És probable que el nom d’Eric Ayotte no us soni. Potser si dic Plan-it-X records us vindrà alguna cosa més al cap, potser tampoc. Sigui com sigui, val la pena que doneu un cop d’ull a la feina feta per aquest petit segell de Bloomington, Indiana, durant els últims 20 anys. Es tracta d’un dels segells DIY més influents del tombant de segle, bressol de l’anomenat folkpunk (la vessant més políticament activa de l’antifolk), que ha aplegat una escena interessantíssima al seu voltant, com queda perfectament il·lustrat al documental If it ain't cheap, it ain't punk, centrat en el festival anual que aquesta gent organitzen al seu poble. Bandes com Against Me!, Ghost Mice, Defiance, Ohio, Japanther, The Bananas, Antsi Pants, This bike is a pipe bomb o Andrew Jackson Jihad són algunes de les que han format part de la família P.I.X, de la qual Eric Ayotte és un membre destacat.
Ayotte és un músic i documentalista que porta des de principis dels 2000 fent les seves cosetes: un bon grapat de 7” i compartits, tres LP, videoclips, curts, minidocumentals i la creació del festival itinerant de curtmetratges The Gadababout film fest, que fa dotze anys que dóna voltes pel món i que es projectarà a l'Heliogàbal abans del seu concert.
I ara sí, entrem de ple a allò que ens interessa: la música d'Eric Ayotteés un folk de rascar guitarra, i alhora intimista i vibrant, carregat de tensió i melodies enganxoses que fugen per viaranys imprevisibles. Les lletres, un dels seus punts forts, són d'una honestedat brutal, i es mouen entre l'autobiografia i la reflexió política. El dia 24 de febrer actua per primer cop a Barcelona per presentar Transparency, el seu últim LP, un disc ric en matisos on ha baixat una mica la intensitat de la seva guitarra. Tanmateix no deixarà d'interpretar peces dels seus treballs anteriors, com l'extraordinari Wavering, aquell disc urgent i emocionant del qual un servidor fa cinc anys que n'està profundament enamorat.
![]()
Fotografia de portada: Males Herbes i Surgar il·legal
Text: Ramon Mas
Correcció: Montse V.
Ayotte és un músic i documentalista que porta des de principis dels 2000 fent les seves cosetes: un bon grapat de 7” i compartits, tres LP, videoclips, curts, minidocumentals i la creació del festival itinerant de curtmetratges The Gadababout film fest, que fa dotze anys que dóna voltes pel món i que es projectarà a l'Heliogàbal abans del seu concert.
I ara sí, entrem de ple a allò que ens interessa: la música d'Eric Ayotteés un folk de rascar guitarra, i alhora intimista i vibrant, carregat de tensió i melodies enganxoses que fugen per viaranys imprevisibles. Les lletres, un dels seus punts forts, són d'una honestedat brutal, i es mouen entre l'autobiografia i la reflexió política. El dia 24 de febrer actua per primer cop a Barcelona per presentar Transparency, el seu últim LP, un disc ric en matisos on ha baixat una mica la intensitat de la seva guitarra. Tanmateix no deixarà d'interpretar peces dels seus treballs anteriors, com l'extraordinari Wavering, aquell disc urgent i emocionant del qual un servidor fa cinc anys que n'està profundament enamorat.
Fotografia de portada: Males Herbes i Surgar il·legal
Text: Ramon Mas
Correcció: Montse V.