El 26 de març el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) va inaugurar una de les exposicions més reeixides, completes i interessants que han passat per la ciutat de Barcelona en els últims temps: Metamorfosis. Metamorfosisés més que una exposició, és un viatge a l’univers personal de tres mestres absoluts (i per alguns desconeguts) de l’animació clàssica, aquella que es fa amb ninots, plastilina i stop-motion i on els ordinadors i els programes informàtics com el 3DMAX semblen no tenir-hi cabuda. Prepareu-vos doncs, per conèixer a fons l’obra de Ladislas Starewitch, Jan Svankmajer i els germans Quay.
Encara que provenen de diferents parts del món i no són del tot coetanis, aquests tres (quatre) artistes tenen molt en comú. Segons la comissària de l’exposició, Carolina López, una de les coses que els uneixen és que tots tenen un element molt europeu en el seu estil d’animació i d’explicar històries, i encara que els germans Quay siguin de Pennsilvània, estan establerts a Londres des de fa anys i han begut fortament de grans cineastes europeus com Buñuel i Bergman. Alhora, els bessons es declaren grans admiradors de Svankmajer, i aquest ho és de l’obra Starewitch, amb la qual cosa, comprovem que tots acaben connectats i, si més no, tots es respecten i s’admiren entre ells.
La comissària Carolina López també defensa fortament la importància de l’obra d’aquests artesans (títol que se’ls podria atorgar a tots, ja que creen les seves pròpies figures i les manipulen de manera minuciosa per fer els seus curts) dient que aquesta ha sigut clau per entendre els universos de directors més mainstream i coneguts. Potser la majoria de la gent no hagi sentit a parlar dels Quay o Svankmajer, però, i en paraules de la comissària López, no es pot entendre La novia cadáver de Tim Burton, Fantástico Mr. Fox de Wes Anderson o alguns dels films més esbojarrats de Terry Gilliam sense conèixer aquests artistes anomenats anteriorment, ja que van ser una inspiració important.
Anem per parts, però, ja que Starewitch, Svankmajer i els germans Quay no són el mateix ni de bon tros. Cadascun té la seva pròpia veu, però, miraculosament, aquesta exposició ha aconseguit crear una estranya harmonia en posar les tres juntes, ja que es complementen perfectament.
Starewitch va ser el veritable pioner de l’animació. A principi de segle, aquest creador rus va fer proves amb l’stop-motion i, a l’estil de l’espanyol Segundo de Chomón, va presentar algunes peces d’animació molt precàries però simpàtiques amb uns actors gens convencionals (insectes dissecats que li servien com a figuretes).
Potser el nom de Jan Svankmajer no us diu gran cosa, però, si mireu algun dels seus curts més famosos, el reconeixereu de seguida. El txec és un mestre jugant amb la natura morta. Surrealista militant confés, fortament convençut, i amb influències de Dalí, Svankmajer és capaç de construir una peça poètica a partir de gravar, de manera graciosa, com diversos aliments es van tallant i ajuntant-se amb altres. El seu curt Dimensions of dialogueés una obra mestra indiscutible, on el creador mostra dues figures de plastilina gegants que es fan un petó que traspassa qualsevol sentiment i emoció. Els seus últims treballs, on ha jugat amb el collage i les noves tecnologies, demostren que segueix en plena activitat, ja que, a més, és molt prolífic.
![]()
Per últim, els germans Quay recorden inevitablement Tim Burton, el qual és un admirador confés de la seva obra. Fugint del surrealisme i entrant en la temàtica de la poètica i l’harmonia, que és el que els interessa, als seus curts ens presenten personatges sinistres, normalment titelles fets a mà o ninots calbs. L’univers que habiten aquests personatges és fosc, deforme, tancat i molt enigmàtic. En definitiva, els seus curts són d’una bellesa aterradora, gòtica i absorbent. Tot i així, a vegades resulten indesxifrables.
Els tres artistes (quatre, ja que els germans Quay són dos bessons idèntics que tenen un estil molt british i fashion, per cert) conflueixen en aquesta exposició que necessita, com a mínim, dues horetes del vostre temps si la voleu veure en les millors condicions.
