Del 9 de juny al 9 de juliol, filmin estendrà la seva pròpia catifa vermella per a celebrar la cinquena edició de l'Atlantida Film Fest, el festival pioner de cinema online, que ja s'ha convertit en una cita obligada any rere any. Aquest cop, i encara que soni a repetit d'altres cops, cal dir que la programació presenta un nivell molt i molt alt, sobretot per la capacitat de recuperar títols que s'han passejat per diversos festivals (Sitges 2014 hi té diversos exponents, per exemple) i encara no s'han pogut veure als cinemes. Així doncs, l'Atlantida Film Fest 2015 es converteix en una revàlida perfecta per a poder gaudir d'aquest cinema més independent.
L'Atlantida Film Fest 2015 tindrà tres seccions, Oficial, Atlas i (Anti)Propaganda, i en total engloba més de 50 pel·lícules que es podran veure online i quan l'espectador ho decideixi. Aquestes són cinc de les propostes més destacades:
UNO TRAS OTRO (Hans Petter Moland, 2014)
Va ser la primera pel·lícula que vaig veure al passat Festival de Sitges, un dissabte a la sessió de les 8:30 del matí. Ho tenia tot en contra, però en acabar el festival em costava trobar un títol que m'hagués divertit tant de principi a fi. Uno Tras Otroés un thriller que combina elements del western de venjança més cru amb un humor negre i absurd que firmarien els mateixos Coen. Estil nòrdic en estat pur per a una cinta rodona que, incomprensiblement, encara no té data d'estrena a les nostres sales. Aprofiteu aquesta ocasió.
THE WORLD OF KANAKO (Tetsuya Nakashima, 2014)
“Say goodbye to reason”, diu la última frase de l'atropellat tràiler de The World of Kanako. Quan això ho emmarquem al cinema japonès i la seva especial facilitat per abraçar els excessos visuals, violents i surrealistes, la pel·lícula genera unes expectatives força particulars. Qui ha vist aquesta història sobre la desaparició d'una noia i la investigació per part del seu padrastre, en què poc a poc comença a descobrir un costat obscur i malaltís d'ella, ha reaccionat de forma superlativa. Així doncs, s'haurà de veure per a comprovar-ho.
BEYOND CLUELESS (Charlie Lyne, 2014)
El documental també té lloc a l'Atlantida Film Fest, i en aquest cas he volgut seleccionar-ne un que mostra una particular contra-cinefília. Beyond Clueless es dedica a analitzar dos centenars de “teen movies” estrenades entre la dècada dels 90 i del 2000 per a construir una teoria estructurada d'aquella imatge que Hollywood té i/o ens transmet sobre la vida adolescent. Amb una profunda ironia de rerefons, però també destapant missatges que poden posar les mans al cap, aquest documental amenaça amb capgirar la lleugera i inofensiva cara d'aquest subgènere.
THE TRIBE (Myroslav Slaboshpytskiy, 2014)
Ha estat una sensació per allà on ha passat, però no sembla que al nostre país estiguin disposats a distribuir-la a les sales comercials. D'una banda, no m'estranya, ja que una pel·lícula ucraïnesa sense diàlegs (tots els personatges són sord-muts) que conté fortes escenes de violència i sexe entre adolescents no és el producte més massiu del món; de l'altra, és una llàstima que espècimens com The Tribe no trobin algun forat a la distribució, per molt mínim que sigui. Tothom apunta a la brutal transparència del seu llenguatge gràcies a la falta de paraules. Serà tant com diuen?
GOODNIGHT MOMMY (Veronika Franz, Severin Fiala, 2014)
Un dels títols que més ràbia em va fer perdre'm l'any passat a Sitges va ser aquesta producció austríaca, que posteriorment va rebre un dels premis del palmarès. Amb incòmodes figures com Haneke o Seidl com a referent, Goodnight Mommy mescla terror i drama en una història protagonitzada per dos nens que reben la seva mare després que aquesta s'hagi fet una operació de cirurgia estètica. La fredor dels dos protagonistes i l'impacte visual del film prometen castigar la ment l'espectador, però a la vegada mostrar una narrativa diferent. Caldrà atrevir-s'hi.
