Estem a punt d’acomiadar l’any i com sempre per aquestes dates toca fer repàs de quines han estat les nostres sèries preferides i donar una castanya a aquelles que han perdut el rumb o el seu toc. Sense ordre de preferència, aquestes són les ficcions que més ens ha agradat aquest any:
![]()
1.True Detective: Reconeixeu-ho: mai vau pensar que podríeu idolatrar Matthew McConaughey. La sèrie de l’HBO ens va agafar per sorpresa i es va convertir en una vertadera obsessió per a molts. Les llargues diatribes sobre el bé i el mal i els icònics paisatges melancòlics de Lousiana han estat dos factors cabdals per convertir la sèrie en un producte hipnòtic tant pels espectadors com per la crítica. Els que esperaven una gran revelació al capítol final es van endur un xàfec: l’important no va ser mai la resolució sinó el camí. Estem ansiosos per veure com ens sorprèn Nic Pizzolatto amb la segona temporada, centrada en una història completament diferent.
![]()
2.Fargo: Quan es va anunciar que es preparava una versió televisiva de la pel·lícula homònima molts els van dur les mans al cap: semblava impossible poder replicar la que es considera una de les obres mestres del germans Coen. Noah Hawley, responsable de la reinterpretació de la història, va aconseguir callar a tots aquells que esperaven un gran desastre. Fargo es inquietant i divertidament fosca. A més, ens ha permès reafirmar-nos en el talent de Martin Freeman i conèixer una secundària de luxe: Allison Tolman.
![]()
3.The Affair: La joia de final de l’any que ha aconseguit colar-se a totes les llistes i premis. Tot i que tenim reserves de si la segona temporada estarà a l’alçada, estem fascinats per aquesta història extramatrimonial i els diferents punts de vista dels dos principals implicats, interpretats amb gran química per Domenic West i Ruth Wilson. Muntanya russa d’emocions, la primera temporada ha anat avançant fins a entortolligar la història d’amor amb un thriller policíac que cada cop cobra més protagonisme.
![]()
4.The Good Wife: Des de la cinquena temporada, que es va emetre a Estats Units fins al maig de 2014, The Good Wife ha donat un salt endavant. Aquest cop de puny damunt de la taula, que va tenir com a punt culminant uns dels girs de guió més dramàtics de la sèrie, li ha valgut tornar a ser considerada com una de les millors produccions actuals, capaç de combinar intensitat dramàtica amb moments hilarants. La sèrie ha anat creixent al mateix temps que ho feia la seva protagonista. No podem dir res més que #TeamAlicia.
![]()
5.Transparent: No sabem si aquesta és la millor sèrie de l’any però sí tenim clar que és el primer èxit de producció pròpia d’Amazon. “Transparent” no és un producte de masses sinó una producció de nínxol que compleix i excedeix les expectatives del públic al qual va dirigit, bàsicament joves progressistes urbanites. La creadora Jill Soloway, que va partir d’una experiència autobiogràfica a l’hora de crear la sèrie, posa al centre de la narració la família Pffermann, un clan disfuncional que ha d’acceptar el desig del patriarca de ser una dona. El món transgènere, una temàtica poc explorada en la ficció, es mostra des de una sensibilitat extrema, sense estridències ni clixés. A això hi contribueix especialment la interpretació de Jeffrey Tambor (Mort/Maura), una actuació que ratlla la perfecció i que, sens dubte, estarà en totes les travesses dels premis a millors actuacions de l’any.
![]()
6.You’re the worst: Qui ha dit que les comèdies romàntiques han de ser ensucrades? Per aquells que fugen de les cursileries res millor que aquesta sèrie, una comèdia que dóna la volta a les històries d’amor amb una parella totalment atípica, al·lèrgica al compromís i amb una sinceritat que ratlla l’ofensa. Divertida i sense complexes, és impossible no acabar adorant aquests dos grandíssims mal educats.
![]()
7.Jane The Virgin: Vam començar a veure-la amb tots els prejudicis del món però la sèrie de la cadena CW, un canal enfocat principalment al públic juvenil, s’ha convertit en el “happy place” de la temporada. Protagonitzada per Gina Rodríguez, es una paròdia de les telenovel·les veneçolanes realment divertida que no deixa cap tòpic del món llatí sense tocar. El punt de partida no pot ser més surrealista: Jane, una noia de 23 anys que espera fins al matrimoni per a tenir relacions sexuals es queda embarassada per un error mèdic.
![]()
8.Halt and Catch Fire: Una temàtica poc explotada (el naixement dels primers ordenadors personals) i un personatge femení, Cameron (Mackenzie Davis) amb tots els números per convertir-se en icona femenina. La sèrie d’AMC va passar mig desapercebuda però és una proposta interessant a la qual seguirem la pista en la seva segona temporada.
![]()
9.The Mindy Project: Tot i els seus inicis vacil·lants, la sitcom creada i protagonitzada per Mindy Kaling ha aconseguit enganxar-nos gràcies a una parella principal brillant. La química entre Kaling i Chris Messinaés una de les raons principals per veure la sèrie però en tenim més: guions plens de referencies de cultura pop i reinvenció del gènere romàntic.
![]()
10.Game of Thrones: George R.R. Martinés garantia d’èpica i adrenalina. Com ja és habitual, la sèrie ens ha regalat aquest any grans moments, d’aquells que acaben monopolitzant les converses de sobretaula amb els amics. I és que si una cosa té Game of Thrones són fans entregats.
