Avui a la mitjanit acaba la campanya electoral per a les eleccions municipals als Països Catalans. Uns comicis marcats pel conflicte constant entre les noves i velles maneres de fer política i amb el rerefons del procés d'autodeterminació sobrevolant l'ambient. Quin paper poden jugar els ajuntaments a millorar la justícia social? I a determinar el futur polític del Principat? Moltes preguntes, i –segurament– massa poques respostes obtingudes, en general, durant les darreres dues setmanes. Per si no en teníem prou, enmig de tot això, hem vist com el sector musical de l'Estat feia una aigualida vaga de concerts, una vaga amb seguiment desigual i amb moltes veus crítiques al seu voltant. Influeixen, els ajuntaments, en les polítiques culturals? Quina és la implicació dels músics en aquests comicis? Hem preguntat a sis persones que toquen en diversos grups del país perquè ens donin la seva opinió. Edu Vila, Raquel Tomàs, Carles Soler, Rodrigo Laviña, Alba Blasi i Edi Pou. Aquestes són les seves respostes.
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
No podré, estaré de viatge i he arribat tard al vot per correu, però una amiga que mai vota em cedeix el seu vot i anirà a votar per mi.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa en l'àmbit nacional?
No, penso que són contextos molt diferents, tot i que potser els partits que guanyin pes a les municipals podran incrementar la seva influència a les nacionals.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Sí, ho hauria de ser, si realment l'ajuntament estigués sempre al servei del ciutadà, però desgraciadament l'ajuntament, almenys el de Barcelona, respon abans a prioritats exteriors que a les de la gent que viu i treballa a la ciutat.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
No els acostumo a llegir la veritat, ja que la majoria es basen en promeses que no arribaran enlloc, però trobo que estan sortint alguns nous formats basats en propostes col·laboratives i amb informació més accessible que em semblen més realistes. Normalment m'informo sobre les propostes dels partits a través d'entrevistes o tertúlies polítiques.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
Ho valoro positivament, crec que com més opcions de vot hi hagi millor, ja que el pluralisme ajuda a descentralitzar el poder únic.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
Suposo que sempre serà positiu en el sentit que segurament donaran més valor a les polítiques culturals i a les vinculades a la música. A més sempre es tendeix a veure la figura del músic com una persona despolititzada i exemples com aquests ajuden a trencar l'estereotip. De totes maneres, espero que les polítiques identitàries i nacionalistes no perjudiquin a la cultura musical veient-la només des d'un prisma localista.
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
La veritat és que no ho tinc gaire clar, però tal com estan anant les coses no ho descarto (que descartar-ho és el que he fet sempre fins les últimes autonòmiques). Tot i això, no combrego amb la urgència i excepcionalitat que es diu que tenen aquestes eleccions. En només quatre anys hem passat del "ningú ens representa" al "tonto l'últim" i fa vertigen la frustració que es pot generar en posar massa expectatives en aquestes eines que no ens són pròpies. S'ha obert la temporada de caça i també és primavera al Corte Ingés, maleïdes coincidències. Tinc la sensació que la guerra de màrqueting que patim és bastant corrosiva. Diuen que en la guerra i en l'amor tot s'hi val. L'amor és la bomba però la guerra és una "basura".
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
No ho crec, o per a mi aquest no n'és l'eix central, ni de bon tros. Amb un "prussés" a la via morta (gràcies a CiU&Co amb la inestimable col·laboració del nacionalisme espanyol) el camí per aguditzar aquest conflicte i generar un marc de ruptura que permeti superar-lo no em sembla que hagi d'anar de la mà d'aquestes eleccions municipals. Petar-se Espanya és un objectiu tant noble, respectable i desitjable com llarg, sinuós i difícil.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
No sóc masoquista. Mira que hi ha coses maques per llegir en aquesta vida, fins i tot coses lletges que poden servir per aprendre. Els programes electorals? Abans l'horòscop d'algun diari gratuït, la veritat. Potser sí que "curiosejo" algun apartat sobre cultura, però és que en general, les cireres, les remenen persones des de realitats més allunyades de la meva del que de vegades em penso. Ells en saben molt d'això i jo sóc un pobre "ma-me-mi-mo" músic del carrer, ¿els demanaré jo a tots aquests profes de la uni o analistes de torre de marfil amb màsters per parar un tren el que és cultura? No, que encara m'ho voldran explicar i serà un "tostón".
