Feia gairebé 10 anys que Joel Joan no es posava al capdavant d’una producció per la televisió, malgrat el gran èxit que van tenir tant Plats Bruts com Porca Misèria. Potser per això, pel temps que feia que estava allunyat de la petita pantalla, o pel bon record que ens van deixar els seus dos anteriors projectes, hi havia certa curiositat per veure El Crac, la sèrie que TV3 va estrenar dilluns passat.
Aquesta nova incursió no parteix d’una idea molt original, tot i que ens ho intentin vendre així. El Crac juga a barrejar ficció i realitat explicant la història d’un actor de nom Joel Joan, cregut i malcarat, que passa per una mala època. Aquest argument serveix a l’actor real per riure’s d’ell mateix i de la seva professió amb força mala llet. Es serveix dels prejudicis i els tòpics que durant anys s’han escampat sobre ell entre el públic i els converteix en el carregament còmic de la sèrie. El personatge creat per l'opinió pública és el protagonista de El Crac.
La línia difosa entre realitat i ficció com a marc per construir un serial ja s’havia utilitzat anteriorment. El primer exemple que ens ve al cap és, sens dubte, Curb Your Enthuiasm de Larry David. En aquest sentit El Crac de TV3 no només comparteix amb la sèrie nord-americana l’esquema, sinó també un cert to, que bascula entre la mordacitat i la neurosi . La comparació amb Larry David no és necessàriament dolenta. Per molt que ens pugui cansar Joel Joan, hem de reconèixer que ha contribuït a crear una ficció catalana adulta de qualitat que buscava ampliar els seus horitzons, lluny d’un costumisme carca.
En aquest sentit ens hem de felicitar per l’estrena de El Crac, perquè és un nou exemple d’aquesta tendència. Aquells que estigueu esperant veure un nou Plats Bruts ja us en podeu oblidar. De fet, vista l’estrena, és bastant probable que s’apropi més a alguns moments histriònics als quals ens tenia acostumats Porca Misèria que al surrealisme del David i el Lopes. Com se sol dir, un primer episodi no ens pot servir com a referència per jutjar tota una sèrie. El pilot de El Crac de TV3 no va ser enlluernador –la transició de la comèdia al drama estava bastant mal resolta– però encara és massa d’hora per defenestrar-la.
Fotografia de portada: TV3
Text: Alejandra Palés
Correcció: Pablo Gerschuni
Aquesta nova incursió no parteix d’una idea molt original, tot i que ens ho intentin vendre així. El Crac juga a barrejar ficció i realitat explicant la història d’un actor de nom Joel Joan, cregut i malcarat, que passa per una mala època. Aquest argument serveix a l’actor real per riure’s d’ell mateix i de la seva professió amb força mala llet. Es serveix dels prejudicis i els tòpics que durant anys s’han escampat sobre ell entre el públic i els converteix en el carregament còmic de la sèrie. El personatge creat per l'opinió pública és el protagonista de El Crac.
La línia difosa entre realitat i ficció com a marc per construir un serial ja s’havia utilitzat anteriorment. El primer exemple que ens ve al cap és, sens dubte, Curb Your Enthuiasm de Larry David. En aquest sentit El Crac de TV3 no només comparteix amb la sèrie nord-americana l’esquema, sinó també un cert to, que bascula entre la mordacitat i la neurosi . La comparació amb Larry David no és necessàriament dolenta. Per molt que ens pugui cansar Joel Joan, hem de reconèixer que ha contribuït a crear una ficció catalana adulta de qualitat que buscava ampliar els seus horitzons, lluny d’un costumisme carca.
En aquest sentit ens hem de felicitar per l’estrena de El Crac, perquè és un nou exemple d’aquesta tendència. Aquells que estigueu esperant veure un nou Plats Bruts ja us en podeu oblidar. De fet, vista l’estrena, és bastant probable que s’apropi més a alguns moments histriònics als quals ens tenia acostumats Porca Misèria que al surrealisme del David i el Lopes. Com se sol dir, un primer episodi no ens pot servir com a referència per jutjar tota una sèrie. El pilot de El Crac de TV3 no va ser enlluernador –la transició de la comèdia al drama estava bastant mal resolta– però encara és massa d’hora per defenestrar-la.
Fotografia de portada: TV3
Text: Alejandra Palés
Correcció: Pablo Gerschuni