Tenint en compte els quatre anys collonuts que ens han fet passar als aficionats a la musica en viu a Barcelona, ha pagat la pena que l'inici i el final de la meva experiència amb els portuguesos Sidewalk Bookings hagin estat tant dolorosos: l'estrena, per un maleït virus estomacal que va començar a manifestar-se durant l'actuació de Gala Drop i Magina un dimecres 15 de juny de l'any 2011 a la sala Moog (recordeu l'any i mig en què es van fer concerts de rock allà?), dos dies abans del Sónar d'aquell any (sempre han sigut una promotora valenta -no oblidem que l'any passat van programar en plenes festes de la Mercè-); la pre-cloenda, per la tristesa que em va provocar dimecres d'aquesta setmana Nuno Homem, qui ara ja fa temps s'encarrega de gestionar el "tinglado" quasi en solitari, quan em va explicar que marxa de la ciutat i els dos propers "bolos" seran els darrers que organitzi aquí. Sí, SB tanca la paradeta.
Diran adéu amb allò que tant els ha caracteritzat i que tan bé se'ls ha donat fer des del principi de la seva aventura, encetada un llunyà 20 d'octubre del 2010 en que van confiar que a la nostra ciutat hi hauria suficient públic que volgués veure Toro Y Moi (des de fa un parell d'anys, trobem al citat Nuno i a Denise sols al capdavant de la promotora, més Vasco Valentim amb els seus formidables cartells -doneu una ullada als exemples de sota-, després que Diederik i Vanessa canviéssin d'aires), és a dir, portant d'estrena a Barcelona dos artistes que fan de la psicodèlia granulosa el seu seductor embolcall, com és el cas del més cantautor i rockerJack Name (demà, dissabte 13, a les 21:30h a l'Heliogàbal) i dels més folk i progressius (compte, a la japonesa) Kikagaku Moyo (dimarts 16, a la mateixa hora i local de Gràcia).
En l'esplèndid bagatge d'aquests germans i amics ja per sempre hi trobem des de diversos sold out a l'Helio (Psychic Ills; Mammane Sani; CAVE... a les 20h de la tarda d'un dimarts laborable!) i esdeveniments tan especials com la concorreguda visita de Mdou Moctar al Convent de Sant Agustí, fins a concerts magnífics amb quatre gats d'assistència (Blues Control; Tsembla; Sunflare; Mi Ami...); un impagable reguitzell d'artistes de culte (Mike Cooper, The Space Lady, i, col·laborant amb el Colectivo Detakón, Sir Richard Bishop, Excepter, i Sightings), de cert renom (Umberto -amb un primer concert mític a Miscelänea, dins un cicle de Setmana Santa, totalment ocult pel fum-; Sun Araw; Bitchin' Bajas; Maria Minerva; White Hills; Eternal Tapestry, Magik Markers...) i interessantíssimes propostes locals (Lucrecia Dalt; Sunny Graves; Ojos Sin Rostro; Caballo; Rayo-60, Manta; Espanya...); l'ús, molts cops per necessitat, d'espais gens habituals dins el circuit de concerts a Barcelona (Centro Galego, Cafe Madeira, i nunArt Guinardó); actuacions superlatives i úniques de músics underground a Portugal, és a dir, autèntics desconeguts (Tropa Macaca; Norberto Lobo; Pega Monstro...) dels quals no haguéssim sabut res si no els haguessin portat a tocar (i segurament dels qui ja no en tornarem a tenir notícies en forma de "bolos"); i fins i tot, com a somnis a mitificar, els concerts anunciats que finalment es van haver de cancel·lar (Bill Orcutt a Miscelänea i HTRK al Moog, que maco que hagués estat si s'haguessin pogut dur a terme).
En fi, millor pensar i valorar com d'afortunats hem sigut els barcelonins/es de tenir-los a la ciutat durant pràcticament un lustre. I potser, amb el temps, el Nuno i la Denise ens trobin a faltar. Passi el que passi: obrigado, Sidewalk Bookings, muito obrigado.
![]()
![]()
![]()
![]()
Fotografia de portada: Vasco Valentim
Text: Arnau Espinach
Correcció: Pol Camprubí
Diran adéu amb allò que tant els ha caracteritzat i que tan bé se'ls ha donat fer des del principi de la seva aventura, encetada un llunyà 20 d'octubre del 2010 en que van confiar que a la nostra ciutat hi hauria suficient públic que volgués veure Toro Y Moi (des de fa un parell d'anys, trobem al citat Nuno i a Denise sols al capdavant de la promotora, més Vasco Valentim amb els seus formidables cartells -doneu una ullada als exemples de sota-, després que Diederik i Vanessa canviéssin d'aires), és a dir, portant d'estrena a Barcelona dos artistes que fan de la psicodèlia granulosa el seu seductor embolcall, com és el cas del més cantautor i rockerJack Name (demà, dissabte 13, a les 21:30h a l'Heliogàbal) i dels més folk i progressius (compte, a la japonesa) Kikagaku Moyo (dimarts 16, a la mateixa hora i local de Gràcia).
En l'esplèndid bagatge d'aquests germans i amics ja per sempre hi trobem des de diversos sold out a l'Helio (Psychic Ills; Mammane Sani; CAVE... a les 20h de la tarda d'un dimarts laborable!) i esdeveniments tan especials com la concorreguda visita de Mdou Moctar al Convent de Sant Agustí, fins a concerts magnífics amb quatre gats d'assistència (Blues Control; Tsembla; Sunflare; Mi Ami...); un impagable reguitzell d'artistes de culte (Mike Cooper, The Space Lady, i, col·laborant amb el Colectivo Detakón, Sir Richard Bishop, Excepter, i Sightings), de cert renom (Umberto -amb un primer concert mític a Miscelänea, dins un cicle de Setmana Santa, totalment ocult pel fum-; Sun Araw; Bitchin' Bajas; Maria Minerva; White Hills; Eternal Tapestry, Magik Markers...) i interessantíssimes propostes locals (Lucrecia Dalt; Sunny Graves; Ojos Sin Rostro; Caballo; Rayo-60, Manta; Espanya...); l'ús, molts cops per necessitat, d'espais gens habituals dins el circuit de concerts a Barcelona (Centro Galego, Cafe Madeira, i nunArt Guinardó); actuacions superlatives i úniques de músics underground a Portugal, és a dir, autèntics desconeguts (Tropa Macaca; Norberto Lobo; Pega Monstro...) dels quals no haguéssim sabut res si no els haguessin portat a tocar (i segurament dels qui ja no en tornarem a tenir notícies en forma de "bolos"); i fins i tot, com a somnis a mitificar, els concerts anunciats que finalment es van haver de cancel·lar (Bill Orcutt a Miscelänea i HTRK al Moog, que maco que hagués estat si s'haguessin pogut dur a terme).
En fi, millor pensar i valorar com d'afortunats hem sigut els barcelonins/es de tenir-los a la ciutat durant pràcticament un lustre. I potser, amb el temps, el Nuno i la Denise ens trobin a faltar. Passi el que passi: obrigado, Sidewalk Bookings, muito obrigado.
Fotografia de portada: Vasco Valentim
Text: Arnau Espinach
Correcció: Pol Camprubí