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
Primer pensava que era trist i ara no ho veig tant dramàtic. A Barcelona hi veig una candidatura de la social democràcia radical i una de l'esquerra independentista. La primera em sembla curiosa perquè tinc la sensació que 5 anys a l'era internet equivalen a 25 a l'era del casset. El possibilisme electoralista genera aliances estratègiques entre certs espais (bastant amplis, per major tragicomèdia) dels MMSS i ICV, que puc entendre però no comparteixo. En la segona veig que hi ha l'esquerra independentista amb alguns espais de MMSS més petits fent el que porten més de 20 anys fent a altres pobles, però ara a la metròpoli i entenc que és un "marrón". Val a dir que no tota la Gàl·lia està ocupada pels romans: altres espais dels MMSS de la ciutat han quedat per decisió voluntària i conscient fora d'aquesta cursa de los autos locos (aquí en trobareu més info: unaposicio.org). El que sí que m'agradaria saber és on està la lupa amb la qual es vigilava la possible apropiació o captació dels MMSS per part de la CUP quan es van presentar a les autonòmiques. Penso que el marcatge a les candidatures d'esquerres en aquestes municipals és molt més laxe i això apunta que potser estem perdent gent que feia molta feina de carrer que ara està fent campanya electoral. Rispect, però jo no veig res semblant a un Front d'Esquerres ni les condicions d'auto-organització m'evoquen al 36.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
Són persones que prenen part d'una de les moltíssimes maneres que hi ha de fer política. A dia d'avui no he vist gaires músics en espais institucionals. Bé, em sembla que el cantant de Sanjosex és o era regidor del seu poble pel PSC i em sembla que a sobre ho era/és d'urbanisme ("oju frikada", no?). Altres toquen per marques comercials, altres toquen al Canet Rock i altres surten en anuncis de Bancs, aquests també fan política però la fan contra nosaltres.
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí, les municipals són les úniques que sempre he votat perquè coneixes a la persona que votes, i SOBRETOT perquè coneixes a la persona que no votes. A Gurb, el meu somni és arribar a votar en Pere Casacuberta per alcaldable.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
Em sembla que no gaire, a un poble votes (d'una manera molt directa) per despit, amor, venjança, amistat, malícia, desconfiança, etc. cap aquelles persones que es presenten. Em sembla fantàstic que tot l'espectre emocional humà quedi per davant d'un país.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Es clar que sí, però amb gent nova, s'ha de calar foc a allò vell. Seria la manera de fer una democràcia més participativa, directe i real, però no serviria de res que la creessin aquesta gent que cobra 4 sous i que es fa portar el dinar cada dia. Un quist s'ha de treure com abans millor.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
Mai de la vida. La meva idea de cultura (sigui consumint-la o fent-la) no té res a veure amb institucions i partits, almenys emocionalment, que és com me la prenc. Ja sé que d'una manera o altra les retallades en cultura m'afecten, però, i a risc de semblar un irreflexiu, totes les coses que he fet culturalment les hagués fet sí o sí, encara que hagués set d'una manera encara més precària.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
No hi visc. Però em semblaria fantàstic que passés a Gurb. No seria de collons tenir 10 festivals hotelers, 10 sugars i 10 Sant Feliu Fests?
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
El valoro igual que el dels paletes. Però em vaig partir el cul de veure-hi en Santi. Després d'en Pere Casacuberta, el votaria a ell.
