ELS MILLORS EP'S/SPLITS DEL 2014

Hi ha una creença popular que diu que l’LP és el rei de la casa, però com diu un refrany que ens  inventarem ara mateix: al disc petit hi ha el bon hitet. D'això va la cosa. D'EPs i singles. De discos petits, però mai de petits discos. Què tal aquest any? Doncs molt bé. Algunes de les millors cançons de 2014 no s’han publicat en format LP, i havíem quedat que el que importa és la cançó no? Molta juguera i de molt bona qualitat. Merda bona i de gramatge profund. Aquí van els nostres 10 favorits (que no els únics).


1. Aquellos Ojos, Mujeres. Canadá

Es notava que ja començàvem a trobar a faltar a Mujeres i amb aquesta primera posició queda clar que hem rebut la seva tornada amb els braços oberts. “Aquellos ojos”, la cançó, és sens dubte un dels hits de l’any, enèrgic i altament corejable, així com ho són els altres temes que formen l’EP, especialment “Aquella luz”,

probablement l’himne rocker de l’any per a la gent que sap ballar bé. Aquellos ojos, l’EP, és l’aperitiu del que serà el tercer disc dels Mujeres. Si inclourà també cançons en castellà o si això està reservat a treballs càpsula com aquest, no ho sabem. En tot cas, l’aperitiu ens ha deixat amb la boca oberta. Gloria Guso

2.Nightmare Girl, Aliment. La Castanya

Estava cantat. Un para i veu la progressió des d'aquella demo en cd en que el trio era un quartet i cap d'ells vivia a la capital fins als dies d'avui i ni s'immuta. Allò era a l'any 2010. Després vindrien un split amb Furguson i un EP que donaria pas a l'únic llarga durada que tenen fins a la data, Holy Slap (La Castanya, 2012).

Dos anys després ens trobem amb aquestes dues cançons, "Nightmare Girl" i "Cementiri". Quan "evolucionar es un placer" també ho és pels oients que gaudim i celebrem cada posada a punt de, en aquest cas, el trio Aliment. Poc a poc i bona lletra, pas a pas, sense catapultar-se, van fent-se un lloc a la consciència col·lectiva. Aquest EP de tan sols dues cançons ha demostrat que els seus temes tenen molt més recorregut que el que el seu metratge indica. Sonen i ressonen. Un es pot sorprendre a sí mateix qualsevol dia cantant "mou-te, mou-te, mou-te, em sents. Ballarem sobre la tomba fins que la desenterrem!" sense adonar-se que això és un hit. Com qui no vol la cosa. Quirats fets sons. A cada disc ens hem anat sorprenent per la bona condició actual i a cada disc ens han sorprès pel salt qualitatiu que en suposa. Estem, doncs, en un EP amb dos diamants d'impecable execució i composició, ballables a més no poder, però amb la certesa que el que vindrà (i compte, ja ho tenen enregistrat) serà més i millor. Serveixi aquest Nightmare Girl b/w Cementiri de toc d'atenció. Aliment van aparèixer per quedar-s'hi. Lluís Huedo

3. Nou món, Una Bèstia Incontrolable. Iron Lung Records

Una Bèstia Incontrolable van seguir sent el centre el nostre món durant l’any 2014. Els hem vist en directe tants cops com hem pogut, sols i col·laborant amb artistes com Pharmakon i Coàgul (al CCCB!), hem seguit les seves gires per Europa i Estats Units, fregant-nos els ulls

amb els vídeos aclaparadors que ens arribaven, i hem ratllat la cara A del seu single amb el segell nord americà Iron Lung. “Un nou món” ens va tornar a esclatar a la cara: més brutal, més clara i obsessiva. Quique Ramos

4. s/t, Los Animalitos del Bosque. Chin-Chin

Unes bèsties canalles s’han fet amb uns instruments amb ànims de fer-nos volar el cap: En Castro descendent d’un ós rentador, Fisky des d’una família de ximpanzés i en Mark que diu ser híbrid entre el pingüí i una roca lunar. No sé si toquen garatge descarat de lletres pop o rockabilly estripat fins a portar-lo a l'última broma.

Fins i tot s’atreveixen amb el punk ramonero en cançons com “Patrulla Espacial nº10”. No hi ha res com deixar-li el backline a una colla d’animals i veure què passa, segur que ens ho passarem bé! Deixem que ho destrossin tot, que facin la seva feina. La festa ve de la mà d’aquest 7” immediat i alliberador com una bona coça al cul un dilluns al matí. Aïda Camprubí

5. Envalira, Desert. Minty Fresh / Buenritmo

Catalogar Desert com a dream-pop de bases electròniques és voler quedar-se curt. Imaginar que la Maria del Mar Bonet fitxa per 4AD en un nou projecte delirant seria acostar-se una mica més al so que aquest duo de Barcelona explota fins aconseguir deixar-nos hipnotitzats amb les seves cançons espaioses i evolvents.

