderrocar Can Vies.
De moment només existeixen a bandcamp i encara no han tocat mai, però tant de bo ho facin aviat.
Fotografia de portada: del bandcamp de Res (http://res-no.bandcamp.com/)
Text: Quique Ramos
Correcció: Marta C.
He escoltat aquestes 6 cançons més que qualsevol altre disc durant els darrers mesos. M’encanta la música, pop claustrofòbic que escapa de les inèrcies estètiques de qualsevol escena però es manté arrelat en el que importa: l’actitud, la manera de viure, agafant aquesta força i explorant-la per trobar una veu personal.
Un altre punt fort de Res són les lletres, polítiques sense ser evidents ni amagar-se en un excés d'imatges. M’impressionen especialment “Fosc” i “Forats”, per com són de gràfiques parlant d’aquesta ciutat de Barcelona que la política urbanística s’ha entestat a omplir de forats i botigues de luxe. Ells canten sobre una “ciutat de les façanes tapiades” i “murs que custodien descampats” i nosaltres de seguida veiem els solars plens de runa i ratolins de Vallcarca, les illes senceres de cases tapiades a Sant Andreu i després derruïdes per construir una zona verda que finalment es va convertir en una plaça de ciment amb quatre bancs individuals, o les màquines enviades per l’Ajuntament de Barcelona per enderrocar Can Vies.
De moment només existeixen a bandcamp i encara no han tocat mai, però tant de bo ho facin aviat.
Fotografia de portada: del bandcamp de Res (http://res-no.bandcamp.com/)
Text: Quique Ramos
Correcció: Marta C.