Fotografia de portada: Muntsa wannabe graphic designer
Text: Alejandra Palés
Correcció: pendent
1.True Detective: Reconeixeu-ho: mai vau pensar que podríeu idolatrar Matthew McConaughey. La sèrie de l’HBO ens va agafar per sorpresa i es va convertir en una vertadera obsessió per a molts. Les llargues diatribes sobre el bé i el mal i els icònics paisatges melancòlics de Lousiana han estat dos factors cabdals per convertir la sèrie en un producte hipnòtic tant pels espectadors com per la crítica. Els que esperaven una gran revelació al capítol final es van endur un xàfec: l’important no va ser mai la resolució sinó el camí. Estem ansiosos per veure com ens sorprèn Nic Pizzolatto amb la segona temporada, centrada en una història completament diferent.
2.Fargo: Quan es va anunciar que es preparava una versió televisiva de la pel·lícula homònima molts els van dur les mans al cap: semblava impossible poder replicar la que es considera una de les obres mestres del germans Coen. Noah Hawley, responsable de la reinterpretació de la història, va aconseguir callar a tots aquells que esperaven un gran desastre. Fargo es inquietant i divertidament fosca. A més, ens ha permès reafirmar-nos en el talent de Martin Freeman i conèixer una secundària de luxe: Allison Tolman.
3.The Affair: La joia de final de l’any que ha aconseguit colar-se a totes les llistes i premis. Tot i que tenim reserves de si la segona temporada estarà a l’alçada, estem fascinats per aquesta història extramatrimonial i els diferents punts de vista dels dos principals implicats, interpretats amb gran química per Domenic West i Ruth Wilson. Muntanya russa d’emocions, la primera temporada ha anat avançant fins a entortolligar la història d’amor amb un thriller policíac que cada cop cobra més protagonisme.
4.The Good Wife: Des de la cinquena temporada, que es va emetre a Estats Units fins al maig de 2014, The Good Wife ha donat un salt endavant. Aquest cop de puny damunt de la taula, que va tenir com a punt culminant uns dels girs de guió més dramàtics de la sèrie, li ha valgut tornar a ser considerada com una de les millors produccions actuals, capaç de combinar intensitat dramàtica amb moments hilarants. La sèrie ha anat creixent al mateix temps que ho feia la seva protagonista. No podem dir res més que #TeamAlicia.
5.Transparent: No sabem si aquesta és la millor sèrie de l’any però sí tenim clar que és el primer èxit de producció pròpia d’Amazon. “Transparent” no és un producte de masses sinó una producció de nínxol que compleix i excedeix les expectatives del públic al qual va dirigit, bàsicament joves progressistes urbanites. La creadora Jill Soloway, que va partir d’una experiència autobiogràfica a l’hora de crear la sèrie, posa al centre de la narració la família Pffermann, un clan disfuncional que ha d’acceptar el desig del patriarca de ser una dona. El món transgènere, una temàtica poc explorada en la ficció, es mostra des de una sensibilitat extrema, sense estridències ni clixés. A això hi contribueix especialment la interpretació de Jeffrey Tambor (Mort/Maura), una actuació que ratlla la perfecció i que, sens dubte, estarà en totes les travesses dels premis a millors actuacions de l’any.
6.You’re the worst: Qui ha dit que les comèdies romàntiques han de ser ensucrades? Per aquells que fugen de les cursileries res millor que aquesta sèrie, una comèdia que dóna la volta a les històries d’amor amb una parella totalment atípica, al·lèrgica al compromís i amb una sinceritat que ratlla l’ofensa. Divertida i sense complexes, és impossible no acabar adorant aquests dos grandíssims mal educats.
7.Jane The Virgin: Vam començar a veure-la amb tots els prejudicis del món però la sèrie de la cadena CW, un canal enfocat principalment al públic juvenil, s’ha convertit en el “happy place” de la temporada. Protagonitzada per Gina Rodríguez, es una paròdia de les telenovel·les veneçolanes realment divertida que no deixa cap tòpic del món llatí sense tocar. El punt de partida no pot ser més surrealista: Jane, una noia de 23 anys que espera fins al matrimoni per a tenir relacions sexuals es queda embarassada per un error mèdic.
8.Halt and Catch Fire: Una temàtica poc explotada (el naixement dels primers ordenadors personals) i un personatge femení, Cameron (Mackenzie Davis) amb tots els números per convertir-se en icona femenina. La sèrie d’AMC va passar mig desapercebuda però és una proposta interessant a la qual seguirem la pista en la seva segona temporada.
9.The Mindy Project: Tot i els seus inicis vacil·lants, la sitcom creada i protagonitzada per Mindy Kaling ha aconseguit enganxar-nos gràcies a una parella principal brillant. La química entre Kaling i Chris Messinaés una de les raons principals per veure la sèrie però en tenim més: guions plens de referencies de cultura pop i reinvenció del gènere romàntic.
10.Game of Thrones: George R.R. Martinés garantia d’èpica i adrenalina. Com ja és habitual, la sèrie ens ha regalat aquest any grans moments, d’aquells que acaben monopolitzant les converses de sobretaula amb els amics. I és que si una cosa té Game of Thrones són fans entregats.
Fotografia de portada: Muntsa wannabe graphic designer
Text: Alejandra Palés
Correcció: pendent