A Metamosfosis trobareu projeccions dels seus curts en pantalles, els ninots que els autors van utilitzar per les seves peces (que poden ser des de maniquins gegants fins a ninots de la mida d’una Barbie o fins i tot més petits), i material gravat d’entrevistes que van concedir anteriorment. Alhora, a part de l’obra d’aquests tres artistes, a l'exposició també hi ha cabuda per altres peces, quadres i material divers d’altres artistes que van influir a l’hora que cada un d’aquests artesans construís el seu univers personal.
El millor de l’exposició és que està dividida en tres blocs molt diferenciats. El primer és el de Starewitch, i després, un s’endinsa en “la ment” de Svankmajer. La lluminositat de les sales on s’exposen els seus objectes i curtmetratges –en les quals podreu veure un teatret que va construir per al seu curt d’Alicia i les meravelles i una màquina amb visionadora que sembla per crear orgasmes– es contraposa totalment amb la foscor i l’aura de conte de fades gòtic que inunda les sales on s’exposa l’obra dels germans Quay; fosques i misterioses.
Teniu temps per visitar aquesta exposició fins al 7 de setembre, és a dir, encara teniu tota la primavera i tot l’estiu per endavant per trobar un parell d’horetes lliures dins de la vostra vida tan atrafegada i passar-les al CCCB per submergir-vos en aquest món fantàstic, ple de ninots que fan por, vídeos surrealistes i creativitat desmesurada que us farà oblidar per uns segons que esteu a la ciutat de Barcelona i no pas a un túnel del terror.
L’entrada a l’exposició Metamorfosis costa uns 6 euros, encara que amb els múltiples descomptes us en pot costar 4, així que mireu bé si us en podeu aprofitar. Alhora, us recordem que els diumenges a la tarda, gràcies a la gentilesa de la marca de cervesa Moritz, les exposicions del CCCB són gratuïtes.
Tot i així, si sou dels que veieu l’exposició i us quedeu amb ganes de saber més d'aquests tres artistes, les seves vides i les seves influències, també us recomanem la visita guiada, que només es fa uns dies i en unes hores concretes, però que us obrirà els ulls i us dispersarà tots els dubtes que tingueu sobre aquests genis de l’animació.
Fotografia de portada: CCCB
Text: Marina Cisa
Correcció: Marta C.
Encara que provenen de diferents parts del món i no són del tot coetanis, aquests tres (quatre) artistes tenen molt en comú. Segons la comissària de l’exposició, Carolina López, una de les coses que els uneixen és que tots tenen un element molt europeu en el seu estil d’animació i d’explicar històries, i encara que els germans Quay siguin de Pennsilvània, estan establerts a Londres des de fa anys i han begut fortament de grans cineastes europeus com Buñuel i Bergman. Alhora, els bessons es declaren grans admiradors de Svankmajer, i aquest ho és de l’obra Starewitch, amb la qual cosa, comprovem que tots acaben connectats i, si més no, tots es respecten i s’admiren entre ells.
La comissària Carolina López també defensa fortament la importància de l’obra d’aquests artesans (títol que se’ls podria atorgar a tots, ja que creen les seves pròpies figures i les manipulen de manera minuciosa per fer els seus curts) dient que aquesta ha sigut clau per entendre els universos de directors més mainstream i coneguts. Potser la majoria de la gent no hagi sentit a parlar dels Quay o Svankmajer, però, i en paraules de la comissària López, no es pot entendre La novia cadáver de Tim Burton, Fantástico Mr. Fox de Wes Anderson o alguns dels films més esbojarrats de Terry Gilliam sense conèixer aquests artistes anomenats anteriorment, ja que van ser una inspiració important.
Anem per parts, però, ja que Starewitch, Svankmajer i els germans Quay no són el mateix ni de bon tros. Cadascun té la seva pròpia veu, però, miraculosament, aquesta exposició ha aconseguit crear una estranya harmonia en posar les tres juntes, ja que es complementen perfectament.