Una combinació audaç de la veu angelada de la Cristina Checa i les produccions exòtiques, etèries i enjogassades de l’Eloi Caballé que els hi ha valgut l’atenció del segell estranger Minty Fresh, la participació al Sónar, un viatge al South By Southwest d’Austin i la obligada inclusió en aquesta llista per ser una de les millors referències d’aquest l’any que es tanca. Aïda Camprubí

6. Dry Finger, The Saurs. autoeditat

L’única forma d’entendre aquest EP és a tot drap, deixant que la música s’escoli per totes les escletxes de la pell, i si creus que és massa sorollós apaga i a una altra cosa. Tanmateix, l’única forma d’enregistrar aquestes cançons ha de ser en directe, així com l’única forma de tocar-les

damunt l’escenari ha de ser amb la samarreta xopa de suor,
la corretja escurçada i la guitarra sota l’aixella. The Saurs compleixen amb totes les expectatives. Aquest trio barcelonès va pas a pas, una demo l’any 2012, el seu primer EP Bring Me Fog publicat el 2013 i ara 4 nous temes amb Dry Finger, més garage-rock-punk-sense-pretencions amb la immediatesa que els atorga prescindir del baix i la insultant jovialitat dels seus membres reflectida en la música, gairebé com un clixé del gènere. The Saurs no tenen res a envejar a grups que apareixen en aquesta mateixa llista com els Aliment o Mujeres. Joel Panadés

7. Space’s Confes, Pacosan. Bankrobber

Pacosan fan un pas endavant amb aquest dos nous temes. Deixen de banda el noise de guitarres amb dissonàncies i s’acosten a una electrònica dura, com si estigués feta al DC en el tema que dóna títol a l'EP. L’altre tema, “Ulises” s’acosta a l'electronoise preparat per cremar soles i poder-se colar en la sessió de qualsevol punxadiscos.

Al treball acompanyen els dos temes 3 remixes d’Space’s Confes. Molt complet tot plegat. Carles Fajardo

8. Todo por el bien común, Nueva Vulcano. BCore/La Castanya

Agafin aire, molt profundament. El màxim que puguin. I ara practiquin l’apnea uns quants minuts, tants com els 86400 del parell de mesos que falten per a què els Nueva treguin el nou disc. Per no ofegar-nos, aquest 2014 el trio ens ha ofert unes boies salvavides, per fer més amena l’espera.

Permetin que sigui groller, però en aquest web quasi celebraríem una ventositat dels Nueva Vulcano, així que imaginin què fem amb el parell de hitets marca de la casa que han publicat aquest any prèviament a la sortida del quart LP.
Todo irá bien si lo esperamos mogollón diu l’Artur, doncs imaginin "lo bé" que sonen aquests dos temes. Los Nueva estan de tornada. Jordi Garrigós

9. Cuático, Opatov. Famèlic Cassettes

Dintre de les novetats d’aquest any que s’acaba, destaquen Opatov, quatre nois de Cerdanyola a qui vam descobrir al Festival Hoteler de 2013 i dels quals no hem pogut escoltar gaire més que les cinc cançons d’aquest EP. Cuàtico ofereix psicodèlia garatgera cantada en anglès i amb el toc especial de la trompeta,

cinc temes de bateria ràpida, melodies acolorides, distorsió i molt d’eco que acaben creant atmosferes extasiants. Glòria Guso

10. Agosto, Neleonard. Elefant

Una de les grans descobertes d’aquest 2014 és en Manuel Navío. Man behind Gudar o el Hi Jauh USB? i beneficiari d’una personalitat absolutament entusiasta. El seu projecte més interessant ha resultat ser Neleonard. Pop d’autor amb tics amb explosions d’alegria onírica i passejos en bicicleta a l’estiu. Val, he escrit una frase abominablement cursi. Però les cançons de l’amigo et transmeten coses xules.

Sis cançons de pop del que importa, del que millora vides, del que recorda als Magnetic Fields o a The Divine Comedy i que està magistralment produït per en Cristian Pallejà, per mi la millor que li he escoltat juntament amb la de Sierra. Una joia, Nele. Jordi Garrigós