Caitlin Moranés actualment una de les periodistes angleses més mediàtiques gràcies a un discurs feminista que ha sabut seduir a una generació que fins fa poc renegava d’aquest moviment. Més enllà que el feminisme o la reivindicació dels drets de les dones torni a estar de moda en part gràcies a ella, Caitlin Moran és una figura a tenir en compte per tots aquells interessats en el món cultural (apunt: la periodista participarà al festival Primera Persona el proper mes de maig). Després de vendre més de 400.000 còpies de How to be a woman, Moran ha fet el salt a la petita pantalla creant, junt amb la seva germana Caroline, Raised by wolves, una comèdia que agafa com a punt de partida algunes de les seves experiències adolescents i les transporta al món actual.
Com no podia ser d’una altra manera, la sèrie té com a tret diferencial la irreverència de la qual sol fer gal·la la periodista. El personatge principal està basat en l’autora mentre que Aretha, la germana pèl-roja, és una versió de Caroline Moran. Al igual que Caitlin Moran, Germaine Garry forma part d’una família nombrosa desestructurada i poc convencional. Ni ella ni els seus germans van a l'escola, s’eduquen a casa d’una manera poc estructurada, bàsicament llegint els llibres que els vénen de gust i mirant totes les pel·lícules que els hi cauen a les mans, tal i com va fer Caitlin Moran a partir dels 11 anys. La periodista sembla fer l’ullet a la seva formació cultural amb els noms que ha escollit per els germans Garry, tots ells amb reminiscències de cantants de música (Germaine, Aretha, Yoko, Mariah...) La sèrie se situa a Wolverhampton i fa el retrat de la típica ciutat anglesa on conviuen els nens amb uniforme desllenguats i una classe mitjana-baixa que està passada de voltes. El tipus de ciutat o barri que ens imaginem quan escoltem les cançons de Blur. Potser perquè es tracta d’un ambient que ja hem vist reflectit anteriorment a la televisió, no hi ha gaires coses que en sorprenguin d’aquesta comèdia. De fet, el primer capítol ens recorda poderosament a Shameless (Channel 4), gràcies a un humor irònic que fa mofa de situacions pseudo-tràgiques i d’una família que es qualsevol cosa menys modèlica. Tot i una certa falta d’originalitat, sí que hem de reconèixer que les dues protagonistes han estat construïdes per convertir-se en adolescents icòniques que es mouen en direcció contrària als camins més concorreguts. Les germanes Garry són poc de la selfie i molt de les referències culturals i del món pop, un fet que les fa molt més divertides i interessants que qualsevol dels adolescents que podem trobar a les sèries.![]()
Fotografia de portada: Channel 4
Text: Alejandra Palés
Correcció: Pablo Gerschuni
Com no podia ser d’una altra manera, la sèrie té com a tret diferencial la irreverència de la qual sol fer gal·la la periodista. El personatge principal està basat en l’autora mentre que Aretha, la germana pèl-roja, és una versió de Caroline Moran. Al igual que Caitlin Moran, Germaine Garry forma part d’una família nombrosa desestructurada i poc convencional. Ni ella ni els seus germans van a l'escola, s’eduquen a casa d’una manera poc estructurada, bàsicament llegint els llibres que els vénen de gust i mirant totes les pel·lícules que els hi cauen a les mans, tal i com va fer Caitlin Moran a partir dels 11 anys. La periodista sembla fer l’ullet a la seva formació cultural amb els noms que ha escollit per els germans Garry, tots ells amb reminiscències de cantants de música (Germaine, Aretha, Yoko, Mariah...) La sèrie se situa a Wolverhampton i fa el retrat de la típica ciutat anglesa on conviuen els nens amb uniforme desllenguats i una classe mitjana-baixa que està passada de voltes. El tipus de ciutat o barri que ens imaginem quan escoltem les cançons de Blur. Potser perquè es tracta d’un ambient que ja hem vist reflectit anteriorment a la televisió, no hi ha gaires coses que en sorprenguin d’aquesta comèdia. De fet, el primer capítol ens recorda poderosament a Shameless (Channel 4), gràcies a un humor irònic que fa mofa de situacions pseudo-tràgiques i d’una família que es qualsevol cosa menys modèlica. Tot i una certa falta d’originalitat, sí que hem de reconèixer que les dues protagonistes han estat construïdes per convertir-se en adolescents icòniques que es mouen en direcció contrària als camins més concorreguts. Les germanes Garry són poc de la selfie i molt de les referències culturals i del món pop, un fet que les fa molt més divertides i interessants que qualsevol dels adolescents que podem trobar a les sèries.
Fotografia de portada: Channel 4
Text: Alejandra Palés
Correcció: Pablo Gerschuni