La programació completa de l'Atlantida Film Fest 2015 la podeu trobar aquí.
Fotografia de portada: Atlantida Film Fest
Text: Martí Aragonès
Correcció: Pol Camprubí
L'Atlantida Film Fest 2015 tindrà tres seccions, Oficial, Atlas i (Anti)Propaganda, i en total engloba més de 50 pel·lícules que es podran veure online i quan l'espectador ho decideixi. Aquestes són cinc de les propostes més destacades:
UNO TRAS OTRO (Hans Petter Moland, 2014)
Va ser la primera pel·lícula que vaig veure al passat Festival de Sitges, un dissabte a la sessió de les 8:30 del matí. Ho tenia tot en contra, però en acabar el festival em costava trobar un títol que m'hagués divertit tant de principi a fi. Uno Tras Otroés un thriller que combina elements del western de venjança més cru amb un humor negre i absurd que firmarien els mateixos Coen. Estil nòrdic en estat pur per a una cinta rodona que, incomprensiblement, encara no té data d'estrena a les nostres sales. Aprofiteu aquesta ocasió.
THE WORLD OF KANAKO (Tetsuya Nakashima, 2014)
“Say goodbye to reason”, diu la última frase de l'atropellat tràiler de The World of Kanako. Quan això ho emmarquem al cinema japonès i la seva especial facilitat per abraçar els excessos visuals, violents i surrealistes, la pel·lícula genera unes expectatives força particulars. Qui ha vist aquesta història sobre la desaparició d'una noia i la investigació per part del seu padrastre, en què poc a poc comença a descobrir un costat obscur i malaltís d'ella, ha reaccionat de forma superlativa. Així doncs, s'haurà de veure per a comprovar-ho.
BEYOND CLUELESS (Charlie Lyne, 2014)
El documental també té lloc a l'Atlantida Film Fest, i en aquest cas he volgut seleccionar-ne un que mostra una particular contra-cinefília. Beyond Clueless es dedica a analitzar dos centenars de “teen movies” estrenades entre la dècada dels 90 i del 2000 per a construir una teoria estructurada d'aquella imatge que Hollywood té i/o ens transmet sobre la vida adolescent. Amb una profunda ironia de rerefons, però també destapant missatges que poden posar les mans al cap, aquest documental amenaça amb capgirar la lleugera i inofensiva cara d'aquest subgènere.
THE TRIBE (Myroslav Slaboshpytskiy, 2014)
Ha estat una sensació per allà on ha passat, però no sembla que al nostre país estiguin disposats a distribuir-la a les sales comercials. D'una banda, no m'estranya, ja que una pel·lícula ucraïnesa sense diàlegs (tots els personatges són sord-muts) que conté fortes escenes de violència i sexe entre adolescents no és el producte més massiu del món; de l'altra, és una llàstima que espècimens com The Tribe no trobin algun forat a la distribució, per molt mínim que sigui. Tothom apunta a la brutal transparència del seu llenguatge gràcies a la falta de paraules. Serà tant com diuen?
GOODNIGHT MOMMY (Veronika Franz, Severin Fiala, 2014)
Un dels títols que més ràbia em va fer perdre'm l'any passat a Sitges va ser aquesta producció austríaca, que posteriorment va rebre un dels premis del palmarès. Amb incòmodes figures com Haneke o Seidl com a referent, Goodnight Mommy mescla terror i drama en una història protagonitzada per dos nens que reben la seva mare després que aquesta s'hagi fet una operació de cirurgia estètica. La fredor dels dos protagonistes i l'impacte visual del film prometen castigar la ment l'espectador, però a la vegada mostrar una narrativa diferent. Caldrà atrevir-s'hi.
La programació completa de l'Atlantida Film Fest 2015 la podeu trobar aquí.
Fotografia de portada: Atlantida Film Fest
Text: Martí Aragonès
Correcció: Pol Camprubí