 | Los Carradine Academia de rocanrol Any: 2015 Discogràfica: Autoeditat/Blisstopic |
Reuniu-vos vora el foc, quitxalla, que per fi tenim davant nostre “Academia de rocanrol”, el disc perdut que Los Carradine van gravar entre 2008 i 2009, poc després del seu debut “Sospechoso tren de vida”. Originalment, aquest segon treball va ser ideat entre el grup i Juanjo Sáez, que s’havia d’encarregar del suport gràfic de les cançons, però no va poder continuar el treball. Per sort, 6 anys després, gràcies a Blisstopic i Mireia Carulla, el projecte s’ha finalitzat amb els dibuixos i la maquetació d’Esther Burgueño, col·laboradora de Juanjo Sáez, i pot descarregar-se gratuïtament a través del mateix web de Blisstopic.
Musicalment, Academia de rocanrol segueix l’estela del seu predecessor, amb cançons de pop enèrgic i graponer, i algun mig temps, com “La vida de Brian” o la preciosa “La familia Beatle”, de ressonàncies kinkeres. El concepte, però, varia substancialment. Academia de roncanrol es tracta d’un llibre-disc (ara digital, quin remei) per introduir a la canalla al món del rock, del qual pren algunes icones per crear històries senzilles sobre els irreconciliables germans Happy i Muero Ramone, el pastisser Elvis, un gos que no vol aprendre a llegir anomenat Iggy o la inadaptada Rosa Clash, que salva la classe de ser devorada per uns zombis gràcies a un concert improvisat.
Si esteu pensant en referents com Adventure Time o les pel·lícules de Pixar, aneu per bon camí. Les irresistibles cançons de “Academia de rocanrol” estan compostes expressament perquè les puguin gaudir nens “de 0 a 99 anys” (perdoneu, però sempre he volgut escriure aquest tòpic ranci dels jocs de taula de la meva infantesa). A més són plenes de referències i bromes a la mitologia del rock, així com picades d’ullet a melodies llegendàries, com la breu irrupció de “I wanna hold your hand” a “La familia Beatle” o “God Only Knows” a “La vida de Brian”.
El component didàctic és també un dels aspectes més destacables d’aquest segon disc de Los Carradine. Hi trobem odes a la diferència, a la llibertat, a la desobediència o a la inadaptació. No cal ni recordar com aquests valors, tradicionalment associats al rock, han estat pervertits per la societat de consum fins buidar-los de qualsevol significat, diguem-ne, ehm, “revolucionari”. Pervertits o utilitzats. Tampoc descobrirem ara si va ser abans l’ou o la gallina. Però Los Carradine no són gens babaus, i precisament “Sospechoso tren de vida” és un dels més notables intents de conjugar cançó política amb pop-rock d’influències indie a Catalunya. Per tant, a “Academia de rocanrol” no es perpetra una apologia garrula de tots aquests valors esmentats, sinó que es presenten nus, excitants i amb aquell punt ingenu que podem trobar en els inicis de la música popular contemporània.
Si mai tinc fills i s’afona definitivament el sistema educatiu públic no em preocuparé massa per la seva formació. Si podem escoltar plegats “Academia de rocanrol” de Los Carradine ja tindrem mitja feina feta.
Text: Joan Ferrús
Correcció: Raquel Molina
Musicalment, Academia de rocanrol segueix l’estela del seu predecessor, amb cançons de pop enèrgic i graponer, i algun mig temps, com “La vida de Brian” o la preciosa “La familia Beatle”, de ressonàncies kinkeres. El concepte, però, varia substancialment. Academia de roncanrol es tracta d’un llibre-disc (ara digital, quin remei) per introduir a la canalla al món del rock, del qual pren algunes icones per crear històries senzilles sobre els irreconciliables germans Happy i Muero Ramone, el pastisser Elvis, un gos que no vol aprendre a llegir anomenat Iggy o la inadaptada Rosa Clash, que salva la classe de ser devorada per uns zombis gràcies a un concert improvisat.
Si esteu pensant en referents com Adventure Time o les pel·lícules de Pixar, aneu per bon camí. Les irresistibles cançons de “Academia de rocanrol” estan compostes expressament perquè les puguin gaudir nens “de 0 a 99 anys” (perdoneu, però sempre he volgut escriure aquest tòpic ranci dels jocs de taula de la meva infantesa). A més són plenes de referències i bromes a la mitologia del rock, així com picades d’ullet a melodies llegendàries, com la breu irrupció de “I wanna hold your hand” a “La familia Beatle” o “God Only Knows” a “La vida de Brian”.
El component didàctic és també un dels aspectes més destacables d’aquest segon disc de Los Carradine. Hi trobem odes a la diferència, a la llibertat, a la desobediència o a la inadaptació. No cal ni recordar com aquests valors, tradicionalment associats al rock, han estat pervertits per la societat de consum fins buidar-los de qualsevol significat, diguem-ne, ehm, “revolucionari”. Pervertits o utilitzats. Tampoc descobrirem ara si va ser abans l’ou o la gallina. Però Los Carradine no són gens babaus, i precisament “Sospechoso tren de vida” és un dels més notables intents de conjugar cançó política amb pop-rock d’influències indie a Catalunya. Per tant, a “Academia de rocanrol” no es perpetra una apologia garrula de tots aquests valors esmentats, sinó que es presenten nus, excitants i amb aquell punt ingenu que podem trobar en els inicis de la música popular contemporània.
Si mai tinc fills i s’afona definitivament el sistema educatiu públic no em preocuparé massa per la seva formació. Si podem escoltar plegats “Academia de rocanrol” de Los Carradine ja tindrem mitja feina feta.
Text: Joan Ferrús
Correcció: Raquel Molina