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí, des que tinc 18 anys he votat a totes les eleccions. Tot i que m'identifico totalment amb la desafecció política imperant en els darrers anys, sempre he exercit el meu dret a votar.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
Crec que en el cas de Barcelona no.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
No ho tinc clar, jo he viscut fins l'edat adulta en un poble petit (Montgat) amb una relació molt directa entre l'Ajuntament i el ciutadà, filtrada en molts casos per associacions de veïns i mecanismes similars d'apropiació ciutadana i sí que en aquest sentit em sembla que l'ajuntament és la primera porta a la qual pots i s'ha de picar quan sorgeixen necessitats, voluntats de millora, etc. en els problemes del dia a dia. Ara bé, també per experiència d'un poble petit, un ajuntament en molts casos no deixa d'estar molt condicionat per relacions personals, un cert caciquisme i una manera de fer més directa que a vegades va en detriment de la transparència i afavoreix una dinàmica d'amiguismes.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
No llegeixo completament els programes electorals dels partits, si bé és cert que en aquestes pròximes eleccions com que han sorgit noves formacions sí que he estat atenta al programa de cultura que tenen o que proposen com a punt de partida. També m'he fixat en qui s'hi ha implicat (gestors culturals que conec d'altres iniciatives o perquè han ocupat càrrecs en el món cultural de la ciutat en altres moments, artistes...) per anar decidint si m'hi sento identificada o si trec l'entrellat de com poden treballar a partir d'ara en l'àmbit de la cultura. És cert que l'any passat he estat viatjant molt i no he pogut implicar-me o assistir a xerrades que em donin més detalls sobre els programes electorals més enllà de paraules com "bé comú", "horitzontalitat", etc. Reconec que estic molt il·lusionada amb la idea que CIU deixi l'Ajuntament i això provoqui canvis en l'àmbit cultural de la ciutat on visc, i concretament pel que fa a les arts escèniques, que és el meu àmbit prioritari, doncs que es recolzin certes iniciatives o espais de creació que arrisquen per llenguatges més híbrids i s'obrin possibilitats per a la investigació i la creació menys vinculats a la producció. Que les eleccions dels càrrecs que dirigeixen estructures institucionals de creació siguin més transparents, o també pel que fa a les arts escèniques crec que el circuit d'exhibició és molt centralista i caldria revisar com es pot combinar la creació i la producció i quin circuit real tenen propostes de nous llenguatges, la vinculació de les arts escèniques amb l'educació, la mobilitat dels artistes, etc.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
Visc a Barcelona i valoro positivament el fet que hi hagi dues forces de l'esquerra transformadora, entenc que sorgeix de la necessitat o la voluntat de certs sectors de la societat d'implicar-se més en la ciutat i a canviar les opcions que fins ara teníem a l'Ajuntament. Tot el que siguin possibilitats de fer marxar CIU de l'Ajuntament en clau d'esquerres em semblen una bona notícia però no pel fet que sigui un partit d'esquerres vol dir que valori les seves línies de treball en el camp de la cultura. Tot i que les dues forces es diferencien molt en temes prou importants com per tenir el seu programa propi, sí que crec que en certes idees com la lluita contra la ciutat franquícia, l'apoderament ciutadà i d'altres, ofereixen alternatives vàlides per a la ciutat o si més no per començar a treballar en una altra idea de ciutat.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
No ho valoro en clau de músics, ho valoro en clau de gent vàlida o no per implicar-se en política. Evidentment prefereixo un músic implicat en les línies culturals d'un municipi que algú que estigui totalment desvinculat de la cultura i que no conegui el context en el qual ha de desenvolupar-se. Però no és que prefereixi que hi hagi un músic a un artista visual per exemple. Els artistes s'impliquen en política amb la seva creació perquè tot és política i una altra cosa és la seva validesa com a gestors culturals o tècnics de cultura. Qualsevol implicació per part de gent vàlida i que conegui el teixit cultural del seu municipi, hagi estat al capdavant d'iniciatives com ara festivals, cicles o hagi estat agitador cultural del seu context em sembla interessant, però no és un aval en si mateix que sigui músic
