Veure com un festival de cinema independent creix i es consolida sempre suposa una alegria especial. D’una banda, recorda que –per molt que ens vulguin fer creure el contrari– el públic no ha perdut les ganes d’anar a les sales; de l’altra, confirma l’èxit de les propostes alternatives a la cartellera estàndard i estimula l’aparició de nous projectes que acostin tots aquells títols que rarament arribarien a les pantalles comercials. Aquest és el cas de l’Americana Film Fest, que ha fet una espectacular estirada en la que tan sols és la seva segona edició. L’escenari on poder comprovar-ho seran els Cinemes Girona de Barcelona, des d’avui i fins diumenge 22 de febrer.
Per allà, hi passaran una bona colla de nous talents del cinema nord-americà, concretament 16 títols dividits en dues seccions: Americana TOPS, amb una heterogènia selecció de films que ja han trepitjat amb força als Estats Units, i Americana NEXT, que ofereix una arriscada mirada a la nova fornada de cineastes ianquis. A més, el certamen es completa amb el passi d’alguns clàssics nord-americans, la programació de curtmetratges i una sessió infantil. A continuació, presento algunes de les pel·lícules que es postulen com a destacades de la segona edició de l’Americana Film Fest.
Night Moves (Kelly Reichardt, 2013)
Jesse Eisenberg, Dakota Fanning i Peter Sarsgaard formen el triplet relativament mediàtic que encapçala aquesta història sobre uns activistes ecologistes que planegen fer volar la presa d’una central hidroelèctrica. Night Moves no promet un ritme trepidant, però vol convertir la seva reivindicativa missió en un thriller que posa a prova la psicologia dels personatges. A més, parlen meravelles del seu treball de fotografia. Dos anys després de la seva estrena als Estats Units, la pel·lícula encara no té distribució, per tant tot apunta que serà una ocasió única per a poder veure-la en pantalla gran.
Dear White People (Justin Simien, 2014)
En una època especialment convulsa a nivell racial als Estats Units, el jove Justin Simien fa un exercici de desdramatització amb una de les comèdies considerades més intel·ligents de l’últim any al seu país. Des de l’òptica afroamericana, Dear White People afronta amb ironia, però també convicció, la permanent no-solució en les relacions entre blancs i negres, concretament a una universitat privada del nord-est dels Estats Units. Molt celebrat a Sundance, el film promet humor afilat i un bon grup d’actors joves disposats a demostrar que la discriminació racial segueix sent més vigent del que pensem.
Selma (Ava DuVernay, 2014)
Per si la temàtica racial no tenia prou presència, el festival ha aconseguit un cop d’efecte amb la projecció de Selma, nominada a l’Oscar a millor pel·lícula i centrada en la marxa que Martin Luther King va encapçalar el 1965 per exigir el dret a vot per als ciutadans afroamericans. Uns fets que van canviar per sempre l’escenari social als Estats Units, i que a l’Americana es podran veure en pantalla gran dues setmanes abans de la seva estrena, i just el vespre previ a la cerimònia dels Òscars. Tota una mostra d’influència per part d’un festival que, com aquell qui diu, tot just acaba d’arribar.
Kumiko, The Treasure Hunter (David Zellner, 2014)
Després de veure Fargo (Joel i Ethan Coen, 1996), una solitària dona japonesa queda convençuda que el maletí ple de diners que apareix a la pel·lícula és real, i decideix viatjar de Tòquio a Minnesota per trobar-lo. Amb aquesta original premissa metacinèfila, Kumiko, The Treasure Hunter ja desperta l’atenció de qualsevol, que encara creix més un cop vist l’estilisme visual del tràiler del film i la presència de Rinko Kikuchi com a protagonista. El film, que ni tan sols s’ha estrenat comercialment al seu país, pot ser una de les grans sorpreses de l’Americana Film Fest.
Life Itself (Steve James, 2014)
El crític de cinema Roger Ebert no només va ser un dels més influents de les últimes dècades als Estats Units, sinó que va ser el primer que va aportar un nou prestigi a aquest gènere després de rebre el premi Pulitzer pels seus textos. Ebert ha estat probablement el crític més popular de tota la història, i el documental fa un complet repàs al rigor i la personalitat que el van fer arribar a aquesta posició, fins i tot quan un sever càncer el va deixar durament castigat i sense parla. A banda de la seva faceta com a crític, Life Itself mostra la tenacitat i sentit de l’humor que van acompanyar Ebert fins al final.
