 | Dr Res Lung Kidnapping Any: 2014 Discogràfica: Disboot |
He trigat a fer la ressenya d'aquest disc editat al maig perquè he necessitat tot aquest temps per interioritzar-lo i poder-lo explicar. David Torres Martin, conegut com a Dr. Res, és un català emigrat als antípodes que ens regala una joia d'electrònica en majúscules on les etiquetes es desdibuixen a favor d'un discurs personalíssim.
Un bon dia vaig entrar a l'admirada Discos Paradiso per remenar calaixos i de fons sonava Lung Kidnapping (Disboot, 2014). Amb la meva dona comentàvem que allò era al·lucinant i en preguntar per l'autor ens van dir Dr. Res. I no, encara no ens el podien vendre.
Un cop el vinil va arribar a les nostres mans, ha sonat desenes de vegades a casa i hem gaudit d'un disc hipnòtic i elegant, minimalista i detallista fet amb dedicació, un disc artesanal en què cada variant està meditada i cada canvi de so o de ritme és al lloc que li correspon.
En tot el disc es nota el perfeccionisme i el coneixement musical d'una persona que ha estudiat música clàssica, així com el bagatge personal, doncs Lung Kidnapping és la forma d'expressar un profund recorregut vital marcat pel clarobscur de qualsevol vida humana i mundana. El tret de sortida és amb “Human Taxidermi” un viatge fosc i lleuger de ritmes entretallats i embolcallats. Continua amb ”Kugutsushi”, una mica més encarada a la pista, però sense posar el beat fàcil, farcint-lo de sonoritats asiàtiques i ja cap al final de sons gruixuts propers als drone.
El dub flotant i la IDM s'uneixen a “Une Marionette” per crear un tema sensual per ballar de dia, amb el sol escalfant la pell. A “Found” destaca la seva elegància per introduir recursos sonors a mesura que avança el tema, creant una atmosfera que et condueix al subconscient. Per tancar, “Oro Negro”, 7 minuts en què repassa potser el que és tot el disc, al principi un ambient íntim amb les persianes baixades, per, cap a la meitat del tema, apujar-les una mica i deixar que la llum i el ritme aflorin tímidament i acabar tancant el disc en pau amb un mateix.
Com molts altres discos, aquest m'ha robat el cor, m'ha enamorat perdudament. El Dr. Res aconsegueix que l'electrònica d'autor feta aquí arribi a l'excel·lència, creant un discurs propi i genuí. Un treball orgànic i emocional on els ambients polirítmics i les múltiples textures sonores donen color a un treball magistral. Un dels millors treballs d'aquest 2014.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció: Montse V.
Un bon dia vaig entrar a l'admirada Discos Paradiso per remenar calaixos i de fons sonava Lung Kidnapping (Disboot, 2014). Amb la meva dona comentàvem que allò era al·lucinant i en preguntar per l'autor ens van dir Dr. Res. I no, encara no ens el podien vendre.
Un cop el vinil va arribar a les nostres mans, ha sonat desenes de vegades a casa i hem gaudit d'un disc hipnòtic i elegant, minimalista i detallista fet amb dedicació, un disc artesanal en què cada variant està meditada i cada canvi de so o de ritme és al lloc que li correspon.
En tot el disc es nota el perfeccionisme i el coneixement musical d'una persona que ha estudiat música clàssica, així com el bagatge personal, doncs Lung Kidnapping és la forma d'expressar un profund recorregut vital marcat pel clarobscur de qualsevol vida humana i mundana. El tret de sortida és amb “Human Taxidermi” un viatge fosc i lleuger de ritmes entretallats i embolcallats. Continua amb ”Kugutsushi”, una mica més encarada a la pista, però sense posar el beat fàcil, farcint-lo de sonoritats asiàtiques i ja cap al final de sons gruixuts propers als drone.
El dub flotant i la IDM s'uneixen a “Une Marionette” per crear un tema sensual per ballar de dia, amb el sol escalfant la pell. A “Found” destaca la seva elegància per introduir recursos sonors a mesura que avança el tema, creant una atmosfera que et condueix al subconscient. Per tancar, “Oro Negro”, 7 minuts en què repassa potser el que és tot el disc, al principi un ambient íntim amb les persianes baixades, per, cap a la meitat del tema, apujar-les una mica i deixar que la llum i el ritme aflorin tímidament i acabar tancant el disc en pau amb un mateix.
Com molts altres discos, aquest m'ha robat el cor, m'ha enamorat perdudament. El Dr. Res aconsegueix que l'electrònica d'autor feta aquí arribi a l'excel·lència, creant un discurs propi i genuí. Un treball orgànic i emocional on els ambients polirítmics i les múltiples textures sonores donen color a un treball magistral. Un dels millors treballs d'aquest 2014.
Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció: Montse V.