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí. He participat en totes, ja sigui votant en blanc, nul, normal o súper.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
No ho crec. La política municipal és bastant específica, amb els seus personalismes, caciquismes en pobles petits, i a cada municipi hi ha temes particulars que són determinants. Com a molt, el plebiscit anirà més per l'eix "els-de-sempre" vs. "coses-noves" que no pas per l'eix Catalunya vs. Espanya. O això m'imagino.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Penso que el poder en general hauria d'anar més de baix a dalt. Si es dóna més poder a l'ajuntament i aquest escolta més els barris, les associacions de veïns, etc, doncs sí. Si es dóna més poder a l'ajuntament perquè faci el que vulgui, doncs no. L'any passat, estàvem tocant en una okupa de Lucerna (Suïssa) i ens van explicar que l'ajuntament la volia tirar a terra per fer pisos i equipaments, però abans de fer-ho va consultar la població amb un referèndum, i els ciutadans de Lucerna van decidir que l'okupa es quedés. L'alcalde que ho va promoure és com de la UDC de Suïssa... I aquí, governi CiU o PSC, això no ha passat mai. També haig de dir que la okupa suïssa estava més neta que casa meva quan vivia sol.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
Acostumo a llegir els programes dels partits que podria arribar a votar. L'apartat de cultura no és dels prioritaris per mi, em miro més l'urbanisme, com volen repartir els pressupostos, quina quota de participació ciutadana tenen prevista, les relacions amb empreses privades, etc.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
(Visc a Barcelona, sí) Em sembla molt positiu. Són dues opcions sòlides, amb ampli suport i personalitat diferent. Una pretén arribar a guanyar, i per això ha fet bastants sacrificis respecte la seva idea inicial. L'altra vol ser el dit a la llaga dins l'ajuntament, mantenint-se més radical en les premisses i més independent. "Tsunami" versus "formigueta", com va dir la Gemma Ubasart de Podemos. Ho explica bastant bé un article del Roger Palà titulat "CUP-Guanyem: crònica d'una escissió" publicat al Crític. En definitiva, com diu el Colomo, tant de bo que les eleccions a Barcelona les guanyi una dona. Una dona que no sigui Carina Mejías.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
"Els músics" com a concepte és molt heterogeni. Que cadascú faci el que vulgui. Jo em considero més periodista que músic, i quan treballava al Matí de Catalunya Ràdio, vaig veure i viure de prop les dinàmiques de partit: si em quedava una mica de confiança en la puresa ideològica de la política, la vaig acabar de perdre del tot. A banda d'això, m'agradaria estar empadronat a Sant Feliu de Guíxols per votar al Santi, al Tule i al Nenpetí: per fi uns polítics en qui realment confio!!!
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí, tot i que mai vote amb massa il·lusió, intente fer-ho sempre que puc, et cobren igual votes o no votes i total són 10 minuts que perds.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
Se sol posar l'exemple de les eleccions municipals del 31, no crec que siga el cas, però d'alguna manera serviran per aguditzar l'osteoporosi del Règim.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Totalment, però no dotant-los únicament de més responsabilitat en la gestió, si al mateix temps no se'ls dota de major capacitat i autonomia pressupostària i es fa una política real de transparència, auditoria constant i participació, eixa major responsabilitat pot ser contraproduent.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
Mai m'he llegit un programa electoral sencer. No m'importa tant el que diguen que volen fer com conèixer les persones i els mecanismes de participació que proposen. Si vote un partit que no inclou la implantació de programari lliure en tota l'administració no passa res, sempre i quan establisca mecanismes perquè la ciutadania els puguem fer arribar propostes i siguen persones que sàpiguen escoltar i sàpiguen governar obeint.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
En el cas de València el procés ha sigut prou diferent al de Barcelona. En el cas de Barcelona, trobe que si servix perquè BCN en Comú aconseguisca arribar a sectors més amplis i la CUP consolide el vot que no cabria a BCN en Comú, pot ser positiu. Sumar sigles no sempre es tradueix en sumar vots. Allò important és que a partir del 25M sàpiguen escoltar-se i treballen juntes.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
Em sembla bé que les llistes arrepleguen un ampli repertori de professions, entre elles la de músic n'és una més.