La 2a edició de l'Americana Film Fest encara té guardat un altre as a la màniga, ja que projectarà en pantalla gran capítols de dues de les sèries més populars del moment. Una, Transparent, per haver estat una de les sensacions de la temporada de tardor de 2015; l'altra, Better Call Saul, per ser-ho en aquest inici de 2015, com a spin-off de la magistral Breaking Bad.
Fotografia de portada: americanafilmfest.com
Text: Martí Aragonès
Correcció: Pablo Gerschuni
Per allà, hi passaran una bona colla de nous talents del cinema nord-americà, concretament 16 títols dividits en dues seccions: Americana TOPS, amb una heterogènia selecció de films que ja han trepitjat amb força als Estats Units, i Americana NEXT, que ofereix una arriscada mirada a la nova fornada de cineastes ianquis. A més, el certamen es completa amb el passi d’alguns clàssics nord-americans, la programació de curtmetratges i una sessió infantil. A continuació, presento algunes de les pel·lícules que es postulen com a destacades de la segona edició de l’Americana Film Fest.
Night Moves (Kelly Reichardt, 2013)
Jesse Eisenberg, Dakota Fanning i Peter Sarsgaard formen el triplet relativament mediàtic que encapçala aquesta història sobre uns activistes ecologistes que planegen fer volar la presa d’una central hidroelèctrica. Night Moves no promet un ritme trepidant, però vol convertir la seva reivindicativa missió en un thriller que posa a prova la psicologia dels personatges. A més, parlen meravelles del seu treball de fotografia. Dos anys després de la seva estrena als Estats Units, la pel·lícula encara no té distribució, per tant tot apunta que serà una ocasió única per a poder veure-la en pantalla gran.
Dear White People (Justin Simien, 2014)
En una època especialment convulsa a nivell racial als Estats Units, el jove Justin Simien fa un exercici de desdramatització amb una de les comèdies considerades més intel·ligents de l’últim any al seu país. Des de l’òptica afroamericana, Dear White People afronta amb ironia, però també convicció, la permanent no-solució en les relacions entre blancs i negres, concretament a una universitat privada del nord-est dels Estats Units. Molt celebrat a Sundance, el film promet humor afilat i un bon grup d’actors joves disposats a demostrar que la discriminació racial segueix sent més vigent del que pensem.
Selma (Ava DuVernay, 2014)
Per si la temàtica racial no tenia prou presència, el festival ha aconseguit un cop d’efecte amb la projecció de Selma, nominada a l’Oscar a millor pel·lícula i centrada en la marxa que Martin Luther King va encapçalar el 1965 per exigir el dret a vot per als ciutadans afroamericans. Uns fets que van canviar per sempre l’escenari social als Estats Units, i que a l’Americana es podran veure en pantalla gran dues setmanes abans de la seva estrena, i just el vespre previ a la cerimònia dels Òscars. Tota una mostra d’influència per part d’un festival que, com aquell qui diu, tot just acaba d’arribar.
Kumiko, The Treasure Hunter (David Zellner, 2014)
Després de veure Fargo (Joel i Ethan Coen, 1996), una solitària dona japonesa queda convençuda que el maletí ple de diners que apareix a la pel·lícula és real, i decideix viatjar de Tòquio a Minnesota per trobar-lo. Amb aquesta original premissa metacinèfila, Kumiko, The Treasure Hunter ja desperta l’atenció de qualsevol, que encara creix més un cop vist l’estilisme visual del tràiler del film i la presència de Rinko Kikuchi com a protagonista. El film, que ni tan sols s’ha estrenat comercialment al seu país, pot ser una de les grans sorpreses de l’Americana Film Fest.
Life Itself (Steve James, 2014)
El crític de cinema Roger Ebert no només va ser un dels més influents de les últimes dècades als Estats Units, sinó que va ser el primer que va aportar un nou prestigi a aquest gènere després de rebre el premi Pulitzer pels seus textos. Ebert ha estat probablement el crític més popular de tota la història, i el documental fa un complet repàs al rigor i la personalitat que el van fer arribar a aquesta posició, fins i tot quan un sever càncer el va deixar durament castigat i sense parla. A banda de la seva faceta com a crític, Life Itself mostra la tenacitat i sentit de l’humor que van acompanyar Ebert fins al final.
La 2a edició de l'Americana Film Fest encara té guardat un altre as a la màniga, ja que projectarà en pantalla gran capítols de dues de les sèries més populars del moment. Una, Transparent, per haver estat una de les sensacions de la temporada de tardor de 2015; l'altra, Better Call Saul, per ser-ho en aquest inici de 2015, com a spin-off de la magistral Breaking Bad.
Fotografia de portada: americanafilmfest.com
Text: Martí Aragonès
Correcció: Pablo Gerschuni