Higo Mentalés un projecte d’interpretació en clau feminista de contingut audiovisual trobat a internet.
El recorregut audiovisual que proposem parteix de l’actualitat, del furt de la Melania Trump a la Michelle Obama com a símbol de l’apropiacionisme cultural, de l’infrareconeixement i, en definitiva, del racisme. Els seus càrrecs polítics, la presidència, ens remeten al meravellós poema de l’Audre Lorde, “1984”. De la poesia passem a la performance de la coreògrafa Victoria Eugenia Santa Cruz amb el seu “Me gritaron negra”, un colpidor testimoni sobre què implica adonar-se què vol dir ser llegida com a tal. Sense marxar de la performance fem un salt al present amb Evan Ifekoya i el qüestionament del gènere assignat. Seguim amb la poesia d’Ashlee Haze, (samplejada, per cert, a l’últim disc de Blood Orange, a “By Ourselves”) en la que reivindica que les black girls necessiten referents negres femenins de la mateixa manera que ho fa Akua Naru, coincidint justament en la figura de Missy Elliott. No apareix, però, Beyoncé. Nosaltres, des de l’autoconsciència del privilegi blanc, ens preguntem sobre la importància mediàtica de la seva aparició a la Super Bowl al·ludint als Black Panthers i compartim l’anàlisi de Bell Hooks. Acabem aquest recorregut amb un final obert a la vostra interpretació. Del món globalitzat a casa nostra, aprofitem l’oportunitat per cridar per l’Espacio del Inmigrante, pels manters i recordar que “todo feminismo que no es antirracista es racista”.
1. Michelle Obama & Melanie Trump
2. Audre Lorde
4.Victoria Santa Cruz - "Me gritaron negra"
3. Evan Ifekoya - “The Gender Song”
The Gender Song from Evan Ifekoya on Vimeo.
5. Ashlee Haze “For colored girls”
6. Akua Naru - “The World Is Listening” (By JR & Ph7)
7.Beyoncé Super Bowl 2016
8. bell hooks: Beyonce Is A Terrorist
9. Spice Girls#WhatIReallyReallyWant
Fotografia de portada: Evan Ifekoya - “The Gender Song”
Text: Marta Sesé i Ricardo Pérez-Hita
Correcció: Pendent