Fotografia de portada: Arxiu
Text Intro: JG
Correcció: Pol Camprubí
 | Alba Blasi Extraperlo // CANADA |
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
No podré, estaré de viatge i he arribat tard al vot per correu, però una amiga que mai vota em cedeix el seu vot i anirà a votar per mi.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa en l'àmbit nacional?
No, penso que són contextos molt diferents, tot i que potser els partits que guanyin pes a les municipals podran incrementar la seva influència a les nacionals.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Sí, ho hauria de ser, si realment l'ajuntament estigués sempre al servei del ciutadà, però desgraciadament l'ajuntament, almenys el de Barcelona, respon abans a prioritats exteriors que a les de la gent que viu i treballa a la ciutat.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
No els acostumo a llegir la veritat, ja que la majoria es basen en promeses que no arribaran enlloc, però trobo que estan sortint alguns nous formats basats en propostes col·laboratives i amb informació més accessible que em semblen més realistes. Normalment m'informo sobre les propostes dels partits a través d'entrevistes o tertúlies polítiques.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
Ho valoro positivament, crec que com més opcions de vot hi hagi millor, ja que el pluralisme ajuda a descentralitzar el poder únic.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
Suposo que sempre serà positiu en el sentit que segurament donaran més valor a les polítiques culturals i a les vinculades a la música. A més sempre es tendeix a veure la figura del músic com una persona despolititzada i exemples com aquests ajuden a trencar l'estereotip. De totes maneres, espero que les polítiques identitàries i nacionalistes no perjudiquin a la cultura musical veient-la només des d'un prisma localista.
 | Rodrigo At Versaris // Extraño Weys // The Rigodonians |
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
La veritat és que no ho tinc gaire clar, però tal com estan anant les coses no ho descarto (que descartar-ho és el que he fet sempre fins les últimes autonòmiques). Tot i això, no combrego amb la urgència i excepcionalitat que es diu que tenen aquestes eleccions. En només quatre anys hem passat del "ningú ens representa" al "tonto l'últim" i fa vertigen la frustració que es pot generar en posar massa expectatives en aquestes eines que no ens són pròpies. S'ha obert la temporada de caça i també és primavera al Corte Ingés, maleïdes coincidències. Tinc la sensació que la guerra de màrqueting que patim és bastant corrosiva. Diuen que en la guerra i en l'amor tot s'hi val. L'amor és la bomba però la guerra és una "basura".
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
No ho crec, o per a mi aquest no n'és l'eix central, ni de bon tros. Amb un "prussés" a la via morta (gràcies a CiU&Co amb la inestimable col·laboració del nacionalisme espanyol) el camí per aguditzar aquest conflicte i generar un marc de ruptura que permeti superar-lo no em sembla que hagi d'anar de la mà d'aquestes eleccions municipals. Petar-se Espanya és un objectiu tant noble, respectable i desitjable com llarg, sinuós i difícil.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
No sóc masoquista. Mira que hi ha coses maques per llegir en aquesta vida, fins i tot coses lletges que poden servir per aprendre. Els programes electorals? Abans l'horòscop d'algun diari gratuït, la veritat. Potser sí que "curiosejo" algun apartat sobre cultura, però és que en general, les cireres, les remenen persones des de realitats més allunyades de la meva del que de vegades em penso. Ells en saben molt d'això i jo sóc un pobre "ma-me-mi-mo" músic del carrer, ¿els demanaré jo a tots aquests profes de la uni o analistes de torre de marfil amb màsters per parar un tren el que és cultura? No, que encara m'ho voldran explicar i serà un "tostón".
