La televisió australiana no sol situar-se en el nostre radar d’interès. Més enllà de Neighbours (Veïns) i Los Rompecorazones, són poques, les sèries aussies que coneixem. Per això quan una aconsegueix traspassar les fronteres de l’illa i captar l’atenció de crítics i de la comunitat d’internet és gairebé obligatori fer-hi un cop d’ull. Això mateix és el que ha passat amb Please Like Me, una sèrie creada i protagonitzada per Josh Thomas, un jove còmic de només 26 anys.
Sí, ho sabem, a primer cop d’ull no podem evitar la comparació amb Lena Dunham, la precoç creadora de Girls. I sí, és cert que les seves trajectòries vitals tenen punts en comú, però Thomas i Please Like Me tenen valor per ells mateixos. La premissa de la comèdia és la següent: Josh –actor i protagonista comparteixen nom– és un noi de 21 anys que acaba de descobrir i acceptar que és gai, després que la seva nòvia talli amb ell i li recomani sortir de l'armari. A més d’acostumar-se a la seva nova vida, ha de fer-se càrrec de la seva mare, que acaba d’intentar suïcidar-se per culpa d’una depressió post-divorci. Tal com passa a d'altres produccions, com Girls o Louie, es parteix de situacions no especialment divertides per construir un relat hilarant.
En els sis capítols que dura la primera temporada, coneixem el microcosmos que compon el dia a dia de Josh. El seu reduït cercle d’amistats i familiars està format per la seva ex-novia Claire, el seu millor amic Thomas, el seu recent nòvio Geoofrey, la seva mare depressiva, el pare cagadubtes i la seva singular tieta àvia. Les trames se succeeixen d’una forma natural i fresca, sempre d’una manera desenfada però també sensible. Tot i partir d’uns patrons similars a la sèrie de Dunham –joves desorientats–, Thomas fuig de l’amargor i juga amb una ironia més digerible que la foscor desenvolupada pels Girls.
![]()
Josh Thomas pul·lula pel món de l’espectacle des de l’adolescència, quan tenia només 17 anys es va convertir en el guanyador més jove del Melbourne International Comedy Festival. La sèrie que emet el canal ABC2 és un projecte totalment personal, en el qual va estar treballant durant 4 anys al costat del productor Todd Abbot. Per aconseguir aquest petit èxit australià, els dos impulsors de la sèrie han hagut de lluitar força: en un principi, la sèrie s'havia d’emetre pel canal públic ABC1 però finalment els responsables de la cadena van decidir que ABC2, el circuit digital i més dirigit a un públic jove, era més bona opció. Aquesta excusa no ha acabat de convèncer tothom i ABC1 ha sigut acusat de relegar la sèrie al seu segon canal per considerar-la “massa gai”.
Malgrat aquest principi entrebancat, Please Like Me s’ha pogut treure del damunt l'estereotip de ser una sèrie destinada al públic gai i ha aconseguit una petita legió d’admiradors que han sabut veure més enllà d'aquesta etiqueta i de la injusta comparació amb Lena Dunham.
És una producció cuidada –per exemple, cada capítol porta per títol un plat que el protagonista cuina o menja– i paradoxalment lluminosa gràcies a les relacions que s’estableixen entre els diferents personatges que participen en la producció.
Fotografia de portada: ABC2
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.
Sí, ho sabem, a primer cop d’ull no podem evitar la comparació amb Lena Dunham, la precoç creadora de Girls. I sí, és cert que les seves trajectòries vitals tenen punts en comú, però Thomas i Please Like Me tenen valor per ells mateixos. La premissa de la comèdia és la següent: Josh –actor i protagonista comparteixen nom– és un noi de 21 anys que acaba de descobrir i acceptar que és gai, després que la seva nòvia talli amb ell i li recomani sortir de l'armari. A més d’acostumar-se a la seva nova vida, ha de fer-se càrrec de la seva mare, que acaba d’intentar suïcidar-se per culpa d’una depressió post-divorci. Tal com passa a d'altres produccions, com Girls o Louie, es parteix de situacions no especialment divertides per construir un relat hilarant.
En els sis capítols que dura la primera temporada, coneixem el microcosmos que compon el dia a dia de Josh. El seu reduït cercle d’amistats i familiars està format per la seva ex-novia Claire, el seu millor amic Thomas, el seu recent nòvio Geoofrey, la seva mare depressiva, el pare cagadubtes i la seva singular tieta àvia. Les trames se succeeixen d’una forma natural i fresca, sempre d’una manera desenfada però també sensible. Tot i partir d’uns patrons similars a la sèrie de Dunham –joves desorientats–, Thomas fuig de l’amargor i juga amb una ironia més digerible que la foscor desenvolupada pels Girls.
Josh Thomas pul·lula pel món de l’espectacle des de l’adolescència, quan tenia només 17 anys es va convertir en el guanyador més jove del Melbourne International Comedy Festival. La sèrie que emet el canal ABC2 és un projecte totalment personal, en el qual va estar treballant durant 4 anys al costat del productor Todd Abbot. Per aconseguir aquest petit èxit australià, els dos impulsors de la sèrie han hagut de lluitar força: en un principi, la sèrie s'havia d’emetre pel canal públic ABC1 però finalment els responsables de la cadena van decidir que ABC2, el circuit digital i més dirigit a un públic jove, era més bona opció. Aquesta excusa no ha acabat de convèncer tothom i ABC1 ha sigut acusat de relegar la sèrie al seu segon canal per considerar-la “massa gai”.
Malgrat aquest principi entrebancat, Please Like Me s’ha pogut treure del damunt l'estereotip de ser una sèrie destinada al públic gai i ha aconseguit una petita legió d’admiradors que han sabut veure més enllà d'aquesta etiqueta i de la injusta comparació amb Lena Dunham.
És una producció cuidada –per exemple, cada capítol porta per títol un plat que el protagonista cuina o menja– i paradoxalment lluminosa gràcies a les relacions que s’estableixen entre els diferents personatges que participen en la producció.
Fotografia de portada: ABC2
Text: Alejandra Palés
Correcció: Marta C.