Starewitch va ser el veritable pioner de l’animació. A principi de segle, aquest creador rus va fer proves amb l’stop-motion i, a l’estil de l’espanyol Segundo de Chomón, va presentar algunes peces d’animació molt precàries però simpàtiques amb uns actors gens convencionals (insectes dissecats que li servien com a figuretes).
Potser el nom de Jan Svankmajer no us diu gran cosa, però, si mireu algun dels seus curts més famosos, el reconeixereu de seguida. El txec és un mestre jugant amb la natura morta. Surrealista militant confés, fortament convençut, i amb influències de Dalí, Svankmajer és capaç de construir una peça poètica a partir de gravar, de manera graciosa, com diversos aliments es van tallant i ajuntant-se amb altres. El seu curt Dimensions of dialogueés una obra mestra indiscutible, on el creador mostra dues figures de plastilina gegants que es fan un petó que traspassa qualsevol sentiment i emoció. Els seus últims treballs, on ha jugat amb el collage i les noves tecnologies, demostren que segueix en plena activitat, ja que, a més, és molt prolífic.
Per últim, els germans Quay recorden inevitablement Tim Burton, el qual és un admirador confés de la seva obra. Fugint del surrealisme i entrant en la temàtica de la poètica i l’harmonia, que és el que els interessa, als seus curts ens presenten personatges sinistres, normalment titelles fets a mà o ninots calbs. L’univers que habiten aquests personatges és fosc, deforme, tancat i molt enigmàtic. En definitiva, els seus curts són d’una bellesa aterradora, gòtica i absorbent. Tot i així, a vegades resulten indesxifrables.
Els tres artistes (quatre, ja que els germans Quay són dos bessons idèntics que tenen un estil molt british i fashion, per cert) conflueixen en aquesta exposició que necessita, com a mínim, dues horetes del vostre temps si la voleu veure en les millors condicions.
A Metamosfosis trobareu projeccions dels seus curts en pantalles, els ninots que els autors van utilitzar per les seves peces (que poden ser des de maniquins gegants fins a ninots de la mida d’una Barbie o fins i tot més petits), i material gravat d’entrevistes que van concedir anteriorment. Alhora, a part de l’obra d’aquests tres artistes, a l'exposició també hi ha cabuda per altres peces, quadres i material divers d’altres artistes que van influir a l’hora que cada un d’aquests artesans construís el seu univers personal.
El millor de l’exposició és que està dividida en tres blocs molt diferenciats. El primer és el de Starewitch, i després, un s’endinsa en “la ment” de Svankmajer. La lluminositat de les sales on s’exposen els seus objectes i curtmetratges –en les quals podreu veure un teatret que va construir per al seu curt d’Alicia i les meravelles i una màquina amb visionadora que sembla per crear orgasmes– es contraposa totalment amb la foscor i l’aura de conte de fades gòtic que inunda les sales on s’exposa l’obra dels germans Quay; fosques i misterioses.
Teniu temps per visitar aquesta exposició fins al 7 de setembre, és a dir, encara teniu tota la primavera i tot l’estiu per endavant per trobar un parell d’horetes lliures dins de la vostra vida tan atrafegada i passar-les al CCCB per submergir-vos en aquest món fantàstic, ple de ninots que fan por, vídeos surrealistes i creativitat desmesurada que us farà oblidar per uns segons que esteu a la ciutat de Barcelona i no pas a un túnel del terror.
L’entrada a l’exposició Metamorfosis costa uns 6 euros, encara que amb els múltiples descomptes us en pot costar 4, així que mireu bé si us en podeu aprofitar. Alhora, us recordem que els diumenges a la tarda, gràcies a la gentilesa de la marca de cervesa Moritz, les exposicions del CCCB són gratuïtes.
Tot i així, si sou dels que veieu l’exposició i us quedeu amb ganes de saber més d'aquests tres artistes, les seves vides i les seves influències, també us recomanem la visita guiada, que només es fa uns dies i en unes hores concretes, però que us obrirà els ulls i us dispersarà tots els dubtes que tingueu sobre aquests genis de l’animació.
Fotografia de portada: CCCB
Text: Marina Cisa
Correcció: Marta C.