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
Primer pensava que era trist i ara no ho veig tant dramàtic. A Barcelona hi veig una candidatura de la social democràcia radical i una de l'esquerra independentista. La primera em sembla curiosa perquè tinc la sensació que 5 anys a l'era internet equivalen a 25 a l'era del casset. El possibilisme electoralista genera aliances estratègiques entre certs espais (bastant amplis, per major tragicomèdia) dels MMSS i ICV, que puc entendre però no comparteixo. En la segona veig que hi ha l'esquerra independentista amb alguns espais de MMSS més petits fent el que porten més de 20 anys fent a altres pobles, però ara a la metròpoli i entenc que és un "marrón". Val a dir que no tota la Gàl·lia està ocupada pels romans: altres espais dels MMSS de la ciutat han quedat per decisió voluntària i conscient fora d'aquesta cursa de los autos locos (aquí en trobareu més info: unaposicio.org). El que sí que m'agradaria saber és on està la lupa amb la qual es vigilava la possible apropiació o captació dels MMSS per part de la CUP quan es van presentar a les autonòmiques. Penso que el marcatge a les candidatures d'esquerres en aquestes municipals és molt més laxe i això apunta que potser estem perdent gent que feia molta feina de carrer que ara està fent campanya electoral. Rispect, però jo no veig res semblant a un Front d'Esquerres ni les condicions d'auto-organització m'evoquen al 36.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
Són persones que prenen part d'una de les moltíssimes maneres que hi ha de fer política. A dia d'avui no he vist gaires músics en espais institucionals. Bé, em sembla que el cantant de Sanjosex és o era regidor del seu poble pel PSC i em sembla que a sobre ho era/és d'urbanisme ("oju frikada", no?). Altres toquen per marques comercials, altres toquen al Canet Rock i altres surten en anuncis de Bancs, aquests també fan política però la fan contra nosaltres.
 | Edu Vila Furguson // Famèlic |
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí, les municipals són les úniques que sempre he votat perquè coneixes a la persona que votes, i SOBRETOT perquè coneixes a la persona que no votes. A Gurb, el meu somni és arribar a votar en Pere Casacuberta per alcaldable.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
Em sembla que no gaire, a un poble votes (d'una manera molt directa) per despit, amor, venjança, amistat, malícia, desconfiança, etc. cap aquelles persones que es presenten. Em sembla fantàstic que tot l'espectre emocional humà quedi per davant d'un país.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Es clar que sí, però amb gent nova, s'ha de calar foc a allò vell. Seria la manera de fer una democràcia més participativa, directe i real, però no serviria de res que la creessin aquesta gent que cobra 4 sous i que es fa portar el dinar cada dia. Un quist s'ha de treure com abans millor.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
Mai de la vida. La meva idea de cultura (sigui consumint-la o fent-la) no té res a veure amb institucions i partits, almenys emocionalment, que és com me la prenc. Ja sé que d'una manera o altra les retallades en cultura m'afecten, però, i a risc de semblar un irreflexiu, totes les coses que he fet culturalment les hagués fet sí o sí, encara que hagués set d'una manera encara més precària.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
No hi visc. Però em semblaria fantàstic que passés a Gurb. No seria de collons tenir 10 festivals hotelers, 10 sugars i 10 Sant Feliu Fests?
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
El valoro igual que el dels paletes. Però em vaig partir el cul de veure-hi en Santi. Després d'en Pere Casacuberta, el votaria a ell.
 | Raquel Tomàs Les Suequess |
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí, des que tinc 18 anys he votat a totes les eleccions. Tot i que m'identifico totalment amb la desafecció política imperant en els darrers anys, sempre he exercit el meu dret a votar.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
Crec que en el cas de Barcelona no.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
