Renaldo & Clara són tot de coses irrefutablement meravelloses i que m’agraden des de sempre: és la Tracyanne Campbell amb la veu encara més fina i accent de Lleida, són els discos d'Elephant que no es passen de tontos, el primer LP de Le Mans, és –en definitiva– pop delicat i emocionant. Un viatge a Glasogow a veure els Camera Obscura o les God Help de Girl però a Ponent. El seu primer llarg és un exercici preciosíssim de nyonyisme, però ull, que ja fa temps que vam aprendre a gaudir-lo sense avergonyir-nos-en. Al contrari. Ho celebrem amb orgull, el cap ben alt i cara de felicitat. Al disc (Fruits del teu bosc, Bankrobber, 14) hi ha pop de cambra que sona de fons (“El camí”), rascada i quasi –no ens passem– bailoteo a “Veueta”, indie-folk de primer ordre al single, “Gira-Sols”, i recordem La Buena Vida a “Els dies s’allarguen”. Escoltin el disc i enamorin-se de la veu de la Clara, caiguin rendits com servidor. Renaldo & Clara toquen aquest dimarts al tancament del cicle Els dimarts em sentiràs que ha muntat Bankrobber a la Sala Beckett. Vagin a veure’l acompanyat o acompanyada, no em siguin tristos. A més, en sortir voldran abraçar algú.
Fotografia de portada: Vídeo d'Alba Cros
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Marta C.
Fotografia de portada: Vídeo d'Alba Cros
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Marta C.