Una de les veritats universals de les cadenes de televisió estatals en obert és la seva manca de tacte a l’hora de gestionar. En tenim exemples històrics, com quan TVE emetia Urgencias i la van canviar d’horari mil i un cops, i exemples més actuals com Broadwalk Empire a La Sexta, que ha passat de ser anunciada a so bombo i platerets a veure’s relegada a hores intempestives. Si hi sumem que bona part del públic potencial d’aquestes sèries té l’hàbit de veure-les per Internet tot seguint el calendari d’emissió nord-americà, és força difícil aconseguir que aquest tipus de produccions trobin espai en les cadenes d’aquí. Només plataformes de pagament com Canal + poden donar a l’espectador un servei que el faci renunciar a la immediatesa d’Internet.
Així i tot, de tant en tant, ens sorprèn la notícia de la compra d’alguna sèrie reputada i respectada per algun canal patri. L’últim cas ha estat l’adquisició, per part de Mediaset dels dos últims èxits de ficció d’època de la BBC, Call the Midwife (que aquí es titularà Llama a la comadrona) i The Paradise. Totes dues s’emetran a Telecinco, un canal gràcies al qual vam poder veure dues sèries mítiques com Expediente X i Twin Peaks, però que, actualment, no sol apostar per les produccions estrangeres.
De moment, ja hem pogut veure les primeres promocions de Llama a la comadrona a Telecinco, encara que sense que aclareixin dia i hora d’emissió. La sèrie, que, per cert, actualment també es pot veure al canal AXN de Canal +, va ser un dels èxits inesperats de la BBC l’any passat. La producció d’època es basa en les memòries de la infermera i llevadora Jennifer Worth, que ella mateixa va traslladar al paper en forma de trilogia. En els seus llibres, Worth recorda els anys que va passar a l’East End de Londres, en aquell moment un dels barris més pobres de la ciutat, treballant com a llevadora per a famílies amb pocs recursos durant la postguerra. La BBC va reprendre les seves vivències per plasmar-les a la petita pantalla amb un repartiment no gaire conegut, però eficaç, especialment Miranda Hart, possiblement la cara més coneguda, que aquí fa un encertat i celebrat canvi de registre. Ella aconsegueix, malgrat tenir un paper secundari, ser un dels principals atractius per veure la sèrie. Call the Midwife va destinada a un públic molt concret, que, no ens enganyem, és en bona part femení.
Una producció cuidada i sense estridències, però que tampoc té un especial ganxo més enllà de les petites històries humanes, explicades amb tendresa i amor, i la conseqüent crítica social. Tot i el seu ritme força pausat, el seu costumisme ha aconseguit enganxar bona part dels britànics, com van demostrar els 10 milions de persones que van seguir l’estrena de les aventures de les joves llevadores de l’East End. Gràcies a les seves xifres de seguiment, Call The Midwife ostenta el títol de la sèrie amb millors dades d’audiència de la BBC dels darrers 10 anys, tot un èxit per una producció humil que ha tornat a posar de moda els passejos en bici en grup al més pur estil Verano azul.
Fotografia de portada: BBC
Text: Alejandra Palés
Correcció: Joanaina Font
Així i tot, de tant en tant, ens sorprèn la notícia de la compra d’alguna sèrie reputada i respectada per algun canal patri. L’últim cas ha estat l’adquisició, per part de Mediaset dels dos últims èxits de ficció d’època de la BBC, Call the Midwife (que aquí es titularà Llama a la comadrona) i The Paradise. Totes dues s’emetran a Telecinco, un canal gràcies al qual vam poder veure dues sèries mítiques com Expediente X i Twin Peaks, però que, actualment, no sol apostar per les produccions estrangeres.
De moment, ja hem pogut veure les primeres promocions de Llama a la comadrona a Telecinco, encara que sense que aclareixin dia i hora d’emissió. La sèrie, que, per cert, actualment també es pot veure al canal AXN de Canal +, va ser un dels èxits inesperats de la BBC l’any passat. La producció d’època es basa en les memòries de la infermera i llevadora Jennifer Worth, que ella mateixa va traslladar al paper en forma de trilogia. En els seus llibres, Worth recorda els anys que va passar a l’East End de Londres, en aquell moment un dels barris més pobres de la ciutat, treballant com a llevadora per a famílies amb pocs recursos durant la postguerra. La BBC va reprendre les seves vivències per plasmar-les a la petita pantalla amb un repartiment no gaire conegut, però eficaç, especialment Miranda Hart, possiblement la cara més coneguda, que aquí fa un encertat i celebrat canvi de registre. Ella aconsegueix, malgrat tenir un paper secundari, ser un dels principals atractius per veure la sèrie. Call the Midwife va destinada a un públic molt concret, que, no ens enganyem, és en bona part femení.
Una producció cuidada i sense estridències, però que tampoc té un especial ganxo més enllà de les petites històries humanes, explicades amb tendresa i amor, i la conseqüent crítica social. Tot i el seu ritme força pausat, el seu costumisme ha aconseguit enganxar bona part dels britànics, com van demostrar els 10 milions de persones que van seguir l’estrena de les aventures de les joves llevadores de l’East End. Gràcies a les seves xifres de seguiment, Call The Midwife ostenta el títol de la sèrie amb millors dades d’audiència de la BBC dels darrers 10 anys, tot un èxit per una producció humil que ha tornat a posar de moda els passejos en bici en grup al més pur estil Verano azul.
Fotografia de portada: BBC
Text: Alejandra Palés
Correcció: Joanaina Font