No ho tinc clar, jo he viscut fins l'edat adulta en un poble petit (Montgat) amb una relació molt directa entre l'Ajuntament i el ciutadà, filtrada en molts casos per associacions de veïns i mecanismes similars d'apropiació ciutadana i sí que en aquest sentit em sembla que l'ajuntament és la primera porta a la qual pots i s'ha de picar quan sorgeixen necessitats, voluntats de millora, etc. en els problemes del dia a dia. Ara bé, també per experiència d'un poble petit, un ajuntament en molts casos no deixa d'estar molt condicionat per relacions personals, un cert caciquisme i una manera de fer més directa que a vegades va en detriment de la transparència i afavoreix una dinàmica d'amiguismes.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
No llegeixo completament els programes electorals dels partits, si bé és cert que en aquestes pròximes eleccions com que han sorgit noves formacions sí que he estat atenta al programa de cultura que tenen o que proposen com a punt de partida. També m'he fixat en qui s'hi ha implicat (gestors culturals que conec d'altres iniciatives o perquè han ocupat càrrecs en el món cultural de la ciutat en altres moments, artistes...) per anar decidint si m'hi sento identificada o si trec l'entrellat de com poden treballar a partir d'ara en l'àmbit de la cultura. És cert que l'any passat he estat viatjant molt i no he pogut implicar-me o assistir a xerrades que em donin més detalls sobre els programes electorals més enllà de paraules com "bé comú", "horitzontalitat", etc. Reconec que estic molt il·lusionada amb la idea que CIU deixi l'Ajuntament i això provoqui canvis en l'àmbit cultural de la ciutat on visc, i concretament pel que fa a les arts escèniques, que és el meu àmbit prioritari, doncs que es recolzin certes iniciatives o espais de creació que arrisquen per llenguatges més híbrids i s'obrin possibilitats per a la investigació i la creació menys vinculats a la producció. Que les eleccions dels càrrecs que dirigeixen estructures institucionals de creació siguin més transparents, o també pel que fa a les arts escèniques crec que el circuit d'exhibició és molt centralista i caldria revisar com es pot combinar la creació i la producció i quin circuit real tenen propostes de nous llenguatges, la vinculació de les arts escèniques amb l'educació, la mobilitat dels artistes, etc.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
Visc a Barcelona i valoro positivament el fet que hi hagi dues forces de l'esquerra transformadora, entenc que sorgeix de la necessitat o la voluntat de certs sectors de la societat d'implicar-se més en la ciutat i a canviar les opcions que fins ara teníem a l'Ajuntament. Tot el que siguin possibilitats de fer marxar CIU de l'Ajuntament en clau d'esquerres em semblen una bona notícia però no pel fet que sigui un partit d'esquerres vol dir que valori les seves línies de treball en el camp de la cultura. Tot i que les dues forces es diferencien molt en temes prou importants com per tenir el seu programa propi, sí que crec que en certes idees com la lluita contra la ciutat franquícia, l'apoderament ciutadà i d'altres, ofereixen alternatives vàlides per a la ciutat o si més no per començar a treballar en una altra idea de ciutat.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
No ho valoro en clau de músics, ho valoro en clau de gent vàlida o no per implicar-se en política. Evidentment prefereixo un músic implicat en les línies culturals d'un municipi que algú que estigui totalment desvinculat de la cultura i que no conegui el context en el qual ha de desenvolupar-se. Però no és que prefereixi que hi hagi un músic a un artista visual per exemple. Els artistes s'impliquen en política amb la seva creació perquè tot és política i una altra cosa és la seva validesa com a gestors culturals o tècnics de cultura. Qualsevol implicació per part de gent vàlida i que conegui el teixit cultural del seu municipi, hagi estat al capdavant d'iniciatives com ara festivals, cicles o hagi estat agitador cultural del seu context em sembla interessant, però no és un aval en si mateix que sigui músic
 | Eduard Pou ZA |
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí. He participat en totes, ja sigui votant en blanc, nul, normal o súper.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
