 | Montjuïc Wooky Any: 2014 Discogràfica: spa.RK |
El primer llarg de Wookyés un disc d’electrònica pura. Com un alquimista, ajusta elements d’innombrables gèneres de la música de ball en la seva mesura justa per crear un discurs íntegre i coherent en cadascun dels 8 temes que composen Montjuïc.
Darrere del projecte hi ha Albert Salinas, fundador del segell Lapsus, sinònim d’electrònica intel·ligent i arriscada, i director artístic del MiRA. La inquietud i la curiositat musical necessària per emprendre aquests projectes queda plasmada en el disc, que no es tanca a cap gènere, sinó que els utilitza i els difumina tots per fer un disc de senzilla i efectiva electrònica.
El denominador comú de les cançons està en 3 elements: en primer lloc, els ritmes trencats, que li donen un aire discontinu i un xic frenètic a les cançons. En segon lloc, la melodia, que pinta els paisatges emocionals bells i coloristes sense embafar. I finalment els baixos, que uneixen els dos mons amb groove celestial.
Al llarg del recorregut assossegat que suposa l’escolta del disc (ideal per fer-la a casa i molt llaminera per exportar-la al directe), hi trobem elements i recursos definitoris de gèneres més concrets: veus angelicals soterrades, melodies pròpies del House o teclats dels vuitanta de synth-pop. Però el disc no és res d’això. El disc és d’electrònica, depurada i imaginativa.
Tot el que havia deixat entreveure Wooky en un EP, Ark (Lapsus, 2010), i en diverses remescles, es veu superat en aquest treball. Des de la portada, una muntanya de Montjuïc esfèrica envoltada d’un cel blau, fins a la última cançó que dóna títol al disc, deixen entreveure que cada pas està pensat i mil·limetrat, i que s'ha realitzat un exercici de risc, executat de forma impecable, que ha donat com a resultat un disc rodó i accessible en el sentit més positiu de la paraula.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció:Joanaina Font
Darrere del projecte hi ha Albert Salinas, fundador del segell Lapsus, sinònim d’electrònica intel·ligent i arriscada, i director artístic del MiRA. La inquietud i la curiositat musical necessària per emprendre aquests projectes queda plasmada en el disc, que no es tanca a cap gènere, sinó que els utilitza i els difumina tots per fer un disc de senzilla i efectiva electrònica.
El denominador comú de les cançons està en 3 elements: en primer lloc, els ritmes trencats, que li donen un aire discontinu i un xic frenètic a les cançons. En segon lloc, la melodia, que pinta els paisatges emocionals bells i coloristes sense embafar. I finalment els baixos, que uneixen els dos mons amb groove celestial.
Al llarg del recorregut assossegat que suposa l’escolta del disc (ideal per fer-la a casa i molt llaminera per exportar-la al directe), hi trobem elements i recursos definitoris de gèneres més concrets: veus angelicals soterrades, melodies pròpies del House o teclats dels vuitanta de synth-pop. Però el disc no és res d’això. El disc és d’electrònica, depurada i imaginativa.
Tot el que havia deixat entreveure Wooky en un EP, Ark (Lapsus, 2010), i en diverses remescles, es veu superat en aquest treball. Des de la portada, una muntanya de Montjuïc esfèrica envoltada d’un cel blau, fins a la última cançó que dóna títol al disc, deixen entreveure que cada pas està pensat i mil·limetrat, i que s'ha realitzat un exercici de risc, executat de forma impecable, que ha donat com a resultat un disc rodó i accessible en el sentit més positiu de la paraula.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció:Joanaina Font