Hi ha diverses coses que ens indiquen que ja falta menys perquè acabi el maleït hivern, una de les que ens fa més il·lusió són les confirmacions de grups als festivals d'estiu. Aquest ensopit dimarts d'hivern ho serà una mica menys perquè el Vallsonora, el festival de música i cultura de la Vall d'Àger, presenta els primers noms del cartell de la seva tercera edició. Miquel Serra, Combray, Tiger Menja Zebra, The Zephyr Bones i The Missing Leech són les cinc primeres bandes confirmades del festival que se celebrarà els dies 26 i 27 de juny al bonic poble d'Àger, a Lleida.
El Vallsonora és un d'aquells festivals que va més enllà de la música i ofereix un cap de setmana en un context idíl·lic, amb dos escenaris envoltats per un paisatge de llacs, muntanyes, un castell medieval i un arbre mil·lenari. Vaja, res a veure amb una placa fotovoltaica. És idíl·lic sobretot pels que som de ciutat, que quan aconseguim veure més de tres estrelles al cel, fem una festa.
Enguany arriben a la seva tercera edició i amb la mateixa filosofia que la primera: oferir una experiència més enllà dels concerts, el record d'un inici d'estiu per no oblidar. Ho fan amb una imatge d'aires vintage que vol transmetre la nostàlgia de l'estiu i que ha sortit de la col·laboració entre l'estudi Verdelimón i la fotògrafa analògica Blanca Viñas.
Avui confirmen 5 noms que fan venir salivera. Miquel Serra, el mallorquí autor de La felicitat dels animals (Foehn, 2014), un dels discos més bonics del 2014, ple de folk oníric, psicodèlia i sons complexos, però delicats i dolcets a la vegada. Tiger Menja Zebra, una de les obsessions d'aquest bloc, van signar un Super Ego (Music or Nothing, 2014), un disc preferidíssim i, en paraules de Lluís Huedo, "majúscul". Seguim amb Combray, uns altres amb un superdisc sota el braç, acabat de sortir del forn però que ja apunta maneres per posicionar-se com un dels millors que escoltarem aquest 2015. Ullapol (Foehn, 2015) és ambient preciós i suau, i ara mateix no se m'acut un millor lloc on sentir-lo en directe que a la Vall d'Àger. Què podem dir de the Missing Leech? El Maurici Ribera és un músic inclassificable, figura indiscutible de l'antifolk en aquest país, mestre de l'autogestió i sobretot de la sinceritat, sempre ve de gust veure'l. Per acabar, Zephyr Bones, l'últim fitxatge de La Castanya, són molt joves, fan pop alegre, estiuenc i somiador i en directe tenen aquell atreviment dels que encara tenen moltíssimes coses per fer.
Encara per confirmar la resta del cartell, el que ja tenim promet molt. Les entrades ja són a la venda, jo de vosaltres, no m'ho pensaria gaire!
![]()
Fotografia de portada: Vallsonora
Text: Muntsa Casas
Correcció: Montse V.
El Vallsonora és un d'aquells festivals que va més enllà de la música i ofereix un cap de setmana en un context idíl·lic, amb dos escenaris envoltats per un paisatge de llacs, muntanyes, un castell medieval i un arbre mil·lenari. Vaja, res a veure amb una placa fotovoltaica. És idíl·lic sobretot pels que som de ciutat, que quan aconseguim veure més de tres estrelles al cel, fem una festa.
Enguany arriben a la seva tercera edició i amb la mateixa filosofia que la primera: oferir una experiència més enllà dels concerts, el record d'un inici d'estiu per no oblidar. Ho fan amb una imatge d'aires vintage que vol transmetre la nostàlgia de l'estiu i que ha sortit de la col·laboració entre l'estudi Verdelimón i la fotògrafa analògica Blanca Viñas.
Avui confirmen 5 noms que fan venir salivera. Miquel Serra, el mallorquí autor de La felicitat dels animals (Foehn, 2014), un dels discos més bonics del 2014, ple de folk oníric, psicodèlia i sons complexos, però delicats i dolcets a la vegada. Tiger Menja Zebra, una de les obsessions d'aquest bloc, van signar un Super Ego (Music or Nothing, 2014), un disc preferidíssim i, en paraules de Lluís Huedo, "majúscul". Seguim amb Combray, uns altres amb un superdisc sota el braç, acabat de sortir del forn però que ja apunta maneres per posicionar-se com un dels millors que escoltarem aquest 2015. Ullapol (Foehn, 2015) és ambient preciós i suau, i ara mateix no se m'acut un millor lloc on sentir-lo en directe que a la Vall d'Àger. Què podem dir de the Missing Leech? El Maurici Ribera és un músic inclassificable, figura indiscutible de l'antifolk en aquest país, mestre de l'autogestió i sobretot de la sinceritat, sempre ve de gust veure'l. Per acabar, Zephyr Bones, l'últim fitxatge de La Castanya, són molt joves, fan pop alegre, estiuenc i somiador i en directe tenen aquell atreviment dels que encara tenen moltíssimes coses per fer.
Encara per confirmar la resta del cartell, el que ja tenim promet molt. Les entrades ja són a la venda, jo de vosaltres, no m'ho pensaria gaire!
Fotografia de portada: Vallsonora
Text: Muntsa Casas
Correcció: Montse V.