 | Liannallull Les putes catalanes Any: 2014 Discogràfica: Matagalls |
Els Radicals (Matagalls/La Produktiva, 2013) va ser un àlbum concebut amb una idea clara que el propi líder dels Liannallull, Jordi Espinach, va avançar-nos a Gent Normal: pur directe, guitarres amb fuzz, el so que sempre havia volgut per al grup... Totes aquelles cançons que no s'adeien amb aquesta línia musical han acabat ara a l'EP Les putes catalanes, i la sensació que ve al cap després d'escoltar-lo és: "Quant de bé li haurien fet al disc!".
I és que el tercer àlbum dels del Montseny, tot i tenir moments notables, adolia de certa redundància sonora que la frescor i heterogènia d'aquestes "antigues noves" peces haurien resolt.
Mantenint l'esperit crític social i polític a les lletres amb postulats, però, més hippies que crus o sarcàstics ("El diner no té bandera / el diner no té senyor / el diner no canta himnes / el diner, amb ell sol en té prou" o "Hem oblidat el cel / i que el cel som nosaltres / i restar muts a la foscor / observant l'espectacle" diu la tornada de dues de les cançons), aquí trobem des de peces folk amb fusta d'himnes (el tema titular) fins a una divertida entremaliadura rítmica on caben tonalitats llatines i frenesí punk ("Solivern"), passant per la peça més pop que se li recorda al grup (el hit en potència "Hem oblidat el cel", amb el seu encomanadís i assolellat riff de guitarra), o, en el moment menys convincent del minidisc, una llarga -quasi deu minuts- deriva psicodèlica ("La tardor").
Els dos temes restants, "El prestigi m'és igual" i "Tot sols", tenen més sentit musical com a cara b de les sessions d'Els radicals, tot i que també és discutible que cançons com "No fer res", "Més que un rellotge daurat" o "Necessito una dosi" passessin el tall enfront d'elles, tenint en compte el suggestiu to ombrívol de la primera i els deliciosos aires fronterers (les trompetes, a més d'Espinach, són de Dani Farran -Joan Colomo-, mentre que, recordem, les bateries d'aquestes gravacions són de Mau Boada -Esperit!-, tot i que el bateria actual de la banda sigui Xavi Garcia -Els Surfing Sirles-) de la segona.
Al final, Les putes catalanes té la vàlua dels bons EP: no és un treball per fer temps entre àlbum i àlbum, sinó que també fa (o hauria de fer) camí.
Text: Arnau Espinach
Correcció: Montse V.