No ho crec. La política municipal és bastant específica, amb els seus personalismes, caciquismes en pobles petits, i a cada municipi hi ha temes particulars que són determinants. Com a molt, el plebiscit anirà més per l'eix "els-de-sempre" vs. "coses-noves" que no pas per l'eix Catalunya vs. Espanya. O això m'imagino.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Penso que el poder en general hauria d'anar més de baix a dalt. Si es dóna més poder a l'ajuntament i aquest escolta més els barris, les associacions de veïns, etc, doncs sí. Si es dóna més poder a l'ajuntament perquè faci el que vulgui, doncs no. L'any passat, estàvem tocant en una okupa de Lucerna (Suïssa) i ens van explicar que l'ajuntament la volia tirar a terra per fer pisos i equipaments, però abans de fer-ho va consultar la població amb un referèndum, i els ciutadans de Lucerna van decidir que l'okupa es quedés. L'alcalde que ho va promoure és com de la UDC de Suïssa... I aquí, governi CiU o PSC, això no ha passat mai. També haig de dir que la okupa suïssa estava més neta que casa meva quan vivia sol.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
Acostumo a llegir els programes dels partits que podria arribar a votar. L'apartat de cultura no és dels prioritaris per mi, em miro més l'urbanisme, com volen repartir els pressupostos, quina quota de participació ciutadana tenen prevista, les relacions amb empreses privades, etc.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
(Visc a Barcelona, sí) Em sembla molt positiu. Són dues opcions sòlides, amb ampli suport i personalitat diferent. Una pretén arribar a guanyar, i per això ha fet bastants sacrificis respecte la seva idea inicial. L'altra vol ser el dit a la llaga dins l'ajuntament, mantenint-se més radical en les premisses i més independent. "Tsunami" versus "formigueta", com va dir la Gemma Ubasart de Podemos. Ho explica bastant bé un article del Roger Palà titulat "CUP-Guanyem: crònica d'una escissió" publicat al Crític. En definitiva, com diu el Colomo, tant de bo que les eleccions a Barcelona les guanyi una dona. Una dona que no sigui Carina Mejías.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
"Els músics" com a concepte és molt heterogeni. Que cadascú faci el que vulgui. Jo em considero més periodista que músic, i quan treballava al Matí de Catalunya Ràdio, vaig veure i viure de prop les dinàmiques de partit: si em quedava una mica de confiança en la puresa ideològica de la política, la vaig acabar de perdre del tot. A banda d'això, m'agradaria estar empadronat a Sant Feliu de Guíxols per votar al Santi, al Tule i al Nenpetí: per fi uns polítics en qui realment confio!!!
 | Carles Soler Orxata Sound System |
D'aquí a pocs dies se celebren les eleccions municipals, penses participar-hi?
Sí, tot i que mai vote amb massa il·lusió, intente fer-ho sempre que puc, et cobren igual votes o no votes i total són 10 minuts que perds.
Et sembla que uns comicis com aquests poden arribar a prendre's com un plebiscit d'alguna cosa a nivell nacional?
Se sol posar l'exemple de les eleccions municipals del 31, no crec que siga el cas, però d'alguna manera serviran per aguditzar l'osteoporosi del Règim.
Penses que el poder dels ajuntaments hauria de ser major, en el sentit que és l'òrgan administratiu més proper al ciutadà?
Totalment, però no dotant-los únicament de més responsabilitat en la gestió, si al mateix temps no se'ls dota de major capacitat i autonomia pressupostària i es fa una política real de transparència, auditoria constant i participació, eixa major responsabilitat pot ser contraproduent.
Llegeixes els programes electorals dels partits? I concretament l'apartat que parla de cultura?
Mai m'he llegit un programa electoral sencer. No m'importa tant el que diguen que volen fer com conèixer les persones i els mecanismes de participació que proposen. Si vote un partit que no inclou la implantació de programari lliure en tota l'administració no passa res, sempre i quan establisca mecanismes perquè la ciutadania els puguem fer arribar propostes i siguen persones que sàpiguen escoltar i sàpiguen governar obeint.
En el cas de viure a Barcelona (o un altre municipi on passi aquest tipus de circumstància), com valores el fet de tenir dues forces de l'esquerra transformadora per escollir el vot?
En el cas de València el procés ha sigut prou diferent al de Barcelona. En el cas de Barcelona, trobe que si servix perquè BCN en Comú aconseguisca arribar a sectors més amplis i la CUP consolide el vot que no cabria a BCN en Comú, pot ser positiu. Sumar sigles no sempre es tradueix en sumar vots. Allò important és que a partir del 25M sàpiguen escoltar-se i treballen juntes.
Enguany músics com en Pere Agramunt (La Brigada) o en Santi Garcia (No More Lies) van a les llistes de les CUP al seu municipi. Com valoreu el paper dels músics en la política institucional?
Em sembla bé que les llistes arrepleguen un ampli repertori de professions, entre elles la de músic n'és una més.
Fotografia de portada: Arxiu
Text Intro: JG
Correcció: Pol Camprubí